Joan Roca es va criar en el si d’una família d’agricultors de la Segarra —els seus pares es dedicaven al conreu de cereals— i d’allí va sorgir el seu interès pels tractors i la maquinària agrícola. “Ens agradava arreglar-los”, recorda.
Sense que ningú de la família el pressionés per continuar amb el negoci familiar, va marxar a Barcelona per estudiar Enginyeria Mecànica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i va treballar cinc anys al sector privat, fins que la Universitat de Lleida (UdL) va convocar una plaça de professor d’enginyeria mecànica i va decidir incorporar-se al món acadèmic.
“M’interessava la recerca, sobretot la recerca aplicada a les necessitats reals de les empreses i el sector de maquinària agrícola”, explica Roca, que fa part de la UdL des de 1999. Va ser així com va sorgir un dels seus projectes més rellevants, SUSEEDER, una petita sembradora dissenyada per a agricultors amb parcel·les de dimensions reduïdes o terrenys de difícil accés.
Més precisió, menys esforç
“Tot va començar quan uns petits agricultors que volien implementar agricultura natural es van interessar per una sembradora petita, però amb les mateixes prestacions que les màquines modernes per a grans explotacions”, explica Roca, que actualment forma part del grup de recerca Sustainable Energy, Machinery and Buildings (SEMB), des d’on treballa en el desenvolupament de maquinària agrícola més eficient i sostenible.
El resultat va ser una minisembradora de només 1,4 metres d’amplada i uns 380 quilos de pes, capaç de sembrar diferents tipus de llavors, com cereals i llegums, i que es podia acoblar fins i tot a un quad. “Això la fa idònia per treballar en camps de difícil mecanització, en terrenys amb pendent o irregularitats, o en finques on es vol evitar la compactació del sòl”, explicava Roca quan es va presentar el prototip el 2023.
Joan Roca en la presentació d’iSEMBRA
Però la innovació no consistia únicament a fabricar una màquina més petita. Els investigadors havien desenvolupat un mecanisme de sembra que permetia treballar el terreny de manera més precisa i amb menys esforç. “Vam desenvolupar una manera diferent d’obrir els solcs al terreny, aixecant la terra, amb menys esforç i alterant mínimament el sòl adjacent”, assenyala Roca.
Resultats optimistes
Els primers resultats obtinguts són molt prometedors: “Indiquen que la força requerida per arrossegar el conjunt de sembradora i tractor, per cada metre d’amplada de sembra, és de l’ordre de la meitat de la que correspondria a altres màquines de sembra directa existents”.
L’experiència amb SUSEEDER va servir de punt de partida per a un projecte més ambiciós. L’equip va decidir traslladar la tecnologia a una màquina de majors dimensions, capaç de treballar en explotacions de conreus extensius. Així va néixer iSEMBRA, una nova sembradora de tres metres d’amplada que, segons les proves difoses per la UdL, permet reduir fins a un 40-50% el consum energètic respecte a altres sistemes de sembra directa.
Menys esforç, més ecològic
La clau està en la manera d’obrir el solc on es diposita la llavor. En lloc de remoure grans quantitats de terra, com passa amb altres sistemes de mecanització, iSEMBRA utilitza un mecanisme dissenyat per moure únicament la terra necessària.
Un pla proper d’iSEMBRA
“En lloc de remoure i trencar una quantitat important de terra, la nostra tecnologia busca obrir el terreny amb el mínim esforç, aixecar la terra i tornar-la a col·locar al seu lloc sense compactar-la”, explica Roca. “D’aquesta manera, es redueix l’alteració de l’estructura del sòl i es preserva millor la seva biologia”.
Aquesta diferència té conseqüències importants per a l’agricultor. En necessitar menys força per obrir el solc, el tractor consumeix menys combustible. I en alterar menys la terra, es fomenta la conservació de la seva estructura natural.
Sistema regulador
D’altra banda, la màquina incorpora també un sistema electrònic que permet regular la quantitat de llavors dipositades i controlar el procés des de la cabina del tractor. A més, pot treballar en terrenys irregulars, secs o humits, amb pedres o restes vegetals, i adaptar-se a diferents conreus.
Aquestes característiques, segons Roca, adquireixen especial rellevància en un context en què l’agricultura ha de fer front a l’augment dels costos de producció, l’escassetat d’aigua i la necessitat de reduir el seu impacte ambiental. La sembra directa, que evita haver de llaurar prèviament tota la superfície, contribueix a conservar la humitat i a protegir el sòl davant l’erosió.
Projecte incipient
L’objectiu d’iSEMBRA, “no és únicament demostrar que la tecnologia funciona en condicions experimentals, sinó comprovar la seva utilitat sobre el terreny i facilitar que els agricultors puguin incorporar-la a les seves explotacions”, diu.
El passat setembre, l’equip va presentar el nou prototip en una jornada tècnica celebrada a Talavera, a la Segarra, on els assistents van poder conèixer el seu funcionament i observar les proves de sembra i de força de tracció.
Per ara, iSEMBRA continua sent un prototip i encara no ha arribat al mercat. El següent pas, explica Roca, serà trobar fabricants disposats a apostar per la tecnologia i portar-la al mercat, ja que hi ha agricultors interessats a incorporar-la a les seves explotacions agrícoles.
“La principal dificultat és convèncer els fabricants que aquesta tecnologia transgressora pot ser interessant a nivell comercial”, reconeix.