Carles Ferrer Salat va construir un laboratori i, des d'ell, un lideratge. Va ser el primer president de la CEOE, el patró de patrons de la Transició, i després va presidir el Comitè Olímpic Espanyol. Quan va morir, el 1998, va deixar un grup amb un patrimoni de 180 milions que en guanyava 25 a l'any.
El seu fill Sergi va heretar el 95,9% del capital i una altra vocació. Del dia a dia de Ferrer se n'ocupa el conseller delegat, Mario Rovirosa. L'hereu es dedica al que de veritat li apassiona: un entramat de cinc fundacions que, segons les seves pròpies fonts, van gestionar 20 milions l'any passat. Música clàssica, llibreries, còmic en català, una escola de tennistes, horts urbans i una llibreria dedicada a Palestina.
El problema és qui paga. Ferrer va facturar 615 milions en el seu darrer exercici, davant dels 700 de l'anterior, i va passar de guanyar 1,8 milions a perdre 32. Aquell mateix any va aportar 17 milions a les fundacions, gairebé el doble que els 9 de 2023. En vuit anys, el laboratori ha transferit 70 milions a aquesta xarxa. Gairebé tres dècades després de la mort del fundador, els seus fons propis amb prou feines arriben a 203 milions.
Dependència de la farmacèutica
Els comptes de la Fundació Ferrer de Música mostren el grau de dependència. El 2024 el seu únic finançador va ser Ferrer Internacional, amb 4,2 milions, davant dels 2,4 d'un any abans. No va rebre ni un euro de subvenció pública. La seva activitat gairebé s'ha quadruplicat des de 2021, però el seu fons dotacional és de 120.202 euros. Sense la transferència anual del laboratori, no té amb què pagar ni una sola beca.
Finestres segueix el mateix patró. Amb 4,06 milions de pressupost el 2025, sosté negocis que no es paguen sols: la llibreria va perdre 869.000 euros el 2022 i l'editorial, més de 90.000 el 2023. Fins al 2025 ambdues penjaven d'una patrimonial personal de Ferrer-Salat. Aquell any la llibreria va passar a la fundació, que viu de la farmacèutica.
Tresoreria per a un projecte personal
Mentrestant, la transformació estratègica que havia de rellançar el laboratori compleix vuit anys sense resultats. L'aposta nord-americana resumeix el balanç: 52 milions invertits en un centre a Califòrnia i una filial venuda al desembre per uns 13. Ferrer confia a cobrar fins a 200 milions en comissions, però només si els assaigs del comprador surten bé.
Ferrer-Salat defensa el seu model amb un discurs ambiciós: mesurar l'èxit pel que es retorna i "socialitzar" els recursos que no es reinverteixin. La idea és lloable, i Ferrer es compromet a destinar al voltant de la meitat dels seus beneficis a causes socials. Però en el darrer exercici no hi va haver beneficis, i l'aportació va ser la més alta de la sèrie. Tampoc el consell es va estrènyer el cinturó: la seva retribució va pujar d'1,9 a 2,6 milions.
Repartir la riquesa exigeix primer generar-la. El pare ho sabia: la seva influència naixia d'una empresa sòlida. El fill ha invertit l'ordre i ha convertit el laboratori en la tresoreria del seu projecte personal. Si la farmacèutica no recupera la rendibilitat, aquest mecenatge deixarà de ser justícia social per convertir-se en una factura. La pagaran la companyia, els seus 1.800 empleats i, al final, les mateixes fundacions que pretén sostenir.
