José Luis Manzano, l'home que va ‘descobrir’ Milei i que ara mira cap a Espanya

Una considerable majoria de persones triomfadores, en qualsevol àmbit, comparteixen una característica: saber anticipar-se, veure millor i més lluny que la resta… preveure els inevitables canvis abans que ningú. A aquesta estirp pertany, sens dubte, José Luis Manzano. I aquesta virtut ha estat clau per haver-se convertit en una de les figures més influents del panorama empresarial i polític a tota Amèrica Llatina.

Només així es pot explicar que Manzano fos capaç d'entendre el fenomen que ha portat Javier Milei a la presidència de la seva Argentina natal quan la resta només veia en ell una figura extravagant, una raresa televisiva amb poques possibilitats d'èxit electoral.

A més del seu instint, a favor de Manzano també juga la seva doble condició d'home de negocis i, alhora, persona amb vocació i experiència política. Ensenyances extretes de la seva època de militància en el peronisme, que el va portar a integrar un dels governs dirigits per Carlos Menem com a responsable de la cartera d'Interior.

Sigui com sigui, quan Milei apareixia a les pantalles de TV, motoserra a la mà i ulls injectats en sang per exposar el seu ideari liberal, Manzano rebia senyals que el van portar a pensar que un gran gir polític s'apropava a l'Argentina a passes de gegant.

On la resta de polítics, analistes i cronistes i fins i tot bona part de l'empresariat només veien una mena de 'showman', Manzano va saber aplicar la seva virtut de mirar més enllà per poder veure. Albirar l'esgotament del sistema polític argentí construït durant dècades de progressiva decadència. I del qual ell mateix havia estat partícip, a contracor.

Tant va ser així que no va dubtar a propagar per nombrosos cercles empresarials locals una imatge de Milei com la persona que necessitava el país per encaminar un rumb que semblava del tot extraviat. I tant va ser així que no són pocs els observadors que no s'atreveixen a dissociar l'èxit que ha portat el polèmic economista a la Casa Rosada de la feina a l'ombra realitzada per Manzano.

Una anàlisi que no resulta difícil a posteriori, vista la capacitat que ha tingut Milei d'apropar-se als principals grups empresarials i estrènyer llaços entre el seu Govern i grups d'influència que, no gaire abans, amb prou feines apostaven per la carrera de l'actual president fora dels platós de TV.

Fins al punt que bé podria semblar, a la vista de les anàlisis i comentaris posteriors, que el veritable triomfador de les eleccions va ser l'empresari de Mendoza. En aquest sentit, una de les imatges icòniques va ser la de la reunió mantinguda amb Milei a Miami al novembre de 2025. Més que una simple trobada empresarial, va representar la fotografia simbòlica de la convergència entre un dels qui, aleshores, ja era un dels empresaris més influents del país i el líder polític que impulsa la redefinició d'un país abans pròsper i potent com l'Argentina.

Lectura estratègica

No es tracta d'una adhesió ideològica. Tampoc d'un gir polític. És una cosa més simple d'entendre però, alhora, complexa d'implementar: una lectura estratègica de la realitat. Percebre abans que ningú un canvi molt fort i, també, qui seria capaç de liderar-lo.

Amb tot, no ha de quedar la idea que José Luis Manzano és algú sorgit del no-res i a qui només avala un instint superior a la mitjana. Després d'abandonar la política activa es va reinventar i va passar de ser un habitual dels despatxos ministerials a un fix als consells d'administració d'empreses de sectors estratègics com l'energia, el petroli, la mineria, les telecomunicacions i els mitjans de comunicació.

Negoci televisiu

Un camí cap a la creació d'una de les plataformes empresarials més rellevants de l'Amèrica Llatina en què l'han acompanyat Daniel Vila i Integra Capital.

Una de les potes més destacades del conglomerat és la mediàtica. Sens dubte, clau per entendre amb més profunditat el fenomen Milei. A través de Grupo América, Manzano ha contribuït a aixecar el segon gran grup de comunicació de l'Argentina després de Clarín, amb actius tan rellevants com América TV, A24, Radio La Red i El Cronista.

Els últims moviments l'han portat a retornar Telefe, la principal cadena de TV privada del país, al capital argentí. Ja aquest 2026 s'ha fet amb El Universo, considerat el diari més important de l'Equador i una de les capçaleres de referència de l'Amèrica Llatina.

Aquestes operacions han consolidat Manzano no només com un dels empresaris més poderosos de l'Argentina, sinó també com un dels principals actors de la comunicació en llengua espanyola. El seu model de mitjans, a més, s'ha caracteritzat històricament per una orientació més empresarial que ideològica, prioritzant la construcció de plataformes d'influència i negoci abans que l'alineament partidista. Aquesta visió explica en part la seva capacitat per relacionar-se amb governs de diferent signe polític i mantenir una posició rellevant en contextos molt diversos.

I ara, Espanya

Després de consolidar el seu lideratge empresarial a l'Amèrica Llatina, totes les mirades apunten cap a Espanya. La seva participació en la futura cadena nacional de televisió impulsada per José Miguel Contreras representa el primer moviment visible d'una estratègia que diverses fonts del sector consideren molt més ambiciosa. Espanya no apareix a l'horitzó empresarial de Manzano com una inversió aïllada, sinó com una nova plataforma de creixement per reforçar la seva presència internacional en l'àmbit de la comunicació.

D'aquesta manera, Espanya podria contemplar de primera mà com actua un dels empresaris més influents del món hispà. Un home que va passar de ministre peronista a magnat empresarial, que va saber interpretar abans que molts l'ascens de Javier Milei i que avui torna a mirar cap al futur convençut que els grans canvis sempre generen noves oportunitats. I Manzano ha demostrat amb escreix que és d'aquells que arriben abans que la resta.