Més de 60.000 euros van ser sostrets dels comptes bancaris de pacients difunts de la Fundació Lluís Artigues per la responsable financera entre 2020 i 2021. La presumpta autora dels fets traspassava aquests fons a dos comptes personals, mitjançant un suposat ús fraudulent de la seva posició.
Aquest cas serà jutjat a la Secció 21a de l'Audiència Provincial de Barcelona el proper 25 de novembre.
Des de la Fundació Pere Claver —entitat impulsora de la Fundació Lluís Artigues i assenyalada en el procediment com a responsable civil subsidiària— han explicat a aquest mitjà que va ser la pròpia organització la que va descobrir el desfalc. "Tan aviat com es van detectar les irregularitats, es va posar fi de manera immediata a la relació laboral amb la professional i es van denunciar els fets davant la policia", assenyalen.
Creada el 2008 amb el suport del Grup Sant Pere Claver, la Fundació Lluís Artigues és una entitat tutelar privada sense ànim de lucre dedicada a oferir atenció continuada, assistència i orientació jurídica tant a persones tutelades com a les seves famílies.
Abús de poder
Pel seu lloc al capdavant de l'àrea financera, l'acusada tenia accés directe a les dades bancàries de les persones tutelades, una posició de confiança de la qual, segons l'escrit d'acusació, es va valer per lucrar-se.
Entre 2020 i 2021, va procedir a fer-se amb els fons existents als comptes de sis persones tutelades ja difuntes. Els va traspassar a dos comptes personals seus mitjançant 26 transferències bancàries directes, cinc pagaments per transferència i diversos recàrrecs de targeta.
La xifra total de diners mobilitzada és de 61.179,82 euros. Destaca sobre la resta un dels comptes, del qual es van extreure més de 42.000.
Forma d'obrar
Amb tot, es poden diferenciar tres tipus d'operacions. Les 26 transferències bancàries estrictes es caracteritzaven per oscil·lar entre els 500 i els 2.800 euros aproximadament. Així mateix, excepte en dos dels sis comptes afectats, es van fer diversos moviments.
Pel que fa als recàrrecs de targeta, se'n van fer diversos entre el 16 de juliol de 2020 i el 10 de març de 2021. Totes aquestes operacions van ser contra el compte d'un mateix tutelat i van assolir els 15.000 euros.
Seu de l'Audiència Provincial de Barcelona.
Els cinc pagaments per transferència es van fer per un import idèntic i rodó: 500 euros cadascun. A més, es van fer amb una cadència mensual consecutiva entre gener i maig de 2020, sempre a finals de mes.
A diferència de les transferències ordinàries que movien imports irregulars o amb cèntims, aquestes operacions simulaven un pagament recurrent de despeses corrents o assignació periòdica del tutelat per mimetitzar-se amb l'operativa habitual de la fundació.
Hereus perjudicats
La responsable financera de l'entitat va actuar així en perjudici dels hereus. La Fiscalia ha pogut localitzar els beneficiaris de cinc de les sis persones afectades.
Els legataris d'un dels tutelats difunts no han pogut ser contactats, segons la documentació aportada pel Ministeri Públic, presumptament per residir als Estats Units.
Autonomia i gestió del patrimoni
Des del Col·lectiu Ronda, una cooperativa d'advocats especialitzada en dret laboral, social i defensa dels drets dels col·lectius vulnerables, sostenen en declaracions a aquest digital que la gestió per part d'una fundació no hauria de donar-se per suposada: pot ser una opció adequada quan respon a la voluntat de la persona o a les seves necessitats, però no ha de convertir-se en una solució automàtica.
La cooperativa, doncs, defensa un model de suports que preservi l'autonomia i les preferències individuals, en lloc de substituir la capacitat de decisió de la persona.
Precisament, aquest canvi de paradigma va quedar plasmat a la Llei 8/2021, que va eliminar la incapacitat judicial i la tutela d'adults per substituir-les per mesures de suport a l'exercici de la capacitat jurídica.
No obstant això, la norma va entrar en vigor al setembre de 2021, quan les operacions investigades en aquest cas ja s'havien produït.
Quatre anys de presó
La Fiscalia sol·licita per a l'imputada una pena de presó de quatre anys i una inhabilitació especial per exercir el dret de sufragi passiu. També reclama una multa de deu mesos, amb una quota diària de 12 euros —3.600 euros en total—, i 150 dies de responsabilitat personal subsidiària, a més del pagament de les costes.
Es demana, a més, que l'acusada, juntament amb la Fundació Lluís Artigues com a responsable civil subsidiària, indemnitzi els hereus afectats amb la devolució dels diners sostrets més els interessos legals.
Altres casos sota la lupa
La vista oral coincideix amb altres causes independents que han posat sota la lupa la governança de grans entitats fundacionals a Catalunya.
És el cas dels procediments oberts entorn del llegat de dos referents del mecenatge privat després de la seva mort: d'una banda, el de les fundacions Cellex i Mir-Puig, on la justícia investiga un presumpte perjudici de 6,2 milions d'euros atribuït als marmessors de l'empresari científic Pere Mir; d'altra banda, el de la Fundació Vila Casas, que es va querellar contra el seu exdirector general per presumpta apropiació indeguda, administració deslleial i falsedat documental després de detectar prop de 400.000 euros en despeses personals i moviments sense autoritzar.
Tot i tractar-se de processos de naturalesa diferent al cas tutelar, les tres causes aboquen a un debat sobre fins a quin punt són eficaços els controls interns i la fiscalització per blindar el destí dels patrimonis administrats a Catalunya.
