El vídeo introductori ja ha estat una declaració d'intencions, amb un primer frame en què una dona passeja pel barri Gòtic i diu: “M'agradaria caminar per Ciutat Vella sense preocupar-me de qui tinc darrere”. A primera fila, l'alcalde Collboni anotava mentalment els deures que li ha posat Barcelona Oberta, la perspicaç entitat que presideix Gabriel Jené.
El títol de les jornades de l'XI Summit de l'organització també era ja un manifest: La Barcelona que podria ser. És a dir, la que avui no és o la que ha deixat de ser, per molt que en la seva primera intervenció l'alcalde hagi matisat que “aquesta Barcelona ja s'està construint”.
Per fer Barcelona Great Again, Collboni ha tornat a parlar de prosperitat compartida, el concepte que va propagar el Banc Mundial el 2013 i que han adoptat com a eslògan diferents líders del socialisme europeu.
Aquesta prosperitat es materialitza, entre altres coses, en el comerç local, la primera pedra de l'economia barcelonina i una de les senyes d'identitat de la cultura catalana. “Decidir on anem a comprar és decidir quina ciutat volem tenir”, ha assenyalat l'alcalde.
El guant l'ha recollit Marta Angerri, directora general de Comerç de la Generalitat, qui per salvar el comerç ha subratllat la importància d'activar una gestió directa de les plantes baixes de la ciutat, millorar l'espai públic i crear estructures de cooperació estables entre l'Administració i el sector privat per assolir acords i consensos sòlids.
Totes les crítiques de Jené
En una línia similar, Gabriel Jené ha qualificat de "provocador però il·lusionant" el debat sobre la Barcelona del futur, i la posada en comú d'idees per prosperar i mantenir un comerç viu i divers, tant al centre com als barris. El també CEO de La Mallorquina ha advocat per un model que equilibri el benefici social i l'econòmic que aporten els establiments comercials.
Tot i així, el seu diagnòstic ha estat demolidor, amb fortes crítiques al pla d'usos municipal que ha permès la proliferació de botigues de cànnabis i colmados 24 hores. Jené també ha reclamat modificar el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (Peuat) per admetre hotels singulars i apartaments turístics destinats a professionals qualificats, i ha exigit seguretat i que no es degradi l'espai públic: “Necessitem una ciutat ben cuidada”. A més, ha demanat una Administració “àgil i dinàmica” i ha denunciat que nombrosos edificis emblemàtics segueixen embolicats en lones verdes.
Imatge d'arxiu de Gabriel Jené, president de Barcelona Oberta
La seva crítica més frontal ha estat per a l'intervencionisme municipal, i ha rebutjat el topall als lloguers comercials, que considera sense sentit, com els supermercats públics anunciats per Collboni. Finalment, ha qualificat d'"absurd" no poder obrir en diumenge amb la ciutat plena de turistes. Ha admès, però, que governar és complex i trobar equilibris no és senzill, però ha exigit implicació i compromisos.
Javier Faus 'unchained'
Un cop començat el debat, els deures que els diferents ponents han posat a l'ajuntament han estat interminables.
El més dur ha estat Javier Faus, president de Meridia Capital, qui ha invertit els termes del diagnòstic. “Totes les ciutats tenen problemes i busquen solucions; Barcelona té les solucions i es busca els problemes”, ha assenyalat.
El fundador de Meridia Capital, Javier Faus, intervé a la taula 'La marca Barcelona: expansió i límits', durant la primera jornada del BCN Desperta
Per a l'empresari, “deu anys amb les set plagues d'Egipte han convertit una ciutat que era oberta en tancada”, amb un discurs que tracta l'expatriat com un problema “perquè parla anglès i esmorza brunch”, cosa que dificulta que apareguin “nous Isak Andic” i impossibilita “tenir bons llocs de treball”.
Faus, que ha arrencat els aplaudiments d'un públic encisat amb el seu discurs, s'ha preguntat per a què amplia Barcelona el Clínic, Esade o l'IESE si un professor o un metge no podran allotjar-se per les excessives traves en habitatge, amb prohibicions als hotels, residències, aparthotels, flex living, residències medicalitzades o apartaments de temporada. “I encara volem que vingui gent i compri a les botigues?”, ha conclòs.
Sanfeliu i el canvi de focus
Pel que fa al talent, Josep Lluís Sanfeliu, president de Barcelona Global, ha assenyalat que el focus no s'ha de posar en l'atracció sinó en l'arrelament. Per això, ha explicat, són necessàries “seguretat física i burocràtica, mobilitat fiable i habitatge”.
Per defensar els denostats expats, a qui se sol responsabilitzar de l'encariment dels lloguers, Sanfeliu ha detallat que l'expatriat no es limita al jogging i al matcha, sinó que és bioestadístic, estadístic o fotògraf, amb un salari “gens excepcional” de 50.000 euros.
Per això, ha demanat flexibilitzar els formats de residència i lloguer, redoblar l'aposta per sectors estratègics i talent emergent, i millorar la comunicació exterior.
En l'àmbit de la mobilitat, el veterà Salvador Alemany, president de Saba, ha advertit que la manca d'una visió global ha provocat que Rodalies hagi col·lapsat just quan s'han posat pals a les rodes dels cotxes. Per afrontar els reptes de la distribució urbana de mercaderies, ha proposat regular l'última milla mitjançant vehicles que no ocupin la calçada, magatzems subterranis, lockers o botigues de conveniència, i ha demanat no tocar “frívolament” el Pla Cerdà.
Finalment, Ferran Rodés ha enumerat què comparteixen les millors urbs del món per viure. Segons un estudi de The Economist que ha citat, totes són democràcies consolidades, amb Estat del benestar, teixit empresarial i autonomia de recursos. Barcelona ocupa el lloc 30 d'aquesta selecta llista, però Rodés ha advertit de la manca d'una estratègia a llarg termini, més enllà de l'horitzó d'un any.