Miguel Xurigué va aprendre d'un fundador de AX Partners, tot i que va utilitzar els seus propis mètodes per embolicar la burgesia catalana. El promotor del projecte de mines d'or a l'Àfrica va ser mentoritzat per Salvador Aixelà, cosoci de la gestora d'inversions immobiliàries.
Aquest mitjà ha contactat amb Aixelà, que ha detallat que "encara empra la germana de Xurigué", però ha subratllat que "fa més de deu anys que no veu" el personatge.
Altres fonts el corregeixen i situen el seu vincle "fins al 2021".
Sigui com sigui i sobre el paper, el desenvolupament professional del directiu, que en el seu moment va ser l'home fort del capital israelià a Barcelona, queda totalment allunyat dels posteriors avatars de l'empresari de la zona alta de Barcelona.
Societats
Però una dècada enrere, Xurigué i Aixelà sí que van convergir. Al Registre Mercantil, per començar, ambdós van coexistir a la immobiliària Inmosaxur. Breument, això sí: entre finals de 2011 i principis de 2012.
O a Aserland Invest. Xurigué va heretar la societat d'Aixelà a l'abril de 2012, sempre segons els registres públics. A Nova Renovables va passar el mateix, tot i que al gener del mateix any.
Un despatx a la Diagonal
Els qui els van conèixer recorden que compartien "una oficina a l'avinguda Diagonal, molt a prop d'un local de private banking". Allà, Xurigué va aprendre d'Aixelà la metodologia del fundraising per a negocis. Tot i que al seu estil, això sí.
Interior de l'Europa Cafè, a l'avinguda Diagonal de Barcelona
"Xurigué era el recader d'Aixelà. L'utilitzava per als encàrrecs que necessitava", afegeixen.
L'art d'aixecar capital
Paulatinament, el jove alt -el seu germà va morir en una comissaria o va ser "assassinat", segons assegura el subhastador ultres Alberto Royuela a aquest mitjà--, va aprendre del seu mentor l'art d'aixecar capital. Aixelà el va utilitzar per a projectes immobiliaris. Xurigué, per aconseguir un estil de vida que mai va somiar.
Potser per això, els dos camins es van separar.
Les joies de Miró
Després de bifurcar els seus camins, Xurigué es va embarcar --juny de 2013-- en un primer projecte fallit: inversions en les joies del pintor Joan Miró. La mercantil? Miró Art Jewelry o Saxsur, amb seu a l'avinguda Diagonal.
Seu de la Fundació Miró a Barcelona
L'empresa mai va aconseguir inscriure les seves marques comercials. L'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) li ho va impedir.
Ho detalla una de les interessades, que opera un negoci de joies. "Seria 2014. Em van convocar a una reunió important a Barcelona, amb homes en vestit que representaven el capital d'altres. La intenció era valoritzar unes peces de l'artista mallorquí", explica.
Acaba en no res
En efecte, aquell business va acabar en no res. La inversora explica a Crónica Global que "la van apartar perquè la seva empresa de joies era massa petita, i ells volien alguna cosa més gran".
En efecte, Xurigué i els seus acòlits van aconseguir aixecar capital, fins i tot de la banca andorrana, però la iniciativa amb les creacions de Miró va estavellar-se. Va acabar en no res.
"Les formes no em van agradar"
L'empresària constata que "les formes de Xurigué no li van agradar". El jove tenia una energia "atòmica, desbordant". Era capaç de "convèncer" reputats inversors per posar tickets en projectes, però l'execució "no la convencia".
"Quan tens tanta energia, la pots posar al servei del bé, o que vagi per altres camins. Amb en Miguel va passar el segon", tanca.
Nukion
Aquell desastre no va acovardir Xurigué. Després d'això, es va vincular a un projecte de startups: Nukion. Va ser el 2016. "Nukion pretenia ser una empresa emergent de Barcelona. En realitat, només hi havia un vídeo. Res més. No hi havia ni empresa", explica una altra font.
Ni curt ni mandrós, l'empresari va valorar Nukion en "vuit milions d'euros". Amb quin objectiu? "Amb el d'aixecar capital d'incauts, és clar".
Des d'aquell punt, Xurigué va iniciar una pràctica empresarial dubtosa: tickets d'inversors de, per exemple, 100.000 euros en empreses que mai arrencaven, o acords tipus media for equity: serveis professionals a canvi d'accions de les companyies.
Chachi
En paral·lel, el nucli de Xurigué, i el directiu Moussa Togola --impulsor d'un dubtós projecte amb mines d'or a l'Àfrica-- van impulsar Chachi, un projecte de realitat augmentada. Maig de 2015 (Mercantil: Lus Five Cinc) "Aquesta startup sí que tenia més desenvolupament, però li faltava la part tècnica i operativa".
Part alta de l'avinguda Diagonal de Barcelona
"Van acabar desplomant el seu chief technical officer (CTO). Va posar 50.000 euros, els va perdre, i va acabar posant en risc el pis dels seus pares", lamenta una de les fonts.
Diwo
La fallida Chachi penjava d'un holding acuartellat darrere la seu de l'Edifici Planeta de l'avinguda Diagonal de Barcelona. De la mateixa matriu va sortir Diwo, un altre projecte empresarial. "Volia ser un software-as-a-service (SaaS) per a empreses de restauració col·lectiva".
La plataforma, aquesta vegada, sí que va quallar. Van entrar grans noms de l'economia emergent catalana i, finalment, la firma va arribar a un acord amb la multinacional francesa Sodexo (va passar el 2019) per a una expansió mundial.
Sense diners
Tot i que Diwo (mercantil, Geswise SL) prometia en la lluita contra el malbaratament alimentari, Xurigué, amb ajuda de Togola, va signar una gestió qüestionable al capdavant de la mateixa. "El 2018 ja no tenia tresoreria per pagar nòmines. Llavors el director general va haver de posar 60.000 euros de la seva butxaca, que no se li han tornat".
Això sí, com en els anteriors projectes, a Diwo hi van entrar gestors punters d'inversions d'Andorra i la zona alta de Barcelona. Tres d'ells, J., J. i I., contactats per separat per Crónica Global, han reconegut que els seus clients van ser "enganyats" per Xurigué.
Un d'aquests intermediaris financers, els representats del qual "es van deixar un milió d'euros", ha denunciat l'empresari. "No puc parlar, el tinc en judicis".
'Cash-outs'
On anaven els diners? Una font coneixedora té la seva opinió. "En Miguel va fer cinc o sis cash-outs. S'embutxacava els fons de l'empresa per a ell mateix", critica.
Una de les aportacions, d'un conegut empresari de les startups de Barcelona, "va acabar pagant un pis de la família Xurigué a Badalona". Era l'any 2020.
"Estem parlant que en Miguel, que no treballava, ja que arribava a l'empresa a la tarda, només bevia aigua de luxe. S'emportava l'equip a Eivissa i es feia àpats cada dia. Contractava massatgistes de luxe perquè estava estressat".
El seu salari mensual? "Depèn. Entre 6.000 i 9.000 euros al mes".
Les mines d'or
Finalment, Diwo va acabar concursada sense que els inversors recuperessin els seus diners. Després d'això, Xurigué va tornar a les andades i va llançar el negoci de les mines d'or a l'Àfrica (mercantil, MMR Gold Trading SL) amb ajuda del mateix Moussa Togola.
"Si abans utilitzava despatxos de Cuatrecasas per donar impressió de solvència, ara utilitza un altre despatx d'advocats", detallen directius que han vist el dossier d'inversió.
Com va explicar aquest mitjà, la seu de MMR està en un anodí barri de Badalona, l'inquilí del pis amenaça aquest mitjà quan li pregunten pel negoci. "Ja no viuen aquí", defensa.
La pàgina web i el correu electrònic del presumpte business amb el metall preciós estan inoperatius.
"El 2021 --ja amb el projecte de les mines d'or en marxa-- Salvador Aixelà cercava ajuda per a una iniciativa empresarial pròpia a Barcelona. Venia de part de... Miguel Xurigué", conclou un dels afectats, aportant un matís a la versió del financer.