El teixit empresarial català conté la respiració després de l'escalada de tensió diplomàtica entre la Casa Blanca i el Govern d'Espanya.
De totes les empreses afectades, n'hi ha dues on la dependència del mercat americà és crítica: Fluidra i Puig, ambdues cotitzades i a l'Ibex-35.
Fluidra, amenaçada
La companyia líder en la fabricació de piscines té el seu principal mercat al país nord-americà, amb entre un 40% i un 45% de la seva xifra de negoci. La seva rendibilitat depèn dels estats del denominat cinturó del sol (Califòrnia, Arizona, Texas i Florida).
Tot i que ven als EUA, gran part dels seus components i productes es fabriquen a Mèxic i la Xina, dos països també enfrontats amb Trump, i que podrien ser colpejats de nou per la pujada dels aranzels.
L'empresa es refugia en què el 75% dels seus ingressos provenen del manteniment de piscines ja existents, no de la construcció de noves, cosa que redueix un eventual impacte aranzelari.
Els dubtes de Puig
Per la seva banda, Puig concentra als EUA el 35% de la seva xifra de negoci, el seu mercat més gran. La seva marca de maquillatge Charlotte Tilbury és la tercera més venuda al país, i la seva recent entrada a Amazon US ha disparat les seves vendes un 13,7% l'últim any.
La feblesa del grup es deu al fet que el seu model no es basa en fabricar in situ, sinó en la seducció de la marca europea fabricada a origen. Les seves fragàncies i cosmètics es produeixen gairebé exclusivament a Espanya (Alcalá de Henares i Vacarisses) i França (Chartres).
Marc Puig, president executiu de Puig
El seu president, Marc Puig, admet que és "probable" que hagin de traslladar part dels aranzels al preu final. Atès que venen luxe premium (com Carolina Herrera, Rabanne o Charlotte Tilbury), confien que el seu client és menys sensible al preu.
La companyia perfumera confia en el fet d'haver reduït el seu deute net fins als 716 milions d'euros, i té pulmó financer per aguantar un any de tensions comercials sense que perilli la seva caixa.
Grifols, resguardada
De totes les empreses dependents del comerç amb els Estats Units, Grifols és la que compta amb una exposició més gran: el 60% dels seus ingressos provenen d'aquest mercat, i és el major gestor de centres de plasma en sòl americà.
A més, acaba d'obtenir l'aprovació de la FDA (l'agència del medicament del país) per llançar el seu nou fibrinogen en el segon trimestre de l'any.
Tanmateix, la companyia de la família de Sarrià no opera als EUA a través d'intermediaris, sinó amb una infraestructura pròpia gegantina. La seva divisió de Biociència té la base a Research Triangle Park (Carolina del Nord), controla una xarxa d'uns 300 centres de donació repartits per tot el territori i posseeix plantes de producció massives a Clayton (Carolina del Nord) i Los Angeles (Califòrnia).
Ni els aranzels ni els càstigs comercials de Trump li afectarien en excés, ja que el grup produeix gran part del que ven dins dels mateixos Estats Units.
Instal·lacions de Grifols a Parets del Vallès (Barcelona)
A més, és considerada una empresa estratègica per a la seguretat nacional sanitària. El sistema hospitalari americà depèn críticament del subministrament de proteïnes plasmàtiques (com l'albúmina o les immunoglobulines) de Grifols.
Les úniques amenaces que hauria de vigilar el grup són aquelles que afecten els medicaments que fabrica a Parets del Vallès, mercaderia que també exporta.
9.000 milions en joc
La relació comercial entre Catalunya i els Estats Units va assolir l'any passat un volum total de negoci de 9.239,8 milions d'euros.
El 25,2% de totes les exportacions espanyoles amb destinació als EUA el 2025 van sortir d'empreses catalanes, i el 17,5% de les importacions nord-americanes que arriben a Espanya ho van fer a Catalunya.
En termes de vendes, les empreses catalanes van enviar productes al mercat nord-americà per valor de 4.205 milions d'euros.
Els productes farmacèutics encapçalen les exportacions amb 685 milions d'euros (un 16,3% del total), seguits de prop per la maquinària industrial, que suma 560 milions (13,3%), i el sector de la perfumeria i la cosmètica, amb 523 milions (12,4%).
Sàmper, en alerta
Juntament amb aquests gegants industrials, productes emblemàtics de la dieta mediterrània com l'oli d'oliva, el vi i el cava mantenen una presència estratègica i molt reconeguda a les taules nord-americanes.
El mateix conseller d'Empresa, Miquel Samper, ha reconegut que la política aranzelària dels Estats Units té "connotacions molt importants" per al sector industrial i comercial català.
En el primer semestre de 2025, els Estats Units van ser el segon major inversor estranger a Catalunya, amb 652 milions d'euros en inversió directa.
Actualment, hi ha més de 3.000 empreses catalanes que exporten regularment als Estats Units, un teixit empresarial que ara observa amb atenció qualsevol moviment aranzelari que pugui posar en risc aquestes xifres rècord.
Alimentació i automoció
Un altre sector exposat a Trump és l'automoció, una indústria que ha estat la primera a verbalitzar que els Estats Units ja no es consideren un soci comercial fiable.
Des del sector es fa una crida urgent a les empreses per diversificar mercats i reduir la dependència de la potència nord-americana, buscant alternatives que ofereixin una estabilitat que avui l'administració Trump no garanteix.