Daniel Tugues, director país de Veolia a Espanya, ha demanat un esforç inversor de 4.500 milions d'euros més a l'any per renovar les infraestructures de l'aigua.
Aquesta necessitat, segons els seus càlculs, eleva la inversió anual requerida per sobre dels 8.000 milions, segons ha explicat al XX Fòrum de l'Economia de l'Aigua, celebrat aquest dimecres a l'auditori de La Pedrera de Barcelona, en un diàleg amb Francisco Lombardo, president del fòrum.
El directiu ha situat la cura de les infraestructures com un dels reptes més importants del sector. Al seu parer, com han demostrat les recents tragèdies ferroviàries d'Adamuz i Urda, el problema de les infraestructures "no és només construir-les, sinó gestionar-les i renovar-les".
Tugues ha recordat que Espanya renova cada any un 0,5% de les seves xarxes d'aigua potable i un 0,1% de les de clavegueram, un ritme que implica cicles de 200 i 1.000 anys, respectivament. "Tant de bo no haguem d'esperar a una fallada del sistema per corregir-ho", ha advertit.
Repte per a les finances
Conscient que el repte és "desafiant per a les finances públiques", en un context de dèficit i amb altres demandes en seguretat o demografia, Tugues ha reivindicat la capacitat d'un sector professionalitzat per aportar finançament i accelerar les inversions.
La seva proposta passa per la col·laboració publicoprivada. En aquest marc ha lamentat la pèrdua d'agilitat de les empreses mixtes, que al seu entendre combinaven "el millor del control públic i la serietat de la gestió privada" i que, en convertir-se en majoritàriament públiques, han quedat encallades.
Canvis regulatoris
Sobre el marc regulador, ha demanat canvis concrets, com la recuperació de costos, tot i que ha precisat que el mapa normatiu és només una part del problema: també pesen el context social i els condicionants de fet.
En matèria de seguretat hídrica, Tugues ha demanat "canvi de paradigma", per fer entendre a la població la importància d'aquestes inversions. Al seu parer, els sistemes hídrics estan cada cop més exposats al canvi climàtic i a altres amenaces, cosa que accelera la necessitat de diversificar les fonts cap a recursos no convencionals que no depenguin de l'estabilitat climàtica.
Finalment, el directiu ha advertit a més dels riscos d'adjudicar els concursos públics atenent només al preu. "Si només es mira què és més barat, anem malament", ha afirmat, tot reclamant que la contractació es plantegi sempre a llarg termini per incentivar el desenvolupament del talent dins del sector.
Com a contraexemple, ha citat el model de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que ha descrit com una aposta a llarg termini amb una forta aposta per la innovació i la tecnologia.
