Tot just dos anys ha durat el somni del nou Casa Leopoldo, la mítica casa de menjars que van popularitzar Manuel Vázquez Montalbán, Juan Marsé o Eduardo Mendoza. Era l'últim refugi del Raval, el maltractat barri que defalleix al cor de Barcelona.
Situat al carrer Sant Rafael, al costat de la Rambla del Raval, va obrir el 1929 i, des que el 2015 la històrica família gestora el va abandonar, no ha sabut refer-se.
L'última ferida —qui sap si la definitiva— és del grup Banco de Boquerones, que va intentar reflotar-lo fa 27 mesos, però s'ha cansat del negoci.
Tot i que disposaven de 10 anys més de contracte de lloguer, el local abaixarà la persiana aquest diumenge, segons ha avançat El Periódico.
L'última bala?
La propietat, un family office català del sector marítim, no vol perdre el projecte a menys de tres anys del centenari i queda a disposició de qui vulgui continuar amb Casa Leopoldo sota el mateix règim de lloguer.
Els propietaris estan alineats amb el desig de mantenir viva l'essència de Casa Leopoldo i busquen un operador amb solvència i amb l'energia que els actuals gestors han perdut.
Homenatge a Rosa Gil, històrica propietària de Casa Leopoldo
L'objectiu ideal seria reactivar l'espai abans del 2029, any en què el restaurant celebrarà el seu centenari.
Els operadors sortints animen altres restauradors de Barcelona a reprendre el projecte. "Està per obrir demà mateix, ens encantaria que algú el recollís i li donés el seu toc personal. Requereix molt poca inversió inicial, perquè el restaurant està completament llest per durar molts anys més. Seria una llàstima que es perdés", assegura Bruno Balbás en conversa amb aquest mitjà.
Reforma de 300.000 euros
L' inversió de Banco de Boquerones ha estat de 324.000 euros entre reforma, adequació de l'espai i posada en marxa; i va arribar a ocupar onze persones en plantilla: sis a cuina i cinc a sala. El local es va reformar completament, respectant escrupolosament el seu incalculable valor històric, patrimonial i sentimental.
Per què no ha funcionat? Balbás assenyala el model de negoci: el mercat ja no té el mateix apetit pels grans clàssics, la clientela nostàlgica no s'ha renovat i el relleu generacional no ha arribat amb la força necessària.
L'interior de Casa Leopoldo durant la seva reobertura
Balbás eludeix culpar el barri del Raval de la situació, i prefereix fer una lectura autocrítica sobre l'evolució de la pròpia restauració barcelonina. "El negoci no ha encaixat, el mercat ara mateix està en altres coses", explica. I al·ludeix que el model gastronòmic actual ha perdut el gust pel caliu dels locals amb solera.
El sisè tancament
Casa Leopoldo, cartografia sentimental de la ciutat, reflex del Raval i de les seves ombres, ha tancat en repetides ocasions en la darrera dècada. Fundat el 1929 per Leopoldo Gil, va sobreviure a la Guerra Civil, va acollir la bohèmia del tardofranquisme i es va convertir en el temple gastronòmic dels majors intel·lectuals del país.
El 2015, ofegada per la crisi i el canvi d'època, Rosa Gil es va veure obligada a tancar i va posar fi a 86 anys de gestió familiar.
A partir de llavors, s'han succeït diversos intents fallits de resurrecció. El 2017, els xefs Romain Fornell, Oscar Manresa i Rafa Peña el van reobrir intentant mantenir l'esperit de la cuina tradicional catalana.
Però la seva aposta per una taverna canalla en ple cor antic de Barcelona es va topar amb la pandèmia del coronavirus, que es va cebar amb la restauració. La iniciativa va operar durant uns mesos com a soup kitchen social per a les famílies necessitades de Ciutat Vella, però va acabar tancant.
L'últim projecte, que tot just va durar un any, va arribar de la mà de uns empresaris xinesos que van intentar reflotar-lo amb menús de 12,50 euros. Va fracassar i van culpar la degradació del barri.