A finals de setembre, el titular del Tribunal d'Instància i Instrucció número 21 de Barcelona va rebre un escrit en què s'alertava d'un presumpte frau vinculat a una inversió en petroli que afectava diversos noms de la burgesia catalana.
Aquell escrit va donar origen al 'cas petroli', un procediment judicial que intenta esclarir el parador de més de set milions d'euros que els inversors van confiar al financer Marc Armadans i al seu soci, un membre de la família Sanahuja, qui hauria utilitzat la seva influència per captar inversors.
Entre 50 i 100 perjudicats
Segons fonts coneixedores del cas, el que va començar com un negoci entre dos amics es va ampliar fins a reunir entre 50 i 100 inversors.
Els problemes van aflorar quan els participants van intentar recuperar les seves aportacions i no van obtenir els diners. La inquietud va donar pas a les reclamacions i, finalment, a l'advertència d'acudir als tribunals.
De fet, tal com va avançar Crónica Global, a finals de setembre un grup d'afectats va concedir un termini de cinc dies hàbils a la dupla Armadans-Sanahuja per tal que aclarissin el parador dels diners.
En cas de no fer-ho, els seus advocats ja van advertir que emprendrien accions penals, personant-se en el procediment que ja obra en mans del jutge de la plaça 21.
Façana de la Ciutat de la Justícia
Víctima o botxí?
La primera iniciativa judicial va partir, precisament, del membre de la família Sanahuja, que es va presentar com un altre perjudicat per les inversions gestionades per Armadans.
No obstant això, segons van apuntar fonts coneixedores, el seu escrit no plantejava directament una acusació per presumpta estafa. Es tractaria més aviat d'una exposició dels fets destinada a esbrinar el parador dels set milions invertits a la plataforma de trading FxPro.
L'objectiu seria reconstruir el recorregut dels diners i determinar si els fets podien encaixar en delictes com l'administració deslleial, l'apropiació indeguda o altres il·lícits econòmics.
Marc Armadans, el logo de FXPro i la plaça Francesc Macià de Barcelona
Tanmateix, la seva iniciativa no ha dissipat les sospites d'altres inversors: malgrat haver donat la primera alerta judicial, alguns perjudicats també l'assenyalen com a partícip del suposat engany.
El germen del conflicte
Segons les fonts consultades per aquest mitjà, el conflicte gira entorn dels fons que diversos nobles llinatges de la burgesia van aportar a la mercantil Armga Holding SL, la societat vinculada a Armadans a través de la qual es van canalitzar les inversions a FxPro.
El capital s'havia de destinar a operacions en el mercat del petroli, sota la promesa d'obtenir una elevada rendibilitat. En un primer moment, l'estructura va funcionar i va generar "saludables rendibilitats". El problema va sorgir quan els inversors van reclamar la devolució del capital i els beneficis, però els diners ja s'havien evaporat.
Una plataforma coneguda
Segons detallen fonts pròximes al cas, entre els qui van confiar els seus fons a Armadans i Sanahuja hi havia membres de les generacions més joves d'aquestes famílies.
I és que FxPro, la plataforma on suposadament es van fer les operacions, és un conegut marketplace d'inversió en actius molt fiable que, a més, cultiva una àmplia línia de patrocinis esportius. Incloent, per exemple, la F1.
El logo de FXPro i la plaça Francesc Macià de Barcelona al fons
Armadans assenyala FxPro
Aquest mitjà també va poder saber que Marc Armadans es va justificar davant els inversors assenyalant directament FxPro.
En almenys dos correus electrònics, el financer i la seva parella, Júlia S., sostenen que va ser la companyia qui va liquidar totes les operacions obertes i va tancar unilateralment el compte sense previ avís.
I no només això, Armadans sosté que tampoc va rebre prèviament cap avís sobre la manca de fons disponibles per mantenir les operacions obertes.
Així, mentre Sanahuja posa el focus en la gestió d'Armadans, aquest atribueix el que ha passat a l'actuació de la plataforma. Versions enfrontades que ja estan sota escrutini judicial.
La vinculació d'aquest cas amb la família Sanahuja també és un punyal al cor de la burgesia catalana, donada la importància cabdal d'aquest cognom en el món econòmic català.
Crònica d'una dinastia del totxo
Per entendre qui és aquesta històrica dinastia empresarial cal retrocedir a la Barcelona del franquisme, quan l'àvid Romà Sanahuja Bosch (1907-1997) va començar a construir habitatges protegits i de baix cost, les anomenades cases barates, un negoci que el va convertir en un dels homes més potentats del totxo espanyol.
Després de la mort del fundador, el negoci va passar a mans dels seus tres fills: Romà (nascut el 1939), Maria Àngels (1948) i Juan Sanahuja Pons. Amb el temps van donar lloc a tres branques familiars: la dels Sanahuja Escofet, la dels Sanahuja Maymó i la dels Cuartero Sanahuja.
Roman Sanahuja en una imatge d'arxiu
Sota el seu comandament, Sacresa va deixar enrere les cases barates i es va llançar a les grans operacions. De fet, Romà va arribar a presidir Metrovacesa quan aquesta era la primera promotora del país.
‘Rise and fall’
Aquella ambició desmesurada va sortir molt cara. Amb l'esclat de la bombolla immobiliària, el grup va acumular un deute proper als 6.000 milions i va perdre Metrovacesa a mans dels creditors. El 2010, Sacresa va protagonitzar una de les majors suspensions de pagaments de la història d'Espanya, amb un deute de 1.800 milions d'euros.
La família va aconseguir reflotar el grup el 2012 mitjançant un pacte amb la banca, a costa de fortes quitances i de cedir bona part del seu patrimoni.
Avui, Sacresa ha tornat a un perfil més discret, i desenvolupa el complex Finestrelles d'Esplugues, on aixeca la Tower One, una torre residencial de 25 plantes per al grup Hines.
Recentment, ha venut a Metropolitan House, juntament amb Endesa, 72.000 metres quadrats del sector de Can Rigalt, a L'Hospitalet, per uns 19 milions. A Madrid, d'altra banda, participen en una promoció immobiliària a Los Cerros, un nou barri de més de 14.000 habitatges a Vicálvaro.
El negoci de l’Illa Diagonal
Però el cor del patrimoni continua sent L’Illa Diagonal, inaugurada el 1993 entre els carrers Numància i Entença. Indicesa l’Illa, la societat familiar que la controla juntament amb Axa, gestiona a més una cartera d'habitatges de lloguer i dos hotels que operen AC Marriott i NH Collection, amb la qual van amassar un benefici l'any passat de 18,2 milions, un 23% més.
Imatge del centre comercial L'Illa Diagonal, dels Sanahuja i AXA
Als seus 87 anys, i parapetat al seu pis de l'avinguda Pearson, Romà Sanahuja Pons amassa encara una considerable fortuna que li permet portar una vida plàcida, allunyada del soroll mundà.
De tant en tant, el patrimoni torna a patir algun ensurt. La branca dels Sanahuja Escofet, per exemple, va declarar la suspensió de pagaments del centre comercial Màgic Badalona el 2024 amb un deute de 44 milions. El concurs s'ha tancat i la família ha recuperat el control de la societat, tot i que manté el passiu amb el fons Cojaswinvest, que conserva els seus drets de cobrament i les vies d'execució, inclosa la hipotecària.