És la història secreta del futur Hospital Clínic Barcelona, la major obra sanitària mai aixecada a Espanya, amb un pressupost de 2.000 milions d'euros. I de les més grans d'Europa, amb permís del Klinik Floridsdorf de Viena (Àustria), el Karolinska Universitetssjukhuset d'Estocolm (Suècia) i dels plans d'ampliació dels hospitals de París (França) i Ginebra (Suïssa).
La nova ciutat hospitalària catalana, pensada per treure l'hospital del seu "barraquisme actual", per les seves successives ampliacions fragmentades, s'aixecarà a les pistes esportives de la Universitat de Barcelona (UB), en l'articulació que uneix l'avinguda Diagonal de Barcelona, la Ronda de Dalt, Esplugues de Llobregat i L'Hospitalet de Llobregat.
Això sí, abans ha hagut de superar dificultats que no s'han explicat.
La més evident va ser l'oposició dels governs municipals d'Ada Colau a la inversió. Rebutjaven l'operació, que consideraven propera a un pelotazo urbanístic, per la qual cosa es va haver d'idear i dissenyar d'esquena als regidors populistes i als comissionats que havien nomenat aquests.
"Es va treballar gairebé en la clandestinitat", expliquen alts càrrecs sanitaris vinculats a la iniciativa.
Dos pilars
Aquesta cautela la van pilotar Ramon Canal, nomenat Comissionat del nou hospital des del seu humil despatx sota unes escales al vell Hospital Clínic, com va avançar aquest mitjà, el 2024, i Ramon Sanabria, cofundador de SPG Arquitectura.
Amb això, es va buscar donar a la inversió un doble suport sanitari-arquitectònic que la fes imbatible als ulls dels crítics.
Façana de l'Hospital Clínic de Barcelona
Això sí, no van faltar equilibris. Les administracions participants van optar per col·locar un director general de confiança al Consorci Porta Diagonal--Campus Clínic, l'ens mixt que actua com a bastiment jurídic de l'obra, que la pilotarà amb la seva personalitat jurídica.
Es va optar per Juan Echániz, arquitecte amb àmplia trajectòria a la diputació, com va explicar Crónica Global en exclusiva. Hi va haver qui va interpretar que la Diputació de Barcelona prenia les regnes del projecte i li restava poder polític a Canal, ex cap mèdic del FC Barcelona i un home que ha estat dues vegades a conselleries d'ERC, la darrera al capdavant del totpoderós Servei Català de Salut (CatSalut).
Oficialment, es parla de "plena col·laboració" entre els tres pilars. "I la veritat és que n'hi ha", indiquen les fonts sanitàries consultades.
Blindatge
Així les coses, l'obra ha estat concebuda com un pol a tres: assistencial —donar servei als pacients—; investigador —per a l'impuls de l'R+D científic— i formador a la UB Diagonal, amb dues facultats de Medicina i Farmàcia. Aquesta darrera a Esplugues, que entrarà a la lliga de ciutats universitàries.
Pel seu abast supramunicipal, es va optar per redactar un pla director urbanístic (PDU), un instrument que sustenta grans obres públiques singulars, de gran volum o que afecten més d'un poble o ciutat.
I per evitar un possible veto veïnal, el nou Clínic comptarà amb un procés de participació ciutadana, malgrat les reticències d'algun alcalde o alcaldessa. No és exigible per llei, però els impulsors sanitaris volen evitar que una eventual plataforma veïnal contrària el tombi a la feixuga sala Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
És el que va passar el 2017, quan la segona instància judicial va tombar el PDU Parc de l'Alba —el que empara el Sincrotró Alba— per no haver comptat amb la veu veïnal. Es va haver de redactar un nou pla, amb els consegüents retards. Lliçó apresa: al nou Clínic no passarà.
Guant
En el pla legal, es va haver de prendre un altre atzucac per obrir pas a la magna obra. Va ser la redacció d'una clàusula secreta, o un vestit a mida, perquè l'eliminació de sòl esportiu no generés una obligació de compensar-lo en el mateix terme municipal.
Va ser una directriu aprovada durant el primer Govern tripartit a Catalunya i significava que el nou Hospital Clínic hauria de trobar uns 200.000 metres quadrats esportius en un altre lloc de Barcelona. Quelcom impossible.
Per això, es va aprovar una normativa per la qual aquesta compensació obligatòria queda exempta si el projecte que trepitja el sòl esportiu és assistencial o formatiu. Un guant a mida que ha fet aixecar les celles a alguns juristes, però que, de moment, aguanta.
Ramon Canal, exdirector del CatSalut i ara responsable del nou Clínic
Un dipòsit pluvial
Amb aquest bastiment, aquesta mateixa setmana s'ha presentat l'avanç del PDU, que es publicarà en els pròxims dies. El pla preveu una transformació completa de les pistes esportives situades a l'extrem sud de la Diagonal, zona en la qual no tots hi creien.
Abans de triar aquest emplaçament, es van sondejar l'antic quarter de Bombers de l'Eixample —"massa petit"-- i l'Escola Industrial, ubicació que es va enfrontar a l'oposició de les bel·ligerants plataformes veïnals de l'Eixample i del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC).
Però el recinte històric modernista elevat per la Mancomunitat de Catalunya no donava. Ni per metres quadrats ni per configuració dels espais. Els seus partidaris, entre els quals es compta l'actual gerent del Clínic, Josep Maria Campistol, van haver d'assumir que ni la pista esportiva de l'Escola —situada sobre un dipòsit pluvial— podia encaixar la mida de l'obra.
Per tot això, el Govern va enterrar aquesta idea el 2021.
Laura Borràs i El Bruc
Existia una altra possible ubicació: el Quarter del Bruc, seu del Regiment d'Infanteria 63, el que té més efectius de Catalunya. Els partidaris d'adequar l'edifici històric van mesurar les instal·lacions i, en un primer moment, es va pensar que eren adequades.
Requeria, és clar, el vistiplau del Ministeri de Defensa, però es va pensar que aquesta llum verda podria arribar amb un pacte o conveni de cessió.
Els plans d'aixecar el nou Clínic a Pedralbes, on sinergitzaria amb el Campus Nord de la UPC i el Barcelona Supercomputing Centre (BSC), es van frustrar pel menyspreu de Laura Borràs, aleshores presidenta del Parlament, d'acudir a un acte oficial de l'Exèrcit el 2021.
"Borràs va dir que l'Exèrcit s'havia de retirar de Catalunya, i aquest rebuig oficial, per carta, a les Forces Armades de la segona autoritat autonòmica per darrere de l'aleshores president Pere Aragonès va enterrar la idea del Bruc".
"Model Ciutat de la Justícia"
Així doncs, només van quedar en peu les pistes esportives de la UB-Diagonal, zona de fàcil captura, ja que el Clínic és un consorci format per la Generalitat, la mateixa UB i la Diputació de Barcelona.
Amb els plans urbanístics avançant a velocitat de creuer --es busca aprovar inicialment el PDU en el primer semestre de 2027, abans de passar a la fase d'al·legacions i aprovació definitiva--, resta la incògnita de qui pagarà la factura de l'obra. Pregunta de resposta gens fàcil, ja que es preveu que els 1.500 milions inicialment previstos s'acostin als 2.000 a mesura que els treballs avancen.
Fonts coneixedores preveuen que es plantegi un model "similar al de la Ciutat de la Justícia" de L'Hospitalet de Llobregat, on es concessiona la construcció d'una infraestructura pública a un privat a canvi que el llogater pagui un cànon pel lloguer i el manteniment durant uns anys.
La incògnita d'aquesta via és si als grans grups els surten els números no només de l'obra, sinó del costós manteniment d'un hospital, molt més car que les oficines judicials.
Usos complementaris
La fórmula alternativa per protegir els comptes públics --que han de costejar per aquest gran projecte sí, però també pel Campus de Girona o la tercera fase de l'ampliació del PSMAR-- són els usos complementaris. El nou Hospital Clínic serà, és clar, un hospital, sí, a més d'un centre investigador i de formació universitària.
Però també reservarà uns 100.000 metres quadrats per a usos diversos. Aquesta utilització preveu concessions, incloent-hi les de restauració i mixtes, residències científiques o el desembarcament d'empreses biotech que treballin amb determinats equips o àrees del nou centre sanitari.
El cànon que paguin aquests actors ajudarà a costejar la gegantina construcció, detallen les mateixes veus. Seran ingressos complementaris que arribaran com a manà.
Barnaclinic "encaixa"
I la part privada del Clínic? El millor hospital de Catalunya opera una petita però excel·lent clínica a la seva planta cinquena. L'utilitza per quadrar els seus comptes i per retenir talent, tot i que ha encaixat algunes crítiques de sectors esquerrans en el passat.
El nou hospital a peu de Diagonal "podrà albergar" sense problemes l'anomenada Barnaclinic, indiquen diverses fonts coneixedores.
S'estima que l'activitat assistencial privada --la producció, com es coneix en termes de gestió sanitària-- del dispositiu privat complementa la pública, per la qual cosa el nou campus haurà de trobar-li espai sense problemes d'espai ni legals.
Dos 'marrons': subestació i RACC
Fora murs, el Campus desbrossarà el camí de dos dels marrons amb què s'ha topat. Un, la subestació elèctrica de Can Rigalt a L'Hospitalet, una infraestructura d'acumulació i distribució que fa anys que està pendent de compactar-se o de reinstal·lar-se en un altre lloc.
Segons El Periódico, el Govern assumirà el seu trasllat --i compensacions--, quelcom que fa anys que està pendent pel seu enorme cost, uns 100 milions d'euros. D'aquesta manera, s'esbandirà la pota sud del complex hospitalari.
Més al nord, queda per veure què passarà amb la seu del Reial Automòbil Club de Catalunya (Racc), inclosa dins del planejament. Seu corporativa "anòmala", ja que reposa sobre terrenys esportius, recorden fonts del Clínic.
És l'altre meló a abordar per al qual, per ara, no hi ha resposta.
Concurs ben pagat
En qualsevol cas, la superinfraestructura ha despertat l'interès dels grans despatxos d'arquitectura, que somien amb guanyar el concurs internacional per construir-la.
Els bufets catalans examinen amb interès els plans, indiquen fonts de la indústria, i ho fan sabedors que hauran de buscar aliances amb arquitectes especialitzats en construcció hospitalària, ja que molts d'ells, manquen de l'expertise per aixecar grans actius sanitaris.
També es preveu l'arribada d'opcions internacionals que hauran de buscar aliances locals, un dels requisits del concurs, per evitar friccions i l'efecte de despatx buit o instrumental.
Abans, des del CatSalut es prepara una saludable remuneració d'honoraris per premiar la millor de les propostes. Serà un preu a l'alçada dels grans concursos d'arquitectura globals, insisteixen directius de l'arquitectura tècnica implicats en la negociació.