Qui ha estat cuiner abans que frare, sap què passa a la cuina, resa el refranyer espanyol. Tomás Tarruella, l'eclectic empresari que juntament amb la seva mare Rosa Esteva va revolucionar la restauració espanyola amb el grup Tragaluz, fa ara el salt al sector hoteler.
Tarruella, als seus 61 anys, encara està disposat a reinventar-se una vegada més, i per això ha comprat l'hotel La Plaça de Madremanya, un allotjament boutique ubicat en una antiga masia de pedra del segle XIII. La localitat escollida, de només 280 habitants, es troba al cor de la comarca de Girona.
L'espai disposa d'un restaurant de cuina catalana i mediterrània amb celler i vins DO Empordà, ideat pel mateix Tarruella en el terreny on se sent més còmode.
Tarruella es va enamorar d'aquest petit allotjament de només 12 habitacions després de conèixer el seu propietari, que volia jubilar-se.
El projecte l'ha emprès juntament amb la seva parella, la fotògrafa Paula Ospina, i ha encarregat el disseny de l'interior a Eduard Aruga, interiorista i responsable del disseny dels restaurants de Tragaluz.
Història de la restauració
Tomás Tarruella i la seva mare Rosa Esteva són dos dels grans noms propis de la gastronomia barcelonina. Aquest recorregut va començar el 1987, al restaurant El Mordisco, que Esteva va obrir amb una inversió de només set milions de pessetes.
El local trencava amb les formalitats de l'època i no va trigar a revolucionar el sector amb cuina informal però de qualitat, ambient cuidat i un disseny pensat per a dones que també volien menjar soles.
El disseny dels espais va ser un dels punts clau des del primer dia, gràcies a Sandra Tarruella, germana de Tomás, amb participacions en el grafisme de noms com Javier Mariscal o Peret.
Hotel la Plaça de Madremanya, propietat de Tomás Tarruella
Cinc anys després, la família va obrir Tragaluz, que va acabar donant nom al grup. Aquest restaurant, al costat del passeig de Gràcia, va ser concebut en primer lloc com a temple de l'alta gastronomia. Però el negoci va fracassar, els va obligar a reinventar-se i van convertir l'espai en un lloc més desenfadat.
A partir de llavors van continuar una retahíla d'obertures de locals informals i per compartir: El Japonès, el Komomoto (taverna peruano-japonesa) o el Lobo, amb cuina ininterrompuda. En aquella etapa, cada restaurant era una empresa independent, amb socis i directors locals amb petites participacions.
En el seu moment àlgid, Tragaluz va arribar a 26 restaurants i 1.200 empleats. El 2013 Tarruella va llançar En Compañía de Lobos, que va començar amb Gallito a Barcelona i Ana la Santa a Madrid, i va sumar Bosco de Lobos (2014), Palmito (2015), The Green Spot i Gats (2016), Isla Tortuga i Spot Mallorca (2017), Camping Mar (2019) i Green Spot Diagonal (2022).
El 2019, Miura Private Equity va comprar el 62% de Grupo Tragaluz-En Compañía de Lobos. Tarruella va conservar el 33% i la direcció de l'equip, l'advocat Gonzalo Rodés es va quedar amb el 5% i Rosa Esteva va sortir de l'accionariat.
Des de l'entrada del fons l'empresa ha registrat pèrdues cada any, amb una pèrdua de 25 milions des de llavors. El 2025, últims resultats disponibles, els números vermells van ser de 400.000 euros, davant dels 2,6 milions de l'exercici anterior.
