El creixement econòmic català s'obre cap a l'interior. El 2025, el valor afegit brut (VAB) del Pla de Lleida va créixer un 3,7%, per sobre de Barcelona (3,1%) i Girona (2,9%), mentre que altres zones de l'interior també van guanyar dinamisme (Pla de l’Estany, Garrotxa, Osona i Bages).
Aquesta és una de les principals conclusions de l'anàlisi de l'Anuari Econòmic Comarcal BBVA 2025, elaborat per Josep Oliver, catedràtic emèrit d'Economia Aplicada de la UAB. La presentació de l'informe també ha comptat amb la presència del director territorial de BBVA a Catalunya, José Ballester.
Aquesta evolució contrasta amb una tendència observada en etapes anteriors, quan --davant una crisi-- la recuperació començava "a l'eix de l'AP-7 i es desplaçava cap a altres comarques", segons va explicar Oliver.
El 2025, diverses localitats de l'interior van créixer per sobre de la mitjana catalana, impulsades per la indústria alimentària (sector primari), els serveis personals i els serveis productius locals.
Províncies
Per províncies, Lleida va registrar un creixement més gran, amb un avanç del 3,5% del seu VAB l'últim any. L'evolució va estar recolzada pel sector primari, el valor afegit del qual es va disparar un 13,5%, i per la construcció, que va pujar un 5,8%.
Barcelona, per la seva banda, va registrar una pujada del 3,1%; així com Girona i Tarragona van avançar un 2,8% i un 2%, respectivament.
Dins d'aquest mapa, el Pla de Lleida va destacar amb un augment del 3,7%, per davant de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (un 3,1% més), i de les comarques de Girona (un 2,9% més).
En l'extrem contrari, les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona van registrar un ritme més moderat, amb pujades de l'1,3% i del 2,2%.
En ambdós casos, el major pes de la indústria i l'energia en la seva estructura productiva ajuden a explicar una evolució més "moderada", segons Oliver.
Més serveis
A aquesta distribució territorial s'hi suma l'avenç dels serveis amb més capacitat per generar productivitat.
És el cas d'activitats com les finances, les telecomunicacions, el transport o la recerca, que estan tenint una presència més gran dins de l'economia catalana.
Impuls productiu
Des del 2019, els serveis privats productius (finances, telecomunicacions, transport, etc.) han augmentat un 25,6% el seu VAB, molt per sobre del creixement dels serveis privats personals (hostaleria, comerç, consum i turisme), que han crescut un 12,4%, i dels serveis col·lectius (administració pública, educació, sanitat i altres), que han avançat un 10,1%.
Expectativa
Oliver espera que la tendència es pugui consolidar, més encara en un escenari on la productivitat és més protagonista en els debats sobre el futur de l'economia catalana.
Per al catedràtic, un altre factor important serà la recuperació de la indústria manufacturera, que l'any passat es va veure condicionada per la incertesa geopolítica ("factor Trump").
2025
En termes interanuals, els serveis --que ja concentren prop de tres quartes parts de l'activitat econòmica catalana-- van mantenir un bon ritme de creixement, amb un augment del 3,1% en el seu VAB.
El sector primari, a més, va avançar amb força, un 9,4%, gràcies a la recuperació agrícola. La indústria va créixer un 1,5%, en un context d'incertesa internacional.
En conjunt, l'economista ha posat en valor que l'economia catalana va mantenir la seva trajectòria expansiva el 2025. El VAB va créixer un 3% i el PIB un 2,7%.