Publicada
Actualitzada

Francesc José María és advocat i gestor sanitari. Actualment, fa de director general de la patronal sanitària Consorci de Salut i Social (CSC) de Catalunya, una de les més influents, si no la que més.

En una entrevista que publicarà demà Crónica Global, l'alt càrrec, molt proper a la consellera de Salut, Olga Pané, opina sobre les condicions laborals dels metges dies abans de la dotzena vaga d'aquest col·lectiu a Catalunya. Serà el proper dimecres, 17 de juny.

- Com avancen les negociacions del conveni de la xarxa concertada (Siscat) entre vagues i demandes del col·lectiu mèdic?

-"Portem un any i mig amb la negociació del conveni del Siscat sobre la taula. Fins ara hem assolit acords parcials molt significatius, com l'aprovació de les taules salarials per al 2026, cosa que permet que els professionals ja puguin cobrar els increments.

Seguint el calendari, ara ens toca abordar el tema de les guàrdies, que sol ser un dels motius recurrents en les vagues mèdiques, com la anunciada per al proper 17 de juny. El nostre objectiu és tancar el conveni abans de final d'any, tot i que històricament és un procés complex degut a la diversitat de categories i visions sindicals".

-Llavors, què falla?

-Actualment hi ha una tensió evident. Els sindicats de classe i el d'infermeria reivindiquen un repartiment més equitatiu en aquest quart conveni. El motiu és que en el tercer conveni —que Metges de Catalunya no va signar, com és habitual en la seva trajectòria dins del Siscat— el 71% de l'increment en la despesa de personal se'l va endur íntegrament el col·lectiu mèdic.

Ara, lògicament, la resta de professionals demana que els recursos disponibles per repartir es destinin a ells.

-Els metges demanen negociar de forma directa. I un estatut mèdic, si m'apura.

-Com a associació empresarial, hem de vetllar pels interessos globals de tot el sector. Estem disposats a crear un espai de negociació específic per abordar temes exclusius dels metges, però no podem atorgar-los una exclusivitat total a la taula.

Primer, perquè hi ha facultatius afiliats a altres sindicats (com CCOO, UGT o Satse); i segon, per imperatiu legal. Ja vam tenir l'experiència d'uns acords per desconvocar una vaga que vam negociar únicament amb Metges de Catalunya, i els tribunals els van anul·lar per haver exclòs la resta de la taula negociadora.

Un conveni exclusiu per a metges xoca frontalment amb la normativa bàsica de negociació col·lectiva vigent en el sector concertat des de 1989.

"No podem negociar només amb els metges: xoca amb la normativa bàsica i els tribunals ho van anul·lar"

-Com veu la seva estratègia negociadora?

-Cal recordar que el Servei Català de la Salut va convocar recentment una taula per debatre qüestions organitzatives vitals, com la reducció o eliminació de les guàrdies de 24 hores. Metges de Catalunya va declinar assistir després de tres reunions simplement perquè no estaven sols a la taula. Era un debat que requeria modificar els sistemes de treball i que afectava tots els col·lectius i entitats proveïdores, per la qual cosa necessitàvem la participació de tothom.

Respecte a la seva històrica demanda d'un estatut mèdic propi, que ja era el motiu central de la vaga de 1985, insistim que els principis bàsics de jornades i descansos afecten tot el personal sanitari per igual, per la qual cosa una norma totalment diferenciada és molt difícil d'encaixar.

-I les millores retributives? Els 'profes' catalans també les demanen amb vagues.

-El pressupost per a personal és un recurs limitat; si afavoreixes un col·lectiu, irremeiablement és a costa d'un altre, i la nostra funció és mantenir aquest equilibri per no perjudicar ningú. La realitat és que, històricament, els metges sempre han sortit molt beneficiats: van ser els primers en aconseguir la carrera professional el 1995 (fins i tot sense signar el conveni) i sempre hem anat millorant el preu de la seva hora de guàrdia

Perquè us en feu una idea: avui dia, paguem l'hora de guàrdia en dia laborable a més de 41 euros; els caps de setmana a gairebé 45 euros; i en festius especials, com Nadal o Cap d'Any, a prop de 90 euros. Depenent de l'edat del professional i de si la guàrdia és voluntària, aquesta hora pot arribar a pagar-se a 53, 57 o fins i tot a 109 euros.

-109 euros per hora?

-Imagini's. Si es multiplica aquesta tarifa màxima de 109 euros per una guàrdia de 24 hores i es compara amb el sou mitjà de qualsevol treballador a Espanya, les xifres parlen per si soles. Tots aquests diners han sortit de la negociació col·lectiva i s'han bolcat històricament en el col·lectiu mèdic.