Nou avenç en el primer corredor d'hidrogen verd que unirà la Península Ibèrica amb França i Alemanya. L'H2Med, impulsat per Enagás, ha estat inclòs aquest dijous en el llistat de projectes d'interès comú (PCI) de Brussel·les, després de la seva publicació al Butlletí Oficial de la Unió Europea (BOUE).
Aquesta publicació arriba després de rebre el vistiplau del segon acte delegat sobre Projectes d'Interès Comú (PCI) i Projectes d'Interès Mutu (PMI), proposat per la Comissió Europea el desembre passat.
Vigència
Aquestes iniciatives transfrontereres en matèria energètica reforcen els objectius climàtics de l'òrgan comunitari; la llista, amb 18 elements espanyols, entrarà en vigor dins de 20 dies.
Cal esmentar que l'H2Med renova la seva condició de PCI, després d'haver estat reconegut per primera vegada el novembre de 2023. El projecte, gestat a finals de 2022, té un cost total estimat de 2.500 milions d'euros.
Aquesta distinció brinda avantatges clau amb tràmits d'autorització simplificats i accelerats, així com accés a finançament europeu a través del fons Connecting Europe Facility (CEF).
Corredor H2Med
El projecte d'Enagás renova la seva categoria per als trams Barcelona‑Marsella (BarMar) i CelZa (Celorico da Beira‑Zamora), un senyal que aquestes iniciatives avancen a bon ritme i que els seus socis continuen accelerant el corredor del sud-oest europeu.
Això forma part de les Energy Highways, l'estratègia de l'òrgan comunitari presentada per Ursula von der Leyen en el seu discurs sobre l'Estat de la Unió del setembre passat.
El llistat també inclou el backbone portuguès i espanyol i els seus dos emmagatzematges associats (North 1 i North 2), els projectes francesos HY‑FEN, MosaHyc, RHYn, HySoW i MidHY, i l'alemany H2ercules South‑West.
BarMar, peça clau
BarMar és un gasoducte submarí d'hidrogen que connecta Barcelona amb Marsella i forma una peça clau del corredor H2Med.
El seu objectiu és transportar hidrogen renovable entre Espanya i França, enfortir la interconnexió energètica i impulsar un mercat europeu d'hidrogen net, amb impacte en la transició energètica i la descarbonització industrial als territoris on s'estén.
Direcció
El gener passat, BarMar va definir el seu equip directiu amb quatre nous càrrecs, reforçant l'estructura per afrontar l'enginyeria, els permisos ambientals, la coordinació transfronterera i la governança del projecte.
Aquest grup es va consolidar mesos després de la creació de la joint venture i del nomenament del CEO (Francisco de la Flor García) al juliol de 2025.
La propietat està repartida entre Enagás (50%), NaTran (33,3%) i Teréga (16,7%), amb seu al sud de França, en un model pensat per accelerar la construcció del tram espanyol-francès del corredor d'hidrogen verd.
Rol d'Espanya
L'última llista de PCI situa Espanya al centre de la infraestructura energètica europea, amb participació en gairebé una vintena de projectes estratègics.
Entre ells, destaquen interconnexions elèctriques internacionals com Beariz-Fontefría (Portugal-Espanya), Biscay Gulf (Gatika-Cubnezais) i els enllaços transpirinencs Navarra-Landes i Aragó-Marsillon, a més de projectes d'emmagatzematge hidroelèctric. El protagonisme major, però, recau en l'hidrogen renovable.