Núñez i Navarro (NiN) prepara la reactivació d'un terreny clau al costat de la plaça Espanya després de dècades d'inactivitat. La promotora catalana aixecarà un complex d'oficines, que inclou una torre de 19 plantes, amb una inversió de quatre milions d'euros, en una zona ja posicionada com a corredor terciari de Barcelona.
Es tracta del Pla de Millora Urbana (PMU) per a la Unitat d'Actuació 'C' al carrer Tarragona, un projecte privat que desbloqueja la transformació d'aquesta zona després de anys de litigis. L'àrea comprèn el perímetre entre Tarragona, Consell de Cent, Béjar i Sant Nicolau, al cor de Sants-Montjuïc.
El conflicte girava entorn de càrregues urbanístiques i la cessió d'una part del terreny per a equipament públic. Des dels anys 80, l'Ajuntament també exigia construir un edifici, però la justícia va fallar a favor dels propietaris.
Alhora, NiN es va anar consolidant com a propietari de tota la parcel·la i ara impulsa aquest projecte, que actualment està en fase d'exposició pública.
Junta
El cas arrenca als anys 80, quan aquest terreny estava ocupat per antigues instal·lacions industrials i necessitava ser remodelat.
Per aquesta raó, els seus propietaris --entre ells, Josel S.L. (del grup NiN)-- es van unir en una Junta de Compensació, és a dir, en una entitat legal creada per gestionar la remodelació, repartir-se els beneficis i assumir conjuntament els costos.
Escala judicial
L'any 1987, l'Ajuntament de Barcelona va aprovar un PERI (pla especial de reforma integral) per a aquesta zona, que obligava els promotors a cedir gratuïtament 700 metres quadrats per a instal·lacions d'ús ciutadà i, a més, a assumir la construcció d'aquest espai.
La junta no va trigar a reaccionar i s'hi va oposar, al·legant que era il·legal haver de finançar les obres de construcció. En aquell moment, la llei urbanística permetia la cessió del sòl, però no obligava a aixecar un edifici i lliurar-lo gratis al consistori. En aquest context, van decidir portar el cas als tribunals.
Derrota del consistori
El litigi es va perllongar durant dècades. L'any 1998, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anul·lar l'obligació de lliurar l'edifici construït, mentre que el Tribunal Suprem va confirmar la decisió l'any 2000.
Entre 2014 i 2019, el consistori va intentar que els promotors paguessin el valor de l'edifici en diners, però la justícia va tornar a fallar en contra seva el novembre de 2019.
En paral·lel, Núñez i Navarro va anar adquirint participacions i signant acords d'extinció de condomini, fins a convertir-se en el propietari únic de les parcel·les principals a finals de 2022.
Aprovació
Enmig de la guerra judicial, des de 2017 es començava a preparar un nou Pla de Millora Urbana (PMU) que substituïa l'antic PERI de 1987. La seva redacció es va completar i va ser revisada per arquitectes i advocats l'octubre de 2025, donant forma al document definitiu.
Aquest pla va rebre l'aprovació inicial de l'ajuntament el passat 29 de gener i va ser signat digitalment el 2 de febrer. Ara, es troba en un període d'exposició pública d'un mes, abans que el Consell Municipal li doni llum verda de manera definitiva.
Terminis
Un cop aprovat, s'activaran els terminis del 'Pla d’etapes'. Durant el primer any, NiN haurà de presentar els projectes tècnics de reparcel·lació i urbanització. A partir del segon o tercer any, amb el projecte inscrit, hi haurà un termini de tres anys per executar la urbanització dels carrers i al mateix temps construir els edificis, segons el document del projecte consultat per aquest mitjà.
Si s'avança segons el previst, la construcció física podria començar entre finals de 2027 i 2028, mentre que el desenvolupament total del sector es completaria en uns quatre anys des que el projecte sigui executiu.
Complex
El conjunt tindrà 12.700 metres quadrats i es divideix en dues parts. La Unitat A serà una torre de 19 pisos amb alguns edificis més baixos annexos; i la Unitat B tindrà un edifici principal de 7 pisos amb un volum addicional de dues plantes.
Els usos previstos seran principalment oficines, amb locals comercials a la planta baixa, fins a un 10% d'habitatges i 700 metres quadrats destinats a equipament privat. Els soterranis tindran ocupació total per a aparcament.
Davant preguntes d'aquest mitjà al consistori sobre l'assumpte, fins a la publicació d'aquesta edició no havíem obtingut resposta.