Conduint un Lamborghini Huracán, brindant amb ampolles de Moët & Chandon i lluïnt vestits de passarel·la.
Així era la vida que Deysi Alexandra Rojas exhibia a les seves xarxes socials en plena pandèmia del coronavirus. Aleshores era la parella sentimental de Jordi Ribadulla, el presumpte cap de la trama que va defraudar més de 20 milions d'euros en crèdits avalats per l'ICO.
I, segons s'extreu de la investigació judicial, ella també es va beneficiar econòmicament dels negocis il·lícits de la seva parella.
Beneficiària a títol lucratiu
Segons l'escrit d'acusació del Ministeri Fiscal, al qual ha tingut accés Crónica Global, Deysi Alexandra Rojas figura a la causa com a partícip a títol lucratiu.
Igual que l'empresari i president del CF Gavà, Iván Carrillo, la parella del presumpte líder de la trama hauria rebut diners procedents del frau sense haver participat directament en la seva execució.
En el cas de Rojas, el sumari recull que va percebre 387.145 euros provinents dels fons il·lícits obtinguts per la xarxa liderada per Ribadulla.
La investigació sosté que aquestes quantitats van ser transferides sense que existís cap contraprestació real —ni serveis prestats ni activitat econòmica que justifiqués els pagaments—, motiu pel qual apareix en el procediment com a beneficiària directa dels diners defraudats.
Mobles, propietats i cotxes
El rastreig financer realitzat durant la investigació revela, a més, que part dels fons de la trama es va destinar a l'adquisició de béns i despeses vinculats directament a Rojas.
Entre ells figura un pagament de 3.941 euros a l'empresa Muebles Sara Rodríguez SL, destinat a la compra de mobiliari per a ella.
Així mateix, la investigació policial va incorporar al sumari l'escriptura pública de compravenda d'un habitatge al seu nom, juntament amb diversa documentació destinada a esclarir la procedència dels fons utilitzats per a l'adquisició de l'immoble.
En paral·lel, també s'ha documentat l'ús de vehicles d'alta gamma adquirits per societats vinculades a la trama empresarial controlat per Ribadulla, entre ells un Lamborghini Huracán que ella mateixa conduïa durant aquells anys.
Aquella vida de luxe quedava reflectida també a les seves xarxes socials, convertides aleshores en un autèntic aparador d'ostentació. Cotxes, viatges, hotels, vestits de marca i estilismes propis d'una passarel·la formaven part del contingut que compartia amb els seus seguidors en plena pandèmia.
Segons les investigacions realitzades per aquest mitjà, actualment, Rojas treballa o dirigeix un centre d'estètica al centre de Barcelona.
Fiança o embargament
A diferència dels principals acusats —per als quals la Fiscalia sol·licita penes de 14 anys i mig de presó—, els partícips a títol lucratiu no s'enfronten a condemnes penals, ja que no van participar en la creació de les empreses ni en la falsificació de la documentació utilitzada per obtenir els préstecs.
Tanmateix, la llei els obliga a restituir íntegrament les quantitats rebudes, ja que aquests fons provenen del frau comès contra bancs i organismes públics.
En el cas de Rojas, les acusacions reclamen la devolució dels 387.145 euros percebuts.
Façana del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i l'Audiència de Barcelona
Per aquest motiu, el jutjat li ha requerit que presti fiança per la quantitat obtinguda, amb l'advertiment que, en cas de no fer-ho, es procedirà a l'embargament dels seus béns.
També haurà de comparèixer al judici oral que se celebrarà a l'Audiència Provincial de Barcelona en qualitat de beneficiària dels fons desviats.
Fins a 96 beneficiaris
Com ella, la Fiscalia ha identificat fins a 96 persones físiques que van rebre part dels fons procedents del frau.
Alguns, com Iván Carrillo o l'empresari Marceli Nadal, haurien canalitzat quantitats properes al mig milió d'euros a través de societats mercantils.
Altres beneficiaris van rebre transferències de menor quantia —des de desenes de milers d'euros fins a quantitats simbòliques— dins del complex circuit financer dissenyat per dispersar els diners.
Iván Carrillo, president del Gavà i de la Fundació de la FCF
A més del Ministeri Fiscal, també dirigeixen accions contra els participants lucratius, l'Advocacia de l'Estat —en representació de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO)—, Caixabank i Avalis de Catalunya, que busquen recuperar els diners desviats dels préstecs concedits durant la pandèmia.
Entremat d'empreses pantalla
Les ajudes de què es van beneficiar els acusats consistien principalment en préstecs concedits per bancs, però avalats parcialment per l'Estat a través de l'ICO o per organismes públics com Avalis, dependent de l'Institut Català de Finances.
Per això, amb Jordi Ribadulla al capdavant, aquesta organització va dissenyar un entremat d'empreses pantalla utilitzades per sol·licitar els préstecs milionaris a les diferents entitats financeres.
Sobre el paper, aquestes companyies complien tots els requisits per accedir a les ajudes. A la pràctica, però, la xarxa presentava davant dels bancs documentació completament manipulada per simular que les empreses estaven al corrent de les seves obligacions fiscals.
Va ser així com van aconseguir accedir a préstecs milionaris que van acabar generant un frau superior als 20 milions d'euros, ara pendent de judici a l'Audiència de Barcelona.