L'Aeroport de Girona-Costa Brava arriba a l'estiu de 2026 amb més interrogants que certeses. La infraestructura que durant dècades va ser el trampolí del turisme cap a la Costa Brava afronta un període d'incertesa marcat per la guerra oberta entre Ryanair i Aena sobre les taxes aeroportuàries.
Aquest conflicte arriba, a més, en un moment d'encariment del combustible derivat del tancament de l'estret d'Ormuz, que ha tensat els costos operatius de totes les aerolínies.
Ryanair, que acapara el 80% dels 2,2 milions de passatgers que van utilitzar l'aeroport de Girona el 2025, ja ha anunciat una reducció de l'11% de la seva capacitat per a la temporada d'estiu, cosa que es tradueix en una pèrdua aproximada de 240.000 seients. Està previst que la retallada es pugui accentuar.
Des de fa mesos, Michael O'Leary ha convertit els aeroports regionals espanyols en el seu principal camp de batalla en el seu pols amb Aena, després que el gestor aeroportuari anunciés una pujada de les taxes.
Guerra amb Aena
L'aerolínia ha promès que, si Aena accedeix a les seves pretensions tarifàries, basarà un cinquè avió a Girona, amb la qual cosa la seva capacitat creixeria un 42%. Però si no hi ha acord, els retalls continuaran.
És una tàctica que la companyia ja ha aplicat en altres aeroports espanyols amb resultats devastadors: des de l'estiu de 2024 ha abandonat completament Astúries, Valladolid, Jerez, Tenerife Nord i Vigo, i ha reduït la seva capacitat un 79% a Santiago i un 45% a Saragossa.
Diversificació
L'expert Òscar Oliver assenyala que la primera norma no escrita en la gestió de qualsevol aeroport és la diversificació. "El nou escenari obliga, més que mai, que aeroports com el de Girona busquin alternatives mitjançant una estratègia comercial ambiciosa", reconeix.
Assenyala que Girona hauria d'anar "més enllà" i sumar nous actors com Vueling, Easyjet o Wizz Air.
Imatge d'arxiu de l'Aeroport de Girona
La dependència de Girona de Ryanair ha estat històricament estructural: el 2024, l'aerolínia va arribar a concentrar el 86% de tots els passatgers de l'aeroport. Per això, la caiguda de l'oferta de Ryanair o la seva retirada seria un cop per a tota l'economia gironina, especialment per al sector del turisme.
Hi ha solucions. "La clau està a negociar amb tothom i mantenir una cartera d'operadors variada per garantir l'estabilitat del territori. Altrament, qui pot sortir-ne perjudicat és l'aeroport i, per extensió, tota la Costa Brava", explica Oliver a aquest mitjà.
Un aeroport 'made in' Ryanair
Per la seva banda, Lluís Sala, vicepresident del Col·legi i Associació d'Enginyers Aeronàutics de Catalunya, defineix la guerra entre Ryanair i Aena com "una mala notícia" per a Girona, especialment per l'inesperat del retrocés.
Recorda que Girona és, en essència, un aeroport "made in Ryanair", ja que va ser la porta d'entrada de la companyia a Espanya. "No semblava previsible una baixada d'aquesta magnitud donada la vinculació històrica entre ambdós", assenyala l'expert.
Davant aquest escenari, Sala també assenyala la necessitat de diversificar. Tot i que reconeix que Girona ja està fent passos en aquesta direcció, insisteix que ha de millorar el seu atractiu comercial per tornar-se més competitiu i incorporar noves aerolínies i rutes aèries.
Sala recorda que cal contextualitzar el conflicte en la situació de Ryanair. L'aerolínia pateix una limitació d'aeronaus que impedeix grans expansions globals, i prioritza aquelles destinacions amb millors condicions, com "Marroc o Itàlia", detalla.
L'estratègia per revertir la situació, insisteix, ha de ser conjunta entre el gestor aeroportuari i les institucions locals. "Cal treballar de manera transparent en descomptes comercials per part d'Aena, així com en convenis i suports des de les institucions locals", conclou Sala.
La fi dels bons temps
Aquest model de negoci ha funcionat durant dècades perquè els interessos d'ambdues parts convergien: Ryanair necessitava un hub barat i operatiu per accedir a la Costa Brava, i Girona el volum de passatgers que només una low cost amb aquesta escala pot generar. Ara que els interessos divergeixen l'aeroport queda en una posició de debilitat extrema.
A la guerra de taxes s'hi suma una variable que ningú preveia fa un any: l'encariment del combustible d'aviació arran de les tensions a l'estret d'Ormuz, per on circula una part significativa del petroli mundial.
L'Aeroport de Girona-Costa Brava, en una imatge d'arxiu / EFE
L'augment dels preus del querosè pressiona els marges de totes les aerolínies, però colpeja especialment les low cost, el model de negoci de les quals depèn de mantenir els costos operatius al mínim. En aquest context, un aeroport amb taxes elevades perd encara més atractiu.
Per a Ryanair, que ja utilitza les taxes d'Aena com a argument per justificar les seves retallades, la pujada del combustible afegeix un argument addicional per reduir operacions als aeroports menys rendibles. Girona, amb la seva estructura de costos actual i la seva dependència gairebé total de la temporada estival, entra en aquesta categoria de risc.
El turisme no se'n ressent
Enmig d'aquest panorama, les dades turístiques del primer trimestre de 2026 ofereixen un punt de llum. El Patronat de Turisme Costa Brava Girona reconeix a Crónica Global que les xifres provisionals són positives: el nombre de pernoctacions a la demarcació de Girona ha crescut un 18% entre gener i març de 2026 respecte al mateix període de l'any anterior, amb més visitants i més estades.
La institució, però, es mostra prudent davant l'escenari dels mesos centrals de l'any i evita fer cap pronòstic a causa de la situació "tan incerta i canviant".