La tendència de la inversió estrangera a Catalunya va consolidar la seva millora el passat 2025. El territori recupera el pols com a pol d'atracció del capital procedent de l'exterior, que s'havia ressentit anys enrere com a conseqüència del procés. En els darrers dos anys, les inversions agregades que han tingut com a destinació Catalunya freguen els 10.000 milions d'euros i suposen un 15% del total del conjunt d'Espanya.
Una proporció que representa un avanç significatiu en relació amb els anys posteriors als fets relacionats amb el procés sobiranista, a la tardor de 2017. Entre ells, el referèndum il·legal de l'1 d'octubre, la efímera declaració unilateral d'independència, i la intervenció de la Generalitat pel Govern central en aplicació de l'article 155 de la Constitució.
El clima d'incertesa i inseguretat jurídica, que va provocar la fuga massiva d'empreses a altres comunitats autònomes, també va minar la confiança inversora. En els exercicis posteriors, fins a Catalunya arribava poc més del 12% de la inversió procedent de l'exterior.
A més d'aquest increment en la suma dels dos últims exercicis, el territori també ha mostrat una especial resiliència el 2025, any en què les xifres d'inversió estrangera s'han reduït de manera notable a Espanya, en termes generals.
Vista aèria de la Zona Franca
Fins a Catalunya van arribar una mica més de 4.510 milions d'euros l'any passat, la qual cosa representa una reducció del 14% en relació amb la dada de 2024. En els dos exercicis anteriors, la dada s'havia situat per sobre dels 5.000 milions d'euros.
Malgrat la retallada, el balanç ha estat millor que el del conjunt d'Espanya, que ha registrat un descens molt proper al 22%, fins als 30.620 milions d'euros.
Desplom de Madrid
Aquest retrocés guarda una estreta relació amb el desplom que ha protagonitzat en aquest capítol la Comunitat de Madrid. A la regió que acull la capital d'Espanya la inversió estrangera va caure una mica més d'un 40% el 2025. En termes absoluts, el descens ha estat de 10.650 milions.
La caiguda ha estat fins i tot superior a la del conjunt d'Espanya, que s'ha quedat en uns 8.650 milions d'euros. Aquesta diferència s'explica per les aportacions extraordinàries d'Andalusia i Aragó, que s'han desmarcat de la tendència general i han incrementat de manera notable l'arribada als seus territoris d'inversions procedents de l'exterior.
Aquest comportament també suposa una novetat en relació amb la tendència observada anteriorment, quan Catalunya no era capaç de superar la dada de la mitjana nacional; en canvi, els descensos solien ser més pronunciats quan la tendència general era a la baixa.
El canvi també s'ha accelerat a partir del relleu a la Generalitat després de les eleccions de 2024. L'arribada al poder del PSC de Salvador Illa va trencar una ratxa de més de deu anys de governs nacionalistes.
Tecnologia
Un dels efectes més notoris ha estat la millora del clima d'inversió. Això s'ha traduït en variables com el considerable increment del ritme de creació d'empreses; també, en l'aturada de la pèrdua neta de societats en el traspàs de seus a altres Comunitats.
Però, especialment, en el retorn a Catalunya d'algunes de les grans corporacions com el Banc Sabadell, Criteria Caixa o Molins, a més de la Fundació Bancària La Caixa. A més de l'efecte tractor sobre empreses més petites, aquests moviments també han contribuït a la millora del citat clima.
El paper de la Generalitat i d'algunes Administracions locals també ha estat bàsic a l'hora de fer de Catalunya un dels hubs tecnològics més importants d'Europa. Un factor que ha potenciat la inversió de grups com la farmacèutica AstraZeneca o el neobanc Revolut, amb una forta aposta per la Ciutat Comtal.