L'empresari Jordi Llauradó ha emprès un gir en un dels múltiples negocis immobiliaris en què participa. Es tracta del fons ACI, que va fundar fa aproximadament una dècada, la gestió i direcció del qual deixarà en mans del seu soci Richard Kumpis, amb qui va posar en marxa el vehicle.
Domiciliat a Luxemburg, el fons ha centrat des del primer moment la seva activitat a Espanya, a través de la mercantil ACI Capital Privat Immobiliari. Els canvis s'han articulat precisament a través d'aquesta societat, que passa a ser administrada per Kumpis, per primera vegada des del seu registre.
No és aquest l'únic canvi que afecta la companyia. Recentment, també ha modificat la seva denominació, que ha passat a ser Iciri Capital Immobiliari. A més, el domicili social deixarà d'estar a la barcelonina Via Augusta, on s'ubiquen altres societats de Llauradó, per traslladar-se a Sabadell.
El fons ACI va ser un dels primers negocis emprès per Llauradó al marge dels familiars. En el context del repunt de l'activitat, després de l'enfonsament derivat de la crisi financera de principis de segle, Llauradó i Kumpis van posar en marxa aquest vehicle, amb inversions centrades principalment a Espanya.
Parèntesi
Kumpis, que posseeix la doble nacionalitat estatunidenca i colombiana, ha romàs durant aquest temps al costat de Llauradó, encara que en segon pla. També participa en la mercantil Aconit Company Manager, que durant uns anys va exercir com a administrador únic d'ACI.
En concret, va ser durant l'etapa en què Llauradó va formar part de la junta directiva del FC Barcelona. Integrat en la candidatura que va liderar Joan Laporta el 2021, Llauradó va passar a integrar l'òrgan executiu del club després de la victòria de l'actual president, recentment elegit per altres cinc anys.
El Spotify Camp Nou, a finals del mes de març
A més, Jordi Llauradó va rebre l'encàrrec de comandar el projecte de l''Espai Barça', que incloïa la construcció del nou Spotify Camp Nou, a més d'un nou pavelló multiusos i tot l'entorn al voltant de les instal·lacions.
Tanmateix, l'etapa de Llauradó com a directiu del club blaugrana no va durar massa temps. I, encara menys, el seu exercici com a principal responsable de l''Espai Barça', que va abandonar a començaments de 2023. Aleshores, la seva decisió es va vincular a les discrepàncies que va mantenir amb la directiva per l'elecció de la constructora turca Limak per fer-se càrrec de l'ambiciosa obra.
Sis mesos després, Llauradó va formalitzar la seva sortida de la junta directiva del FC Barcelona. Al cap d'uns mesos, va reprendre el seu paper com a administrador de l'encara denominada ACI (ara Iciri), que ha mantingut fins ara.
En paral·lel amb la fundació d'ACI, Llauradó va començar a apostar de manera ferma per inversions a Extremadura. A més de les relacionades amb l'àmbit immobiliari, del qual mai s'ha separat, també inclou alguns projectes relacionats amb la mineria i la indústria del vehicle elèctric.
Aquestes inversions se centren en la seva participació a la promotora Civitas Pacensis, juntament amb empresaris locals, per a la construcció d'habitatges a la província de Badajoz. Una manera de diversificar i donar continuïtat als negocis familiars, focalitzats a Catalunya i Balears.
També a la comunitat extremenya participa a l'empresa Phi4Tech, fabricant de bateries per a cotxes elèctrics basades en materials com el grafè. Igualment, Llauradó s'ha vist atret pel negoci miner a la zona, en auge a causa de l'elevada demanda d'elements com el liti, abundant al lloc.
Jaume Llauradó en una roda de premsa
Per ara, aquestes activitats, juntament amb els negocis familiars, ocupen l'atenció de Llauradó, que no ha tornat a ser temptat per l'àmbit del futbol. Apassionat seguidor del FC Barcelona, va poder emular el seu pare, Jaume Llauradó, pel que fa a formar part de la directiva del club culer.
Jaume Llauradó va liderar durant molt de temps l'oposició a l'expresident José Luis Núñez. Ho va fer a través del Fórum Samitier, un espai de diàleg i aportació d'idees que va fundar i va comandar.
Després de la fi de l'etapa de Núñez, el 2000 va ser nomenat vicepresident de la directiva que va liderar Joan Gaspart. Jaume Llauradó va deixar el càrrec l'any següent per discrepàncies internes i es va centrar completament en els seus negocis de construcció i immobiliari.