Deu anys després de la seva obertura, Gatsby Barcelona s'ha consolidat com un dels espais més singulars de la nit barcelonina. El local de sopar-espectacle de Grup Sutton, ubicat al carrer Tuset i a pocs passos de la icònica discoteca Sutton, celebra la seva primera dècada.
La coincidència aquest any dels premis Goya i els premis Gaudí va servir, a més, d'excusa perfecta per vestir l'aniversari amb estètica cinematogràfica, i reunir cares conegudes del món del cinema i la cultura en una gran festa commemorativa.
Des de la seva obertura, Gatsby —inspirat en l'imaginari de El gran Gatsby i l'era de la llei seca— ha atret tant públic local com internacional, convertint-se en una parada habitual per a turistes, expats i celebritats que passen per Barcelona i busquen una proposta que barreja gastronomia, espectacle i vida nocturna.
Al capdavant del projecte hi ha Antonio Cano, propietari del Grup Sutton i una de les figures veteranes de l'oci nocturn de la ciutat. En aquesta entrevista repassa els aprenentatges d'una dècada al capdavant de Gatsby, reflexiona sobre l'evolució de la nit barcelonina i analitza com el turisme internacional, els canvis d'hàbits i la manca de nous locals estan redefinint el sector.
- PREGUNTA: Gatsby ha complert 10 anys, és correcte?
- RESPOSTA: Sí, vam fer 10 anys a l'abril. Per circumstàncies, pel tema dels Goya, vam voler apropar una mica el certamen per poder fer la festa amb més entitat. Gràcies als artistes que van venir al sopar i li van donar una mica més de nivell a la festa d'aniversari.
- Com va ser el sopar?
- Va ser força amè. La gent, els artistes van quedar encantats, i van posar tots al photocall. Aquest tipus de gent sempre ve més tard, però tots van ser molt puntuals. I, a nivell de feina, va ser tot molt fluid. Pensava que hi hauria més pressió i, la veritat, va ser més relaxat del que jo pensava. Però molt bé, la gent va quedar encantada.
- Durant aquesta dècada què has après i què milloraries?
- Començar un negoci d'aquest tipus i, sobretot, amb el tema de la restauració, sempre és una mica dur. Però ens hem anat adaptant una mica al que volia el client.
Evidentment, quan vam començar no teníem un públic tan internacional. Hem vist aquest filó, l'hem explotat força bé i ens hem anat adaptant i, la veritat, ens ha sortit força bé.
Evidentment estem en un carrer com Tuset, al costat de Sutton, i ens ha ajudat moltíssim, perquè tenim molta clientela que compartim. Jo crec que hem encertat en la línia de treball que hem fet, però encara ens queda molt. Sempre cal intentar mirar i pujar una mica el següent esglaó.
Antonio Cano, propietari de Grup Sutton
- Quins projectes teniu després d'aquests 10 anys? Què prepareu?
- El projecte més recent és el tema de la reforma de Sutton. En referència a altres locals, en principi estem tranquils, els consolidarem i, a partir d'aquí, ja veurem.
- El consum alcohòlic ha baixat i a Gatsby el públic estranger ha incrementat. Ho atribueixes al fet que les condicions econòmiques dels catalans no faciliten poder costejar-se la festa?
- Nosaltres treballem amb un target una mica més alt, no crec que sigui qüestió econòmica. Estem parlant d'un públic que passa dels 30 anys d'edat. Un públic que es gastarà 100 o 150 euros per sopar per persona. No crec que li vagi d'això.
Crec més en el tema de la pandèmia. Quan tens 22 anys vols estar de festa i passar-t'ho bé. Amb l'arribada de la pandèmia, la gent va normalitzar més el tema de fer esport, fer coses a l'aire lliure… La gent de 16 a 18 anys d'aquell moment s'ha quedat amb aquesta mentalitat, aquesta rutina.
Però crec que s'està revertint encara que, evidentment, costarà arribar als índexs d'abans. Són cíclics, tot tornarà a normalitzar-se una mica. Tot el que puja, baixa i el que baixa, puja.
- Gatsby funcionaria millor a Madrid?
- Jo, evidentment, defensaré sempre Barcelona, com és lògic, però tots sabem que a Madrid, avui dia, funcionen tots els locals.
Però jo segueixo dient que Barcelona té un turista diferent del de Madrid. És un turista més jove que surt més de nit i que gasta més. No sé si és perquè estem més a prop de la platja, perquè estem més a prop de les illes... però és més semblant, per exemple, al turista d'Eivissa, que li és igual gastar-se 1.000 euros en una taula.
Pel que em diuen, el turista de Madrid és una mica més adult i, potser, busca més el bon menjar i no tant la nit. Pel que em diuen col·legues del sector, per exemple, taules de 1.000 o 2.000 euros a Madrid n'hi ha molt poques. I, en canvi, aquí a Barcelona, als locals de moda, n'hi ha bastantes. Per als estrangers són força corrents.
- Has comentat que els catalans no solen sortir els dimecres, però els madrilenys sí. Com sobreviu això?
- A Gatsby, per sort, gràcies al públic internacional. Les dates també ens ajuden força. Nosaltres ara, a partir de març–abril, que ja comença la primavera, notem el subidón internacional, i ho notem sobretot amb la gent que ve un dimecres, un dijous… Llavors també ho notem a Sutton.
Viure del turisme nacional és un problema. Si qualsevol restaurant o local de copes ha de viure avui dia només del públic de Barcelona, ho té sincerament molt malament.
L'avantatge per al client i el desavantatge per als empresaris és que en una hora ets a la neu, en una hora ets a la Costa Brava… tens opcions. Madrid, per exemple, està més lluny de tot, et costa més sortir. Aquí la gent ho té tot molt més a mà. Per exemple, durant la temporada de neu, veus com el públic més premium desapareix cada cap de setmana. Aquests canvis es noten força.
Fotografia de l'interior de Gatsby
Entre el públic de Barcelona, l'estudiant comença a sortir el dimecres, curiosament. Ho hem notat aquests últims dos anys. L'universitari està començant a sortir el dimecres, fa uns quatre o cinc anys, no sortia.
Pel que fa a l'àmbit internacional, a Sutton fem una festa amb americans. Ara s'hi estan afegint espanyols, abans no. Però hem notat un increment de públic espanyol el dimecres.
- Quins ingredients li falten a la nit de Barcelona?
- Jo crec que li falten locals nous. Si hi hagués una remesa de locals nous, jo crec que la gent s'animaria a sortir més i, per tant, els locals que ja hi ha s'animarien a fer una reforma. És una roda.
El problema és que, quan es crea una monotonia, la gent a poc a poc va perdent aquest interès per sortir. En canvi, quan hi ha un local nou, sigui un restaurant, sigui un local de copes, hi ha un incentiu per sortir.
Jo sempre he dit que l'important és que la gent surti al carrer. Després, que cadascú decideixi on vol anar. Però entre tots hem de fer que la gent surti al carrer a sopar, a ballar, o el que sigui.
El client vol una oferta. Si tu sempre vas al mateix local, t'avorreixes. Aquí a la zona alta, per exemple, fa set o vuit anys que no obre un local nou. En general, a Barcelona, perquè ni a l'aeroport han obert cap local nou. Jo no crec que això sigui bo.
- Què és el que falta perquè s'obrin aquests locals nous?
- M'imagino que això serà qüestió que la normativa és molt dura. Entenc que és complicada la convivència oci amb veïns. Però cal buscar una fórmula.
Hi ha d'haver algú amb una previsió que valori fer una zona d'oci i preparar-la perquè aquesta zona funcioni. Però jo no crec que sigui bo estrangular la nit perquè arriba un moment que la gent vol sortir, vol evadir-se, vol prendre una copa. No et poden obligar sempre a anar al mateix lloc. Et ve de gust un dia anar a un japonès, un altre a un xinès, un altre a un gallec… Jo crec que l'increment d'oferta sempre és bo.
No és bo que en un mateix carrer hi hagi 20 locals, però sí seria bo que n'hi hagués aquí quatre, a Balmes uns altres quatre, allà uns altres quatre… una àrea amb tot més repartit perquè no facin tant de mal al carrer, però que hi hagi una zona on una persona pugui deixar el cotxe i dir: "Doncs és una zona d'oci sana i agradable”.
- Vendries els locals actualment?
- No. Estem tranquils i els negocis van bé. A no ser que passés alguna cosa… però no, en principi, no. La idea és assentar els negocis i, per ara, estem bé, estem tranquils.
Com és tractar amb els VIP habitualment?
No deixen de ser persones, i n'hi ha per a tots els gustos i colors. O sigui, hi ha des de la persona que és encantadora i amb qui pots parlar sense problemes, i d'altres més secs, antipàtics, que són més exigents. N'hi ha de tot.