L'habitatge s'ha convertit en la principal preocupació de la ciutadania a tot Espanya a causa de l'efecte inflacionista ocasionat pel desequilibri entre una oferta escassa i una demanda disparada per l'increment de la població. En aquest context, ha estat especialment oportú el V Congrés Nacional d'Habitatge, organitzat per APCE España i APCE Catalunya i que s'ha celebrat a Barcelona.
Durant l'esdeveniment s'han analitzat els nombrosos factors que influeixen tant en l'actual comportament del mercat com en el que contribuirien a normalitzar la situació. El president de les associacions, Xavier Vilajoana ha fet èmfasi en què l'habitatge sigui tractat com una qüestió d'Estat i, per tant, es posin les bases per revertir l'actual situació a través del consens entre les forces polítiques que es conformin en les pròximes eleccions generals.
El Congrés va aportar, entre altres qüestions, una sèrie de fórmules i propostes per resoldre la qüestió i fer que el mercat de l'habitatge sigui més dinàmic, àgil i capaç de respondre a les necessitats dels demandants de llars.
D'entre elles, les més rellevants són aquestes:
-Promulgar una nova Llei del Sòl. Es tracta d'una reclamació recurrent dels promotors d'habitatge des de fa anys, fins i tot quan les dificultats per accedir a aquest mercat encara no eren tan evidents. El sector apunta a una menor regulació i una retallada dels tràmits burocràtics, amb la finalitat que els desenvolupaments urbanístics siguin més àgils i flexibles.
-Fomentar la col·laboració públic-privada. Els promotors consideren que sense la unió d'ambdues parts serà molt difícil assolir l'escala necessària per respondre a les necessitats actuals. També han apel·lat a la unió de forces entre les diferents administracions entre si, més enllà dels cicles polítics i les diferències entre les formacions. La prioritat ha de ser, en qualsevol cas, incrementar l'oferta d'habitatge assequible.
Habitatge assequible
-Crear un ecosistema adequat per al finançament dels projectes. El sector obre les portes tant al finançament bancari tradicional com a les alternatives. Fins i tot, les consideren complementàries. En aquest punt, incideixen de nou en la rellevància de la col·laboració públic-privada, ja que les Administracions gaudeixen de més recursos per mobilitzar molt més capital.
Cal tenir en compte que l'habitatge assequible necessita un esquema de finançament que tingui en compte particularitats com una menor rendibilitat i un horitzó temporal més gran per a la seva amortització.
-Més industrialització. El sector ha de comptar amb una major capacitat productiva per poder donar resposta a la creixent demanda. Més enllà de la reducció de costos i consecució d'eficiències, la industrialització aporta productivitat, terminis més previsibles, qualitat, seguretat i capacitat per produir amb una mà d'obra cada vegada més escassa.
-Construcció d'habitatge de tota tipologia per atendre una demanda diversificada. L'accés a l'habitatge comença a ser un problema també per a àmplies capes de les rendes mitjanes, no només per als col·lectius més vulnerables. Una de les conclusions del Congrés ha estat que no existeix una única necessitat residencial.
Al cap i a la fi, l'habitatge condiciona, a més del lloc de residència, l'emancipació, la formació de llars, decisions familiars i els projectes personals de vida.