El drama del lloguer residencial a Espanya es concentra de manera especial a la província de Barcelona. I també, a la seva capital. La Ciutat Comtal i l'àrea metropolitana es troben entre aquelles en què més pugen els preus dels arrendaments. No és d'estranyar, si es té en compte que l'oferta s'ha reduït de manera dràstica els darrers anys. Tant, que el 30% dels pisos que han deixat de figurar a l'oferta de lloguer a tot Espanya es troba a Barcelona.
La tendència ha estat generalitzada al conjunt de l'Estat. Des que va finalitzar la pandèmia, prop de 300.000 habitatges han estat retirats del mercat del lloguer. A finals de 2025, l'oferta s'havia reduït una mica més d'un 30% en relació amb les xifres de cinc anys enrere.
Amb ser significativa, aquesta proporció es queda molt curta si es compara amb la que presenta Barcelona. Al conjunt de la província, l'oferta s'ha estrenyat ni més ni menys que un 51% en el mateix període. És a dir, que els potencials llogaters disposen ara d'un nombre menor de pisos per llogar (83.622 al tancament de 2025) que els que han desaparegut de l'oferta (87.142).
Les dades provenen de l'Observatori del Lloguer, un instrument impulsat per la Fundació Lloguer Segur, que compta amb el suport d'investigadors de la Universitat Complutense i de la Universitat Rey Juan Carlos, ambdues de Madrid.
Pis en el lloguer
L'any 2021, Barcelona concentrava prop del 18% del parc d'habitatges en lloguer de tot Espanya. Cinc anys després, la proporció s'ha reduït fins a poc més del 12%. En qualsevol cas, percentatges molt inferiors als que reflecteixen la reducció de la disponibilitat d'arrendaments en aquest territori, cosa que mostra la desproporció d'aquesta evolució.
La situació és encara més greu si es té en compte l'increment de població que s'ha donat en aquest període, amb el consegüent augment de la demanda residencial. En el cas del conjunt d'Espanya, unes 2,77 milions de persones s'han sumat al cens poblacional en aquests anys, cosa que suposa una pujada del 3,6%.
Menor oferta, major població
En aquest cas, les proporcions de la província de Barcelona també són superiors en termes relatius. En concret, l'increment de la ciutadania s'ha anat al 4,5%, traduït, en termes absoluts, a una mica més de 260.000 habitants addicionals.
Un dels factors determinants en aquesta tendència ha estat l'aprovació de la Llei d'Habitatge el 2023. La normativa va introduir els topalls als lloguers a les anomenades zones tensionades, a més d'altres restriccions que s'han fet notar al mercat.
I ho ha fet de manera especial a Catalunya, atès que no s'ha comptat entre les comunitats autònomes que van rebutjar aplicar el text normatiu, aprofitant les competències de què disposen en aquesta àrea.
Com a prova, l'oferta de lloguer es va reduir ni més ni menys que un 28% a Barcelona durant el primer any amb la Llei en vigor. En canvi, la retallada es va quedar en l'11% al conjunt d'Espanya.
Inseguretat
"En general, sobre el mercat de l'habitatge a Espanya ha descarregat la tempesta perfecta: menor oferta, major demanda per l'increment de la població i lleis restrictives. Difícilment el resultat podria ser molt diferent", assenyalen des d'una consultora del sector.
En el cas de Catalunya i de Barcelona, en particular, l'efecte s'ha vist corregit i augmentat. I també condicionat pel fenomen de la okupació, traduït en l'entorn del lloguer a l'anomenada "inquiokupació". És a dir, el cas d'aquells llogaters que deixen d'atendre el pagament de l'arrendament i que romanen a l'habitatge mentre els propietaris s'enfrasquen en un procel·lós tràmit judicial per intentar obtenir els diners o obligar el morós a abandonar el pis.
Més que Nova York
Un informe recent elaborat per Deutsche Bank amb referències de mercats d'arreu del món situava Barcelona entre les ciutats que havien protagonitzat un major increment en els preus del lloguer. En concret, un 54% més car des de 2019.
La Ciutat Comtal se situa entre les cinc ciutats europees amb un major increment, fins i tot per sobre d'urbs com Nova York, on els preus es van incrementar un 40% en el mateix període.
La poca oferta i la gran demanda, juntament amb el preu, és l'odissea de llogar pis. EFE/José Manuel Vidal/ARXIU
En el que portem de 2026, Barcelona continua liderant la tendència de reducció d'oferta de pisos en lloguer a Espanya. Durant el primer semestre s'havien retirat prop de 11.500 habitatges addicionals. Segons l'Observatori del Lloguer, les xifres tendiran a ser menys voluminoses amb el pas del temps, atès que la correcció tendeix a estabilitzar-se.
Al cap i a la fi, la demanda no deixa de créixer. Producte d'aquesta combinació és la dada del nombre de interessats per cada habitatge en oferta. En el cas de Barcelona, la xifra supera els 430 en deu minuts. Molt lluny dels més immediats perseguidors, que se situen lleugerament per sobre del centenar. Entre ells, algunes altres províncies catalanes com Girona o Tarragona.