La indústria europea del plàstic travessa una transformació marcada per la pèrdua de quota global, que va passar del 22% el 2006 al 12% el 2024, segons dades de Plastics Europe.
La facturació del sector el 2024 va ser de 398.000 milions d'euros, un 13% menys que el 2022. En contrast, la producció mundial creix, sobretot a Àsia, que ja fabrica el 57% del plàstic global. La Xina concentra el 34,5%.
L'encariment del petroli, la pressió reguladora i el poc suport institucional limiten la competitivitat de la indústria europea del plàstic.
En aquest context, els fabricants aposten per l'especialització i el valor afegit. Així ho assenyala Bruno Sánchez Page, president d'Espiroflex, la multinacional catalana especialitzada en fabricació de mànegues tècniques i present a més de cinquanta països.
En el marc del seu 30è aniversari, el representant de la companyia parla amb Crónica Global sobre com s'han consolidat al mercat i quins són els principals reptes que afronten, entre altres qüestions.
-Pregunta. Quins aprenentatges han tingut al sector en tres dècades?
-Resposta. Ens han permès redirigir i estructurar la companyia cap a mercats de més valor afegit, on les nostres fortaleses són més visibles. Vam començar sent una fàbrica del sector construcció i sanejament, i hem evolucionat cap a una indústria especialitzada en mànegues tècniques per a ús industrial, alimentari, farmacèutic, químic i militar.
-Parlant de divisions, quina té més pes actualment?
-De les quatre, tenim dues divisions més importants. Per trajectòria, la de sanejament i construcció, especialment piscines i spas, on som líders mundials en mànegues tècniques. Representa entre un 30% i 40% de la facturació. L'altra divisió que ha guanyat pes és la industrial i agrícola, orientada a mercats d'alt valor afegit.
-I les altres?
-La de ferreteria i jardineria tenen menys valor afegit. Inclouen mànegues de reg, jardí, per a butà, rentadores o assecadores. Aquestes tenen molta presència visual, però menys facturació i barreres d'entrada baixes, cosa que permet que productes asiàtics competeixin fàcilment.
Productes d'Espiroflex
-Amb aquest augment d'importadors asiàtics, quins reptes perceben?
-Fins ara ens hem mantingut forts gràcies a les barreres d'entrada relacionades amb la qualitat del producte. Treballem amb indústries farmacèutica, química, militar i alimentària, on els estàndards són molt alts. Tanmateix, en els darrers anys, les barreres a la UE han disminuït i s'ha estat més laxes amb els certificats.
El problema és que molts importadors asiàtics introdueixen productes que no compleixen la normativa, sobretot en la indústria alimentària. Per exemple, l'Aimplas (Institut Tecnològic del Plàstic) va detectar que algunes mànegues de PVC importades contenen materials nocius, com plom o amiant, que poden ser cancerígens. Això afecta processos alimentaris amb alt valor tècnic i la normativa europea triga anys a actuar, generant problemes de competència.
-I en concret com els afecta en quina divisió?
-En el nostre cas, la competència més forta apareix en les divisions amb menys valor afegit, com ferreteria tradicional i jardineria. En les divisions industrials, agrícoles, farmacèutiques i alimentàries, les barreres tècniques són molt altes, cosa que protegeix davant productes de baixa qualitat.
-El sector del plàstic i cautxú ha experimentat certa volatilitat en preus i subministrament els darrers anys. Com ha impactat a l'empresa?
-Bé, és un impacte directe. En el darrer mes, els costos de producte acabat han pujat un 20%. Gestionar-ho és difícil, necessitem repercutir aquests augments al mercat, però els clients encara recorden anys de preus estables. La realitat dels derivats del petroli fa inevitable aquesta repercussió.
Però de totes maneres ho gestionem amb equilibri, intentem repercutir els costos sense perdre competitivitat. Sabem que en l'àmbit global els fabricants hauran d'apujar preus a causa de les crisis dels derivats del petroli.
El president d'Espiroflex, Bruno Sánchez
-Ara, pel que fa a estratègia o producció, els ha servit ubicar el seu centre d'operacions a Catalunya?
-No, més aviat hem tingut inconvenients. Espanya té impostos elevats i revisions d'instal·lacions exhaustives. Hem estat puritans i hem mantingut la planta aquí per convicció i origen familiar, tot i que la política regional incentiva a deslocalitzar.
-Com és la relació del sector amb les administracions?
-És pràcticament nul·la. No hem rebut ajudes públiques ni subvencions. Tot el contrari: hem crescut afrontant impostos alts i requisits de llicències complexos. Això desincentiva la continuïtat i creixement de la indústria local.
-Quina valoració fa vostè sobre la tendència de concentració de fabricants a Europa?
-Bé, és una tendència mundial. Som de les poques empreses familiars que segueixen en producció pròpia. Fins ara ens hem resistit a vendre la companyia i seguim creixent. Tenim una direcció executiva 100% familiar.
Centre de producció de la companyia a La Llagosta (Barcelona)
-Davant la creixent regulació i en matèria de sostenibilitat, com han adaptat processos i productes?
-Ja veníem preparats per la nostra exportació a països com els Estats Units, on ja complíem normatives alimentàries estrictes. Hem eliminat plàstics d'embalatge, implementat recuperació de materials i generat plantes de reciclatge. Molts productes són ara 100% sostenibles i seguim tots els protocols exigits per la Unió Europea.
-Parlem del futur. Com veuen el sector i quins passos prendran per continuar creixent?
-El futur passa per l'especialització tècnica. Tenim un pla estratègic per assolir 100 milions d'euros de facturació, basat en materials d'alt valor afegit i tecnologies de nova generació. La nostra estratègia de creixement és doble: orgànica, amb cada divisió creixent a dobles dígits, i via adquisicions per integrar empreses que aportin valor al grup.