Puig Brands està a prop de convertir-se en la darrera gran empresa que perdrà Catalunya a mans d’un grup estranger. Els pròxims dies seran decisius en les negociacions que la companyia de perfumeria i bellesa premium manté amb l’estatunidenca Estée Lauder amb vista a una potencial fusió que portaria les marques i el destí de Puig fins a la cèlebre Cinquena Avinguda novaiorquesa.
Allà es troben els quarters generals del gegant estatunidenc, que comparteix amb Puig el caràcter d’empresa familiar. Després de destapar-se aquest dilluns les converses que ambdues mantenen des de fa alguns mesos, les pors davant d’un nou cas de grup corporatiu que vola de Catalunya s’han disparat.
Tant Puig Brands com Estée Lauder admeten obertament que la fusió és una possibilitat molt real que està damunt la taula de les negociacions. Una operació en la qual, com en la immensa majoria de les del seu tipus, el peix gran es menja el petit.
La companyia nord-americana compta amb una capitalització prop de tres vegades superior a la de la catalana. Les seves xifres de negoci dupliquen àmpliament les de Puig. Els pocs detalls que han transcendit de les negociacions apunten a una possible oferta de compra d’Estée Lauder, articulada a través d’una OPA amistosa que combinaria una contraprestació en metàl·lic i en accions.
Marc Puig, tocant la campana en la sortida a borsa de la companyia Puig, en una imatge d’arxiu
Una equació de bescanvi que es presenta com a determinant en aquesta història i que ja està, de fet, condicionant la trajectòria borsària de les empreses. Aquest dilluns, Puig Brands s’ha disparat un 13,4%, el millor rendiment intradia de la seva història com a cotitzada, fet que ha situat el preu de les seves accions en 17,66 euros.
El mercat ja especula amb una contraprestació en metàl·lic que podria arribar als 18 euros per acció. Es tracta d’un dels punts de fricció en les converses, en què els Puig estan sent summament fèrrics a l’hora d’estrènyer el seu potencial comprador, d’acord amb fonts del mercat.
Pressió borsària
Aquesta circumstància ha portat Estée Lauder a ampliar el fort càstig que ja va rebre dilluns a Wall Street, després que transcendissin les primeres informacions sobre la potencial operació. En les dues darreres sessions, la cotitzada estatunidenca arrossega un càstig agregat proper al 18%.
Els Puig intenten treure una notable tallada d’una maniobra que, en circumstàncies normals, els traurà del centre de la presa de decisions de l’empresa resultant. El seu pes en l’accionariat i el seu paper en la gestió estarà, per la resta, condemnat a ser residual, fet que no ha deixat de cridar l’atenció fins i tot d’algunes firmes d’anàlisi.
Tanmateix, la seva situació és molt diferent a la de la majoria de la resta d’accionistes, que ho tindran molt més difícil per treure profit de l’operació. Els preus que es manegen per a la potencial equació de bescanvi estan molt per sota del que Puig Brands va fixar per a la seva sortida a borsa, que es va produir a començaments de maig de 2024.
L’oferta pública de venda (OPV) es va llançar finalment a 24,5 euros per acció, en el punt més elevat de la forquilla de preus no vinculant recollida en el fullet. Una estimació sensiblement superior a la que manejava el mercat, que no va trigar a emetre senyals que Puig Brands havia fet el salt al parquet una mica sobreevaluada.
Inversors atrapats
Els primers resultats com a cotitzada, corresponents al primer semestre de 2024, es van traduir en un revés sever que va enviar l’acció a l’entorn dels 20 euros. Eliminat ja l’efecte de la feina dels cuidadors de mercat, la veritat és que el valor no ha tornat ni a apropar-se al preu inicial.
L’OPV va deixar atrapat un bon nombre de minoritaris, que han vist com les oportunitats de fer plusvàlues s’allunyen amb el pas del temps. Però no són els únics. Entre els afectats també figura Criteria Caixa, que va donar suport a l’operació de sortida a borsa amb l’adquisició d’un 3% del capital, que encara manté en cartera.
Exterior d’una seu corporativa de L’Oréal a França
Gràcies a aquestes valoracions, Puig es va embutxacar prop de 3.000 milions d’euros. I, a més, va mantenir més del 90% dels drets polítics de la societat, atès que les accions a la venda van ser de classe B, amb menys pes a l’hora de votar a les juntes d’accionistes.
De concretar-se, la compra i posterior fusió amb Estée Lauder suposarà un segon cop de timó per a les arques familiars. Però també, un nou capítol per a la història de les grans corporacions catalanes, la majoria d’elles de caràcter familiar, que van acabar sent devorades pel capital estranger.
En l’entorn proper als Puig encara es confia a poder mantenir els vincles amb el territori, com un factor que forma part dels desitjos de la família. I s’emmarca l’operació en un entorn molt complex, amb una asfixiant pressió d’actors com L’Oreal, que converteix en vital per a la supervivència el factor d’una escala adequada.