L'alta societat catalana ha interromput el seu estiu a la Costa Brava per acomiadar-se de l'històric directiu financer Josep Vilarasau i Salat (1931-2026), responsable de l'ascens meteòric de La Caixa, qui ha mort als 95 anys al seu domicili, acompanyat dels seus éssers més íntims.
L'últim adéu s'ha fet aquest dimecres al Tanatori de Sant Gervasi, al costat de les joies modernistes que van sorgir de la confluència entre la Revolució Industrial i la vella aristocràcia.
Van ser somnis del patriciat català que es van apagar amb la decadència de la guerra i l'autarquia, i van renéixer en el tardofranquisme quan homes com Vilarasau, Ferrer Salat, el vescomte Güell de Sentmenat o el mateix Isidre Fainé van lluitar per la modernització econòmica de Catalunya. Van entendre, influenciats per Jaume Vicens Vives, que no es podia desvincular la iniciativa privada del compromís social.
La mostra més gran d'aquesta responsabilitat es troba molt a prop de la ciutat blanca dels morts il·lustres que descansen a la falda del Tibidabo, on espera el CosmoCaixa, palau modernista de Domènech i Estapà en el qual Vilarasau va somiar un gran centre per divulgar la ciència i les arts. També al costat es troba el CaixaResearch Institute, el centre de recerca immunològica més avançat d'Europa.
Res d'això hauria estat possible sense el fructífer negoci bancari que Vilarasau va construir en convertir una caixa d'estalvis regional en el banc més gran d'Espanya, i l'eco encara ressona en l'obra social de la Fundació 'La Caixa', 655 milions d'euros invertits en acció social, la primera de l'Europa continental i la tercera del món per actius i compromís filantròpic, només per darrere de la Fundació Bill i Melinda Gates (en primer lloc) i del Wellcome Trust londinenc.
Entrada al Tanatori de Sant Gervasi
Diferents personalitats del món financer, polític i econòmic de Catalunya han acudit a retre tribut a l'home que va somiar que La Caixa podia ser quelcom més que un banc, i que va posar els fonaments del que avui és la major entitat financera d'Espanya (CaixaBank), el primer inversor industrial (CriteriaCaixa) i la més voluminosa entitat social d'Europa (la Fundació).
Entre els presents hi havia l'expresident Jordi Pujol, la infanta Cristina de Borbó o el conseller de Presidència Albert Dalmau, qui ha acudit en representació del Govern.
Condolències
La seva esposa, Lola Mitjans, i els seus tres fills Bruno, Daniela i Diego, han estat acompanyats per nombrosos directius i empleats del banc que va dirigir entre 1976 i 2003, però també han volgut donar el condol membres d'altres grans sagues catalanes, així com representants i amics d'altres empreses i institucions del país.
Tot i això, el vetllatori s'ha dut a terme amb un notori caràcter íntim i privat, allunyat dels focus mediàtics, sense la presència de la premsa o la televisió.
Visitants a l'enterrament de Josep Vilarasau al Tanatori de Sant Gervasi
Qui no ha pogut acudir és el president de la Generalitat, Salvador Illa, en missió internacional al Vietnam, des d'on ha qualificat Vilarasau com una figura clau per entendre la transformació econòmica de la Catalunya contemporània.
També s'han sumat a les condolències el Cercle d'Economia, del qual Vilarasau va ser soci fundador; Foment del Treball, que l'ha definit com un home d'Estat, amb visió de país; i el Gran Teatre del Liceu, que ha reivindicat el seu paper com a mecenes cultural.
L'adéu a un referent
Nascut a Barcelona el 1931 en el si d'una família de la burgesia tèxtil catalana, Vilarasau es va incorporar a l'aleshores Caixa de Pensions el 1976 com a director general, càrrec que va exercir durant més de vint anys abans d'assumir la presidència de l'entitat el 1999, fins a la seva sortida el 2003.
Sota la seva gestió, l'entitat va impulsar la fusió amb la Caixa d'Estalvis de Barcelona, en el que es considera l'operació financera més rellevant de la història recent de Catalunya.
També va impulsar l'expansió de La Caixa fora de Catalunya i Balears i va construir la cartera industrial que va arribar a incloure participacions a Repsol, Gas Natural, Telefónica, Acesa, Agbar i Saba. També va ser president d'Acesa entre 1989 i 1998 i vicepresident de Repsol, i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004.