L'Hotel Palace de Barcelona ha recuperat el control del seu emblemàtic Bluesman Cocktail Bar després d’un llarg periple judicial.
La societat Nafari Ocean, que gestionava la cocteleria situada al subsòl de l’històric cinc estrelles de la Gran Via, ha estat desnonada. Havia deixat de pagar el lloguer i acumulava deutes amb l’hotel i proveïdors, dissenyadors, músics i clients.
L’hotel ha confirmat a aquest mitjà el desallotjament, tot i que ha declinat donar més detalls sobre el procés.
El speakeasy estava sent explotat per Nafari Ocean, una empresa en mans dels empresaris britànics Robert Newmark i Conor George Thomson-Moore.
Batalla judicial
En principi, el contracte es va signar per cinc anys prorrogables, però ben aviat els britànics van incomplir les seves obligacions de lloguer. Això va derivar en una batalla judicial amb demandes creuades, protestes a la porta de l’hotel i un deute repartit entre el mateix allotjament, empleats, músics, un despatx d’interiorisme barceloní i fins i tot una clienta a qui no se li va servir el menjar contractat per a un esdeveniment privat. La quantitat defraudada és de centenars de milers d’euros.
L’empresa que explota el Palace, Royal Blue Bird, va demandar Nafari Ocean poc després de signar el contracte, va acusar els seus arrendataris de no haver realitzat les obres de condicionament promeses en el termini fixat i va reclamar 100.000 euros d’indemnització.
Manifestació a l’Hotel Palace
En la seva demanda, Royal Blue Bird va sostenir que els coctelers estaven causant "un greu dany per a la imatge i reputació de l’hotel", amb festes desenfrenades que havien generat queixes d’hostes i obligat l’establiment a pagar compensacions. L’hotel va arribar a trucar diverses nits a la Guàrdia Urbana i va denunciar que les celebracions al Bluesman pertorbaven el descans de la seva selecta clientela.
L’hotel també va denunciar el Bluesman davant l’Ajuntament de Barcelona per no tenir llicència pròpia.
Contrademanda
Nafari Ocean va respondre amb una contrademanda en què sostenia davant el jutge que "l’hotel s’ha dedicat directament a sabotejar el negoci del Bluesman". Segons el seu relat, el Palace va deixar de promocionar la cocteleria a la seva web i a les xarxes socials, i va instruir el seu personal perquè comuniqués als hostes que el bar estava tancat.
L’episodi més cridaner del conflicte el van protagonitzar els músics. Un col·lectiu de saxofonistes, DJs i artistes de jazz contractats per Nafari Ocean es va organitzar per reclamar un deute conjunt de 23.000 euros i va decidir fer de la protesta un acte performatiu amb tambors, xiulets i altres instruments.
La polèmica de Nafari Ocean
Els empresaris britànics amaguen un passat fosc. Robert Newmark va ser inhabilitat entre 2016 i 2021 per irregularitats en la gestió de suspensions de pagament. Conor George Thomson-Moore, per la seva banda, va rebre una condemna i una multa d’uns 35.000 euros per greus infraccions sanitàries al seu restaurant Beach Blanket Babylon, al barri londinenc de Notting Hill.
Per entrar al mercat barceloní, els dos socis van recórrer a Raúl Pons Serraclara, un home el nom del qual ha aflorat en múltiples trames societàries a Espanya, inclosa la del cas Negreira, vinculat als pagaments del FC Barcelona a l’exvicepresident de l’estament arbitral.
Imatge de l’Hotel Palace Barcelona, allotjament icònic de Barcelona
També compartien un precedent conjunt al restaurant londinenc Martha's, que el 2019 va saltar als diaris per no pagar els sous als seus empleats.
Història del Bluesman
El Bluesman va ser en origen el dipòsit de carbó de l’hotel, inaugurat el 1919 gràcies a l’impuls del polític Francesc Cambó, que va persuadir l’hoteler suís César Ritz que la burgesia catalana necessitava un establiment d’alta gamma europeu.
Amb el temps, el soterrani es va convertir en el saló on convergien les figures més cèlebres del cinema, la cultura i la política del segle XX durant les seves estades a la ciutat.
El bar pren el seu nom actual d’un quadre donat per Ronnie Wood, guitarrista dels Rolling Stones i assidu del Palace, que fins i tot va arribar a tocar al seu escenari. Avui presumeix de més de 400 referències de destil·lats i d’un club de fumadors amb els millors puros de l’Havana.