La Generalitat guanya un aliat important en una entitat liderada per una vella coneguda del Govern. El Banc Europeu d'Inversions (BEI), que presideix l'exvicepresidenta Nadia Calviño, signarà "en uns dies" amb l'Institut Català de Finances (ICF) un préstec de 495 milions d'euros.
Aquesta quantitat de diners servirà per "ampliar el parc d'habitatge assequible de Catalunya en 5.000 habitatges públics nous o rehabilitats". Així ho ha explicat la mateixa presidenta del BEI aquest dimarts, en la seva intervenció al fòrum World in Progress, organitzat pel grup Prisa a Barcelona.
El multilateralisme "funciona"
Calviño, igualment, ha destacat el suport que està prestant a les administracions locals per millorar l'accés a l'habitatge a Espanya.
"En els dos darrers anys hem doblat el finançament per a habitatge a Espanya, amb uns 2.000 milions d'euros per a 11.000 nous habitatges", ha dit Calviño, que ha garantit que el BEI continuarà invertint en construcció de nous habitatges, en rehabilitació i en innovació tecnològica per desenvolupar noves tècniques constructives.
Segueix en directe la segona jornada de #WIPBCN2026: https://t.co/9xEs2J2mb2
— World In Progress (@wip_forum) 3 de novembre de 2026
La presidenta de l'entitat financera, que a l'inici del seu discurs ha tingut un record per a les víctimes de l'accident de tren de Toledo, ha reivindicat també que el multilateralisme, tot i les seves limitacions, "està viu i funciona", i ha afegit: "Els bancs multilaterals estan treballant junts millor que mai".
"Mentre alguns construeixen murs, la resta del món vol construir ponts, i els estem fent, convertint la confiança entre socis en projectes compartits", ha comentat la política progressista.
Grues i solars
El Govern de Salvador Illa va fixar per a la present legislatura la construcció d'habitatge públic com a gran objectiu del mandat per pal·liar la crisi de l'habitatge, concebuda com a principal factor de desigualtat avui dia.
Per això, manté en marxa dos plans: un per aixecar 50.000 pisos de titularitat pública i un altre per mobilitzar el sòl necessari per generar 214.000 domicilis més, la meitat dels quals assequibles i l'altra meitat, de mercat lliure.
Habitatges en construcció
Intervenció del mercat
En paral·lel, l'Executiu socialista aposta per intervenir el preu dels lloguers mitjançant l'aplicació de la Llei estatal d'habitatge. Catalunya és la comunitat autònoma que més lluny ha portat la norma impulsada per la ministra Isabel Rodríguez.
La declaració de zones tensionades per limitar les quotes genera anticossos en els sectors de la promoció i el dret urbanístics, ja que afegeix noves capes al garbuix normatiu i, segons les veus crítiques, genera més inseguretat jurídica i pot espantar l'oferta.
El president de la Generalitat, Salvador Illa, al WIP
Conscient d'aquesta oposició, el president demana empatia sempre que pot a les patronals i grans empreses, a les quals la intervenció del mercat també beneficia, al seu parer, perquè els treballadors han de tenir resolta una necessitat tan bàsica com l'accés a l'habitatge.
Contenció de preus
Amb tot, la iniciativa pactada amb els socis parlamentaris dels Comuns està aconseguint contenir l'encariment de l'habitatge. El preu mitjà del lloguer a Barcelona ha caigut un 4,4% respecte al primer trimestre del 2024, mentre que al conjunt dels municipis tensionats de Catalunya les rendes han augmentat un 0,7%.
Als municipis on no s'aplica el topall, els preus s'han disparat un 11%, va explicar ahir la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, també portaveu del Govern.
Sílvia Paneque
Mal moment amb els Comuns
Ara, l'Executiu català busca l'encaix jurídic de la limitació de la compra d'habitatge per especular. El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que va trobar inconstitucionals diverses disposicions del text per vulnerar el dret a la propietat, entre d'altres, ha allunyat les posicions de socialistes i comuns.
Tots dos grups parlamentaris han registrat en solitari les seves pròpies esmenes, de manera que, si no arriben a un acord durant el tràmit parlamentari, la iniciativa podria no veure la llum. El Govern ha renunciat a limitar la tinença de pisos, mentre que els de Jéssica Albiach pressionen perquè Illa faci aquest pas i no només forci els grans propietaris a destinar els seus actius a l'ús residencial.