Els treballadors de les empreses de muntatge i manteniment elèctric que presten serveis per a Endesa a Catalunya preveuen convocar una setmana de vaga al desembre, amb aturades de quatre hores diàries, si la companyia i les contractistes no es comprometen a obrir una taula de diàleg que permeti abordar els problemes laborals del sector.
El conflicte afecta les plantilles de Grupo Cobra, Elecnor, Dominion, Comsa, Lymet i Semi.
Segons CCOO, les principals reivindicacions són reforçar la formació i la qualificació professional, garantir el relleu generacional, millorar les condicions econòmiques i adoptar mesures efectives per reduir la sinistralitat i els excessos de jornada.
Els sindicats adverteixen que les aturades podrien endarrerir treballs de manteniment i la resolució d'avaries que afecten tant particulars com la indústria.
La mobilització coincidiria amb els dies previs a Nadal, un període d'especial activitat comercial, logística i de transport. El seu abast dependrà també dels serveis mínims que s'estableixin.
Reunions
Segons les fonts sindicals consultades, des de la vaga de juny de 2025 s'han celebrat diverses reunions, sense que s'hagi aconseguit constituir una taula de diàleg sectorial amb capacitat per negociar compromisos concrets.
Abans de concretar la convocatòria, CCOO i UGT celebraran una assemblea conjunta en la qual preveuen comptar amb representants d'ERC, PSC i Comuns, i a la qual també convidaran el Departament de Treball. L'objectiu és traslladar la situació de les plantilles i reclamar la implicació de les empreses i de les administracions.
Treballadors d'Elecnor
Els representants sindicals sostenen que la vaga és l'últim recurs davant la manca d'avenços. Si Endesa i les sis contractistes mantenen la seva negativa a obrir una negociació, asseguren que tiraran endavant les aturades.
El sindicat considera que Endesa, com a empresa principal, ha d'assumir un paper actiu en la solució del conflicte i que la seva intervenció ha d'anar més enllà de la licitació dels contractes.
Antonia Miñana, responsable de Política Industrial de CCOO d’Indústria de Catalunya, reclama que "la companyia s'impliqui en garantir unes condicions de treball segures i una protecció efectiva de la salut de les persones que treballen a les seves contractes".
Conflicte
Les fonts sindicals situen l'origen del conflicte en un model d'externalització que acumula una elevada càrrega de treball sobre unes plantilles insuficients i envellides. Segons expliquen, els equips treballen al límit de la seva capacitat, mentre resulta cada cop més difícil incorporar personal qualificat.
L'edat mitjana de les plantilles supera els 50 anys i una part important dels professionals més veterans es jubilarà en els pròxims anys. Els sindicats reclamen planificació per assegurar la transmissió de coneixements i la incorporació de noves generacions.
Vista d'una torre d'alta tensió a Madrid
A aquesta situació s'hi afegeix la diversitat de condicions laborals. A Catalunya existeixen quatre convenis provincials de referència, a més d'acords i condicions propis de les empreses. Segons els representants dels treballadors, això provoca que professionals que realitzen tasques equivalents per a una mateixa empresa principal tinguin condicions diferents.
En matèria salarial, els sindicats reclamen millores en els complements i adverteixen que les hores extraordinàries s'han convertit per a molts treballadors en una via habitual per augmentar els seus ingressos. Consideren necessari abordar conjuntament la remuneració, l'organització de la feina i la contractació de personal.
La seguretat, al centre
Segons l'informe del Departament de Treball citat pels sindicats, l'activitat presenta una elevada sinistralitat, amb indicadors que superen els de la construcció i els del conjunt de la indústria.
Les organitzacions sindicals relacionen aquesta situació amb la perillositat dels treballs, la sobrecàrrega de jornada, l'envelliment de les plantilles i la manca de personal qualificat. També denuncien excessos d'hores extraordinàries que, segons sostenen, superen els límits legals.
Els professionals del sector realitzen tasques de muntatge, manteniment preventiu, substitució de components i atenció d'avaries en instal·lacions elèctriques. La seva feina resulta essencial per a la continuïtat i la seguretat del subministrament.
Per això, els sindicats defensen que el reforç de les xarxes, necessari per a la tan cacarejada transició energètica i la descarbonització industrial, ha d'anar acompanyat de personal, formació adequada i condicions laborals segures.
La posició d'Endesa
Endesa ha defensat en altres ocasions que les empreses de manteniment que col·laboren amb ella són companyies independents, responsables de les seves pròpies relacions laborals.
Fonts de la companyia han recordat a aquest mitjà l'augment de la inversió i dels recursos per a aquest any i el vinent. A finals de maig, Endesa va anunciar que invertirà 264,5 milions d'euros a la xarxa de Catalunya el 2026, un 25,6% més que l'any passat i, segons l'empresa, el màxim que permet la regulació actual, dels quals 75,2 milions són per a manteniment.
El seu pla estratègic 2026-2028 reserva 5.500 milions a reforçar la xarxa elèctrica, fins a un 40% més que en el pla anterior, un augment que la companyia condiciona al fet que les condicions reguladores i els límits d'inversió ho permetin.
Segon atur
Els dies 17 i 18 de juny de 2025, les plantilles del sector ja van anar a la vaga davant la negativa de les empreses a negociar una proposta de millores laborals. CCOO va xifrar aleshores el seguiment en un 96%.
La mobilització va tenir lloc després que un treballador de 62 anys morís a Rufea, a Lleida, mentre realitzava tasques de manteniment en una línia de mitja tensió. El sindicat va vincular aquell accident amb la necessitat de reforçar la prevenció i abordar l'envelliment de les plantilles.
En tractar-se d'una activitat essencial, la Generalitat ha establert serveis mínims en anteriors conflictes. Segons les fonts sindicals, durant la vaga de 2025 hi va haver discrepàncies amb diverses empreses sobre la seva aplicació, després que Treball plantegés que prestés servei el 30% del personal dedicat a avaries.