L'esgarrifós accident de l'alta velocitat esdevingut aquesta setmana a la província de Toledo ha tornat a colpejar de manera violenta aquest segment, que travessa un particular annus horribilis. Una prova evident aflora en la notable caiguda en el nombre de places ofertes, que s'ha estès de manera significativa a la línia amb més usuaris: Barcelona-Madrid.
Aquest traçat no ha estat l'escenari de cap dels dos luctuosos successos d'enguany. Però sí el protagonista d'un reguitzell d'incidents, aturades interminables a les vies, retards, cancel·lacions… i fins i tot un espectacular incendi a la màquina d'un comboi, el passat 12 d'octubre.
Símptoma preocupant de la marxa del negoci és el retall de seients que s'han posat a la venda. El retrocés se situa a la vora del 10% en tancar el primer semestre de 2026 respecte al període comparable de l'any anterior. En termes absoluts, prop de 670.000 places menys.
Una referència temporal posa sobre la taula la gravetat de la situació. Tant Renfe Viatgers com la francesa Ouigo van posar a la venda durant el segon trimestre d'enguany el menor nombre de places des del període gener-març de 2021.
Trens AVE de Renfe
La data resulta especialment significativa, ja que, aleshores, Espanya es trobava encara immersa en la pandèmia de la Covid-19. Tot i que els pitjors moments havien passat, persistien en aquell temps algunes restriccions a l'hora de viatjar. I, a més, l'ús de la mascareta encara era obligatori en espais tancats.
Després de l'estiu, s'havia tornat a donar un brot de contagis a causa de l'aparició d'una variant del coronavirus. El teletreball encara formava part del dia a dia dels ciutadans. I el sector del turisme continuava a ritme pausat la llarga travessia pel desert que va haver d'afrontar per completar la seva recuperació.
Un nouvingut
Des de llavors, els operadors no havien tornat a registrar xifres tan baixes d'oferta de seients en un trimestre. En el període abril-juny de 2026, Renfe Viatgers va posar al mercat poc més d'1,76 milions de places. Lluny de l'entorn dels dos milions en què es movia durant els exercicis de 2025 i 2024.
En el cas d'Ouigo, les places ofertes van ser 530.000, la xifra més baixa des de la referència temporal esmentada de 2021, quan va posar al mercat una mica més de 468.000. Aleshores, l'operador públic francès acabava de començar a operar la línia Barcelona-Madrid. Iryo ni tan sols havia iniciat la seva activitat.
Tot i que els problemes s'arrossegaven des de mesos abans, l'accident d'Adamuz (Còrdova), als primers dies d'enguany, va marcar un punt d'inflexió. Malgrat que la línia Barcelona-Madrid no va ser la sinistrada, el gestor d'infraestructures (Adif) va decretar una sèrie de restriccions de velocitat a bona part de la xarxa, que va portar fins a més enllà de les tres hores un trajecte que, en circumstàncies normals, l'AVE cobria en poc més de dues i mitja.
Algunes d'aquestes mesures, destinades també a fer una inspecció de les vies i detectar possibles deterioraments, encara persisteixen actualment. A més, els últims trens en ambdós sentits també s'han suprimit.
Un caldo de cultiu nociu per al negoci, al qual ara cal afegir un nou tràgic accident, amb conseqüències encara més funestes, i el fet que el futur del traçat quedi a l'aire després de les manifestacions de Puente.
Durant els nou primers mesos de l'any, la línia Barcelona-Madrid ha perdut al voltant d'1,5 milions de passatgers respecte a les xifres de l'any passat. Després del que ha passat aquestes setmanes, el 'forat' amenaça d'arribar al tancament de 2026 corregit i augmentat.