Deu anys enrere, el 2016, una notícia va sacsejar el tranquil estiu a Catalunya --el procés independentista no havia arribat a la seva fase virulenta--. L'Ajuntament de Lloret de Mar (Girona), la frontera sud de la Costa Brava, va precintar un hotel de quatre estrelles, el Sun Village, per tenir l'electricitat punxada després que es declarés un incendi al generador de la teulada. Més de 1.500 turistes van haver de ser desallotjats.
Després del foc i l'evacuació, es va succeir una cascada de notícies a les quals ningú donava crèdit. L'operador d'aquest hotel, José Luis Velasco Blanco, tenia la llum pontada en altres tres hotels: el Savoy, el Mediterranean Sand i el Marina Sand.
En total, quatre hotels amb més de 1.200 habitacions plenes de turistes, moltes d'elles dobles, defraudant llum al mateix temps a Endesa. L'empresa va denunciar, és clar, reportant un deute de prop de 200.000 euros, i l'ajuntament va recordar que Velasco els devia 450.000 euros en impostos impagats, inclosos l'IBI i la factura de l'aigua.
"Paga i senyal"
Velasco, un tipus "espavilat", indiquen qui el coneixen, va aixecar la seva fortuna hotelera gradualment. Agent de viatges frustrat de Lloret, com va explicar aquest mitjà, va cimentar el seu ascens mitjançant relacions financeres.
Un banc nacional li prestava liquiditat, i el directiu va començar a quedar-se amb hotels en règim de gestió. "La trampa era que signava contractes de pagament ajornat amb els propietaris. Pagava les dues primeres quotes i després impagava", expliquen qui el van conèixer.
"L'ensorrament arribava amb el tercer pagament, que mai abonava. El demandaven, però ell jugava amb els lents terminis de la justícia i s'atrinxerava."
El polèmic Sun Village de Lloret, avui d'Alegria Hotels
1.200 habitacions
A poc a poc, Velasco va captar actius en situacions anòmales: propietaris dividits entre branques familiars, amos internacionals sense coneixement del terreny o subhastes d'immobilitzat en què es va endur el gat a l'aigua.
Així fins a operar els esmentats quatre hotels, que va omplir mitjançant els seus contactes en la intermediació --un dels afectats va ser World2Meet, el turoperador d'Iberostar--.
La seva operativa diària encadenava impagaments, com va detallar aleshores aquest mitjà. Turdora SL, la seva empresa, impagava, però el seu imperi allotjatiu seguia funcionant per la inèrcia de Lloret, que ell vehiculava amb contactes en el vacacional receptiu.
Litigis
Però la sort de l'empresari buscavides va canviar amb l'incendi, precinte i desallotjament del Sun Village. La pressió municipal, mediàtica, de la Generalitat --que li va aixecar sancions de més de 400.000 euros-- i dels propietaris va acabar amb les seves aventures.
A més de l'evacuació del Sun Village, un impagament múltiple el va condemnar.
"Velasco va incomplir l'últim venciment de manera simultània en les seves principals operacions. Va deixar sense cobrar tant la família Frigola --amos del Selvamar-- com el grup de copropietaris de l'esmentat Sun Village, fins a 12 persones de diferents branques d'una mateixa família".
Desokupa el fa fora i ell denuncia
Enfrontar-se amb aquesta saga —"eren tots octogenaris, alguns s'adormien a les juntes d'accionistes"— va condemnar l'hoteler més rebel d'Espanya. Els llogaters van aconseguir executar l'ordre de desnonament, tot i que ell la va recórrer i va dilatar en múltiples ocasions. Ja corria l'any 2017.
"Finalment, el dia de l'expulsió, Desokupa va intervenir per fer-lo fora. Ell, ni curt ni mandrós, es va presentar al jutjat l'endemà amb un collarí per denunciar una presumpta agressió. El jutge no el va creure".
Sun Village a Alegria
D'aquesta manera, el Sun Village va tornar al sanedrí de propietaris, gens interessats en la seva gestió, però sí en cobrar les rendes, cosa que Velasco no els oferia. Finalment se'l va quedar Joan Pasqual, propietari d'Alegria Hotels i el rei del vacacional català.
Hi va haver més problemes amb el Selvamar. "La família Frigola va intentar fer-lo fora amb juntes de propietaris que canviessin l'administrador. Van anar al Registre Mercantil amb èxit, però no li van notificar formalment, i Velasco va aprofitar aquest recó legal. Va desmuntar la maniobra i es va quedar a l'hotel, bloquejant el desnonament durant mesos".
L'Hotel Selvamar, avui Best Splash Lloret
La llegenda de Marfà
Derrotats, els Frigola eren incapaços de buidar i recuperar el seu hotel de 240 habitacions, encaixant el lucre cessant. Mentrestant, davant els reiterats impagaments, l'allotjament s'encaminava a la subhasta sense cànon mínim. "Podia venir qualsevol i quedar-se'l per quatre pessetes. La família estava desesperada i a punt de perdre el seu actiu".
Fins que va intervenir Genís Marfà, advocat de l'Estat en excedència --el que va aconseguir la nota més alta de la història d'aquestes oposicions per darrere del banquer Mario Conde-- i expresident de la constructora fallida Fergo Aisa, un home ara renascut en el sector privat com una mena de senyor llop per a litigis empresarials impossibles.
"Genís va fer una doble maniobra al Registre Mercantil, va notificar degudament en temps i forma i va jugar amb els temps. Va reinscriure l'hotel per als Frigola un dia abans que canviés de mans".
Amb això, 24 hores abans de perdre'l, la saga hotelera va recuperar el resort. Ja podien desnonar Velasco. Aquí va començar la llegenda de Genís Marfà com el netejador de pufos per a les famílies hoteleres catalanes.
Deute
Mite que es va engrandir amb la seva intervenció en la defensa de diverses famílies hoteleres de la baixa Costa Brava davant Burlington, fons agressiu que va heretar les excessives obligacions que havien acumulat diversos llinatges del vacacional català a mitjans dels 2000. El deute va arribar inexplicablement a Bank of America, com va avançar Crónica Global, i el grup financer la va passar al vehicle irlandès, que cobrava tipus de fins al 14%.
"Marfà va torejar com va voler tot l'equip d'advocats de Link Lawyers, que defensaven Burlington. Va refinançar el deute i va aconseguir millors quotes per als propietaris, tot això davant gairebé un despatx sencer de Madrid. Un espectacle".
Més recentment, Marfà ha tornat a derrotar un altre nouvingut al sol i platja català: la cadena mallorquina Fergus Hotels, de Pep Canyelles. Ha aconseguit que el jutge reconegui les clàusules abusives que va imposar Fergus per a l'hotel Don Juan de Lloret, propietat de la família Aceña.
El Don Juan és el major hotel de Catalunya, amb gairebé 1.000 habitacions. En aquesta ciutat de vacances, el plet principal continua, però el lletrat ja ha vençut la seva contrapart a la peça de mesures cautelars. Ha encarrilat el pols.
Velasco: compost i sense hotels
I Velasco? Va acabar perdent també l'hotel Savoy, propietat d'una discretíssima família austríaca. La nissaga va rebre diverses ofertes de compra, però va rebutjar vendre per motius personals.
L'hotel també l'opera Pasqual des de 2017, amb el nom Alegria Fenals, arrabassant-li el contracte de gestió a una Fergus que inicialment havia anunciat que el gestionaria. Sota la superfície entre Alegria i Fergus hi ha la batalla pel nou vacacional català.
Hotel Savoy de Lloret, avui Alegria Fenals
I és que el rei del sol i platja es va quedar també amb el Mediterranean Sands, que va rebatejar com The Place Mariner. És un adults only.
Al seu torn, el Selvamar va acabar al portafoli de Best Hotels, que l'ha rebatejat com Splash. És una de les cadenes catalanes del sol i platja amb més projecció tant dins com fora d'Espanya, ha detallat Crónica Global.
Lloret respira
L'hoteler rebel, al seu torn, ha vist com s'apagava la seva estrella. El 2022 van sortir a subhasta alguns dels seus últims actius: un bloc d'apartaments turístics anomenat Tossa Paradís de Tossa de Mar (Girona), va explicar El Confidencial. Abans, l'Agència Tributària li havia tret la fulla registral per, de nou, impagaments.
La caiguda de l'astut patró ha donat un respir a Lloret de Mar, l'antiga capital del turisme de xancleta a Espanya que s'ha reconvertit en destinació turística per a tot l'any. Abans, el seu govern municipal va arribar a reconèixer que les martingales de Velasco afectaven la reputació del destí.
Deu anys després, Lloret "obre els hotels vuit o deu mesos a l'any", a diferència de la resta de la Costa Brava, "molt més estacional, de juny a octubre", i es troba immersa en un reposicionament de marca. Mentrestant, Velasco, l'hoteler més guerriller d'Espanya, ja és història.