El president de l'APCE, Xavier Vilajoana, ha alertat aquest dilluns al Congrés dels Diputats que Espanya acumula gairebé deu anys de paràlisi per aconseguir aprovar una reforma àmpliament consensuada i fonamental que desbloquegi la producció d'habitatge al país.
Durant la seva compareixença davant la Mesa de la Comissió d'Habitatge i Agenda Urbana, ha advertit que aquesta reforma fa anys que és reclamada de manera unànime per administracions, juristes, tècnics i operadors del sector. De moment, sense èxit.
Per això, ha lamentat que el sistema polític hagi estat incapaç de convertir aquest ampli consens tècnic en una majoria parlamentària real.
"Sabem quin és el problema, coneixem la solució i també les seves conseqüències. El debat ja no és de diagnòstic, sinó de voluntat política", ha subratllat.
Incoherències
Per al president de l'APCE, ha existit una incoherència flagrant entre la demanda social de solucions habitacionals i les eines normatives disponibles. "Ens trobem davant d'una contradicció evident: reclamem més habitatge, però mantenim mecanismes que dificulten generar sòl i activar noves promocions", ha asseverat.
Com a mostra de l'impacte d'aquest bloqueig, Vilajoana ha exposat la situació de Catalunya, territori que pateix un dèficit estructural d'habitatge però que, paradoxalment, compta amb 179 sectors identificats amb potencial per desenvolupar fins a 214.000 habitatges.
Molts d'aquests desenvolupaments han quedat completament paralitzats administrativament o exposats a greus riscos jurídics a causa de la rigidesa del sistema legal.
Foto de família dels guardonats amb els Premis APCE 2025, acompanyats del president de la Generalitat, Salvador Illa i de Xavier Vilajoana, president de l'APCE
El dirigent sectorial ha insistit a desmarcar aquesta reclamació d'una mera defensa dels interessos empresarials, argumentant que es tracta d'un "problema de governabilitat del territori" que afecta de manera directa les administracions locals i la gestió de les ciutats.
En aquest sentit, ha recordat que alcaldes de múltiples signes polítics han compartit la frustració de veure com planejament urbanístics que han requerit més d'una dècada de treball tècnic han caigut completament als tribunals a causa de simples defectes de forma.
"Quan un planejament urbanístic desapareix després de més d'una dècada de treball, no fracassa només un document, fracassa una política pública sencera", ha enfatitzat, i ha assenyalat les greus conseqüències que la "nul·litat en cadena" ha provocat als municipis i la ciutadania.
Cases concretes
Per il·lustrar aquest diagnòstic, Vilajoana ha exposat casos concrets de disfunció del sistema, com l'anul·lació judicial del planejament urbanístic de Tarragona per la manca d'un informe sectorial, o el de Canet de Mar, invalidat per una insuficiència documental en la seva memòria social.
Ha recordat que, anys després d'aquestes sentències, les localitats afectades han continuat sense disposar d'un nou pla aprovat, la qual cosa ha demostrat que els defectes de procediment haurien de poder corregir-se sense necessitat de destruir la totalitat de la norma urbana. "No hem demanat permissivitat davant la il·legalitat; hem demanat proporcionalitat en les conseqüències jurídiques", ha aclarit.
El president de l'ACPE, Xavier Vilajoana
Al tancament de la seva intervenció, el president de l'APCE ha llançat una ferma crida als diferents grups parlamentaris perquè evitin que la reforma legislativa quedi novament atrapada en debats ideològics o dinàmiques de polarització.
"Tota la ciutadania i els representants parlen d'emergència residencial, però continuem sense aprovar les normes que permeten generar l'habitatge", ha recriminat.
Vilajoana ha conclòs apel·lant al sentit comú jurídic: "La reforma que avui es debat no és ideològica. És una reforma de sentit comú jurídic. Si aquesta reforma fracassa de nou, no serà per manca de diagnòstic. Serà un fracàs col·lectiu", ha dit.