La dependència nuclear de Catalunya assoleix màxims sense aclarir el futur de les centrals
El pes de l'energia atòmica en el mix augmenta un punt i mig en tres anys, amb un escàs avanç de les renovables i a contracorrent de la tendència en el sistema nacional
Més informació: Catalunya desfà l'embolic burocràtic de les renovables amb una inversió en joc de 1.000 milions en bateries
Catalunya és cada cop més dependent de l'energia nuclear. El 2025, el pes d'aquesta tecnologia en el conjunt de la generació d'electricitat del territori es va situar en el 59,4%. Es tracta de la cota més elevada dels darrers anys, en el context d'una tendència a l'alça inversament proporcional a la que es dóna en el sistema peninsular.
Una evolució especialment preocupant de cara al futur, a causa del pla de tancament de centrals nuclears que el Govern encara manté vigent. El cronograma preveu el cessament d'explotació de les plantes situades a Catalunya entre l'octubre de 2030 (Ascó I) i el febrer de 2035 (Vandellós II).
Escàs avanç de les renovables
L'increment del pes nuclear en el mix de generació al territori s'uneix a l'escàs avanç de l'aportació de les energies renovables. Les tecnologies netes estan cridades a cobrir el buit tèrmic que deixaran les centrals nuclears a mesura que es produeixi el cessament de la seva activitat.
En els darrers tres anys, la dependència de Catalunya respecte d'aquesta tecnologia s'ha incrementat gairebé un punt i mig, des del 58% corresponent a la dada de 2022.
La pròrroga d'Almaraz tensiona el calendari nuclear a Catalunya i dona ales a Ascó i Vandellòs Europa Press
Un recorregut completament invers al que ha experimentat en aquest mateix període el conjunt del sistema peninsular. En el seu cas, l'energia nuclear va aportar el 20,1% de la generació l'any passat, davant del 21,7% que va representar en el balanç global de 2022.
Les divergències entre ambdós es reprodueixen, fins i tot amb més intensitat, en el desenvolupament de la generació a partir d'energies netes. En el cas de Catalunya, l'aportació de l'eòlica s'ha mantingut pràcticament constant des de 2022, amb un avanç simbòlic de només dues dècimes de punt (del 5,9% al 6,1% registrat el 2025).
Les xifres definitives de Redeia constaten igualment un avanç molt suau de l'energia solar fotovoltaica al territori. El seu pes en el mix durant 2025 va ser de l'1,3%, davant del 0,9% de 2022.
Mentrestant, en el conjunt del sistema peninsular l'aportació de l'eòlica s'ha reduït gairebé un punt; tot i així, la dada de tancament de 2025 mostra una proporció del 22,3%, més de 3,5 vegades superior a la corresponent a Catalunya.
Tancament programat
Però, a més, el desenvolupament de la solar fotovoltaica ha estat significativament superior, cosa que ha compensat amb escreix el lleuger retrocés de l'eòlica. Una tecnologia més competitiva i eficient que ja va aportar al sistema el 19,1% de la generació, davant del 10,6% que pesava fa tres anys.
Tradicionalment, la dependència de l'energia nuclear a Catalunya ha estat elevada. Tanmateix, aquesta circumstància pren especial importància des que el Govern central va acordar amb les companyies energètiques propietàries de les centrals nuclears el cessament progressiu de la seva activitat, coincidint amb el compliment dels 40 anys de vida útil dels reactors.
Les elèctriques amenacen amb retirar inversions en renovables a Catalunya: 900 milions perduts en un any
L'estratègia de l'Executiu consistia en què el desplegament de les energies netes fos prou ampli per cobrir el buit tèrmic que deixaran les centrals nuclears quan deixin de funcionar.
En aquest punt entra la derivada que agreuja encara més el futur energètic a Catalunya si no es produeix un gir dels esdeveniments. El desenvolupament de les renovables al territori ha estat notablement lent, i s'ha vist obstaculitzat per un deficient ritme burocràtic a l'hora de gestionar tràmits per a la instal·lació de parcs.
Missatge de la UE
El resultat ha estat un insuficient desenvolupament renovable i, conseqüència d'això, un increment de la ja de per si alta dependència de l'energia nuclear.
El sector energètic ha plantejat al Govern una pròrroga en el cessament d'activitat de les centrals nuclears. Una estratègia que, de moment, no ha donat cap fruit. A dia d'avui, el tancament del primer reactor d'Almaraz, previst per al novembre de 2027, es presenta inevitable.
Des de la Unió Europea s'insta els països membres a mantenir, i fins i tot augmentar, la capacitat nuclear per a una generació elèctrica que anirà a més a mesura que avanci el procés de descarbonització. En el cas de Catalunya, la prolongació de l'activitat dels reactors es preveu bàsica per garantir el subministrament a partir de la pròxima dècada.
