L'històric CN Granollers travessa la crisi més profunda de la seva llarga existència. L'entitat viu una tempesta per un desfalc, un deute a curt termini que supera el milió i mig d'euros, dos procediments judicials per morts i una concessió municipal a punt de vèncer.
La setmana passada, a l'Audiència Provincial de Barcelona es va jutjar l'exresponsable de comptabilitat del club per sostreure 237.595,50 euros entre 2019 i 2022, en una operativa fraudulenta documentada que es va allargar durant tres anys. L'acusada ocupava un lloc de màxima confiança dins de l'estructura administrativa del club, i els directius li havien autoritzat l'ús de claus bancàries de l'entitat.
Una auditoria consultada per aquest mitjà admet que la possibilitat de recuperar aquests diners "resta vinculada a la solvència de la part acusada". És a dir, el club ja ha assumit, en la pràctica, que aquest forat difícilment es taparà, tot i que la treballadora ha estat condemnada a un any i 9 mesos de presó.
Deficiències financeres
El desfalç és greu, però no és l'únic problema financer. A 31 d'agost de 2025, el passiu corrent del club ascendia a gairebé 1,4 milions d'euros entre compromisos bancaris, proveïdors i remuneracions pendents.
El fons de maniobra registrava un saldo negatiu d'1,3 milions d'euros, cosa que explica les recurrents "tensions de tresoreria" que la mateixa entitat reconeix.
Abisme
Aquest abisme es va generar principalment en dos moments crítics: la Covid, que va enfonsar els ingressos per socis, i la crisi energètica, que va generar un deute de gairebé 600.000 euros amb Estebanell. A això cal sumar-hi la desviació de 200.000 euros en fons propis de l'extresorera.
El club ha sobreviscut gràcies a les subvencions de l'Ajuntament de Granollers, que en els darrers exercicis han superat el milió d'euros. Sense aquest suport sostingut, els números apuntarien a una fallida tècnica.
Piscina interior del CN Granollers
La concessió municipal que permet al CNG gestionar les instal·lacions esportives venç el 20 de desembre de 2027. Els documents interns revelen fins i tot una clàusula que podria escurçar aquest termini a només nou mesos després de concloure unes obres pendents a les piscines 1 i 2. Davant d'aquest horitzó, el club ha obert una "taula de diàleg urgent" per intentar prorrogar el contracte.
Però si la concessió surt a concurs públic —com exigeix la normativa—, el CNG hauria de presentar-s'hi arrossegant pèrdues acumulades superiors al milió i un deute a curt termini inassumible.
Fonts properes a l'Ajuntament assenyalen que, per ara, l'acord està "molt lluny de prorrogar-se". De perdre les seves instal·lacions, el CNG tal com es coneix estaria en risc de desaparició.
Dos judicis per morts
Aquest quadre es completa amb dos procediments judicials per tragèdies que han esquitxat l'entitat.
El primer és una reclamació de 921.013 euros davant d'un jutjat social de Barcelona per l'accident laboral mortal d'un treballador d'una empresa subcontractada.
Piscina exterior del CN Granollers
El segon és un procediment penal per l'homicidi imprudent d'una menor morta a la piscina exterior del club. Els advocats del CNG sostenen que l'entitat compareix com a "testimoni i no com a investigada", cosa que els permet no provisionar el risc econòmic als seus comptes. Aquesta distinció jurídica no esborra ni la responsabilitat potencial ni el pes de dues morts sobre la imatge d'una entitat que gestiona instal·lacions públiques.
Davant de tot això, l'històric club ha optat pel silenci davant dels seus socis, la premsa i l'opinió pública. Especialment cridaner resulta aquest mutisme per a una entitat declarada d'utilitat pública, estatus que comporta obligacions explícites de transparència.