Fa quatre anys del moment que va posar un brusc punt final a la meteòrica carrera política d'Elsa Artadi. La número dos del Govern de Quim Torra va dir fins aquí, desgastada pels anys més durs de la història recent de Catalunya i d'haver-se apartat massa temps del seu àmbit.
Doctorada per Harvard i amb un currículum acadèmic a l'abast de pocs, va canviar el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona --havia de ser la candidata de Junts-- per un despatx a la plaça Francesc Macià, després d'un any sabàtic que li va servir per reordenar les seves prioritats.
Va trigar només uns dies a rebre opcions professionals per tornar a la ciència, gràcies als contactes que encara guarda a la seva agenda. Entre ells, destaca qui la va introduir com a assessora a la conselleria d'Economia, Andreu Mas-Colell, a qui guarda una gran estima com a deixeble.
Una de les científiques millor connectades
Avui, poc se sap d'Artadi, més enllà que és una de les dones millor connectades amb el sector de la innovació de Catalunya i, a poc a poc, d'Espanya.
La directora d'operacions d'Optio Research manté trobades amb centres de recerca catalans que han aconseguit fer-se un lloc fins a ser referència en camps com la salut, la medicina i fins i tot el complicat deep tech.
De fet, la consultora que dirigeix Heribert Padrol, el seu marit, gestiona vehicles d'inversió per a projectes d'R+D+i a través de les anomenades agrupacions d'interès econòmic, captant capital privat per finançar investigacions a canvi de rendibilitat i incentius fiscals.
Distància
L'antiga portaveu del Govern s'ha reconciliat amb ella mateixa i gaudeix dels caps de setmana que li va arrabassar la política, la qual segueix com una ciutadana més, expliquen fonts properes. Algunes carpetes que han marcat la política catalana recent, com el nou model de finançament o el traspàs de l'IRPF, li queden lluny.
Tot i que no totes. Les universitats públiques amb les quals comparteix agenda --és membre del consell social de la UPF-- pateixen la pròrroga pressupostària, que minva l'inici de nous projectes de recerca.
L'exministre de Ciència i Universitats Joan Subirats i l'exconsellera de Presidència Elsa Artadi
Malgrat la gran distància que manté respecte a la seva vida anterior, les seves responsabilitats prèvies no passen desapercebudes; especialment a les conferències en què participa.
L'última es va produir el passat dimarts 17 de març, a l'empara de l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) en col·laboració amb el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) a les dependències de l'organisme nacional al Raval de Barcelona.
Conferències sobre ciència aplicada a la política
"Imposa", reconeixia l'investigador Jordi Molas en acabar de presentar Artadi davant els assistents: "Tenim un panell que combina una cosa difícil de trobar: gent amb trajectòria acadèmica i en el món de la política".
Aquesta trobada va asseure a la taula l'expolítica amb l'exministre de Ciència i Universitats Joan Subirats per reflexionar sobre el problema de l'última milla o "com aterrar el coneixement teòric en els problemes de la Generalitat o del govern que sigui", va explicar qui en el seu moment va sonar per succeir Carles Puigdemont.
També va compartir algunes de les seves impressions després del seu pas de vuit anys per l'Executiu català. "Quan vaig entrar, em vaig sorprendre positivament: hi ha molt coneixement", va dir, advocant per "un reforç d'aquelles posicions que no depenen del color polític i que fan de pont" del coneixement.
Elsa Artadi i Joan Subirats participen en una de les trobades del cicle de conferències 'Dimarts de Ciència Transformadora', organitzat per AQuAS i el CSIC a Barcelona
Deserta del "pim-pam-pum"
Després, l'exvicepresidenta de Junts es va desmarcar del "debat del pim-pam-pum" perquè "erosiona la política i la ciència" i va posar els punts sobre les is a una anècdota explicada per Subirats.
L'exministre va explicar, des de la incredulitat, que "la discussió més important al Consell de Ministres durant la pandèmia de la Covid-19 era si s'havien d'obrir les perruqueries". La Moncloa va decidir reobrir-les, d'esquenes al criteri científic que ho desaconsellava per evitar la propagació del virus.
"Obrir les perruqueries no era un tema estètic", es va afanyar a aclarir Artadi, qui aquest estiu farà 50 anys.