El prestigiós restaurant Via Veneto va tancar 2025 amb vendes rècord de 3,42 milions d'euros, un 2,7% més, i un benefici net de 152.648 euros, més del doble que el 2024, tot i les crítiques que ha rebut la gestió del restaurant des del relleu generacional a la família Monje.
Els guanys indiquen que l'establiment del carrer Ganduxer encara viu de la fèrtil gestió del fundador Josep Monje, i guanya més pel resultat de les inversions financeres del passat (103.671 euros) que pel d'explotació (96.652 euros).
Aquestes inversions corresponen a diners en fons d'inversió o productes similars, fruit de la visió de l'inigualable Monje, un humil empresari de la Vall Fosca fet a si mateix.
Via Veneto compta avui amb un coixí de 1,59 milions, repartit entre tresoreria (565.911 euros) i inversions financeres a llarg termini (1,03 milions), gairebé sense deute bancari.
Aquest és el llegat de l'enyorada gestió de Monje, qui als seus 83 anys ja no freqüenta el restaurant, ni s'ocupa de la gestió, i ho ha deixat tot en mans del seu fill Pere.
Crítiques
El relleu ha estat objecte de crítiques públiques per part de Salvador Sostres, un dels grans clients que ha tingut la casa, qui va escriure a ABC que Via Veneto “tal com el coneixíem ja no existeix”. El columnista es va queixar d'haver pagat 250 euros per una experiència que, al seu parer, no els valia, que se li demanés abandonar el local a mitjanit i d'un servei que considera buit de contingut.
Al març de 2025 la Guia Repsol li va retirar un dels seus tres sols i Michelin va estar a punt de treure-li l'estrella. Sostres va atribuir el deteriorament a la “deixadesa” de Monje i a la marxa erràtica de la cuina i de la sala.
Interior del Via Veneto
Altres clàssics comensals de la casa consultats per aquest mitjà asseguren que, en els darrers temps, els cambrers ja no parlen de vostè a molts dels clients. "Et treuen el tracte com si fos una verduleria", sosté un client.
Via Veneto mai va ser el lloc on es menjava millor de Barcelona, però sí el que entenia millor els entrellats del poder i del bon gust. Monje va amassar els diners després de treballar durant mig segle, de dilluns a divendres, incloses totes les Nadals, i el restaurant encara viu de la inèrcia d'aquell geni del servei i del tracte amb els clients, de qui es sabia gairebé tots els noms.
Tensió
Els resultats confirmen la tensió de la transició. El benefici de 2024, de 70.515 euros, va ser el més baix des de 2017, sense comptar la pandèmia. El de 2025 segueix un 44% per sota del de 2022 (274.250 euros), amb vendes un 4,8% superiors, i el resultat d'explotació ha caigut un 74% des de llavors.
Des de 2018 les vendes han crescut un 2,9% i les despeses de personal un 23,9%, fins al 51,6% de la facturació. El 2025 la plantilla mitjana va baixar un 5,6%, fins a 38 persones, mentre el cost per empleat va pujar un 6,3%.
Moment del tall de la taronja del restaurant amb una Estrella Michelin de Barcelona, Via Veneto
Mentrestant, el coixí minva. Tresoreria i inversions financeres sumaven 2 milions el 2022, un 21,7% més que ara. Un dels administradors, que la memòria no especifica si és el pare, la mare o el fill, ha rebut un crèdit de 374.000 euros per part de l'empresa, que encara no ha reintegrat.