Nou revés per al digital portaenrere.cat i pel seu director, el pseudoperiodista Rafael Marrasé Brull.
Després que se'l vinculés amb la campanya de desprestigi i difamació que presumptament va patir el grup Griñó, l'Ajuntament de Torredembarra (Tarragona) ha rebut un escrit formal en què s'insta l'alcalde a revisar la concessió del Premi Mañé i Flaquer de Periodisme atorgat a Marrasé.
Segons el document, al qual ha tingut accés Crónica Global, la petició sol·licita al consistori que retiri la distinció concedida pel seu treball vinculat al documental 'Insostenible, rere la brossa', en considerar que existeixen dubtes rellevants sobre la independència, el rigor i la transparència del projecte que va motivar el reconeixement institucional.
Dubtes sobre el rigor informatiu
L'escrit adverteix que aquest guardó no constitueix un simple premi cultural, sinó un aval públic explícit a valors com el rigor informatiu, la independència editorial i l'ètica professional.
Imatge de la portada de 'Porta Enrere'
En aquest sentit, sosté que qualsevol controvèrsia rellevant sobre la feina premiada afecta directament el prestigi institucional de l'Ajuntament de Torredembarra i compromet la credibilitat del mateix reconeixement.
La petició subratlla, a més, que el documental i les investigacions associades han estat objecte de controvèrsia pública i d'actuacions judicials impulsades per una empresa directament afectada pel relat difós. És a dir, el grup Griñó.
Encara que no existeix una resolució ferma sobre el fons d'aquesta causa judicial, el document considera que la mera existència d'aquestes accions introdueix dubtes raonables sobre la solidesa metodològica i la independència de la feina premiada.
Finançats per Gerard Jara
Així mateix, l'escrit posa el focus en informacions que apunten que el projecte podria haver rebut finançament de la Fundació Jara, vinculada a Gerard Jara, el presumpte cervell de la trama de difamació contra Griñó.
Gerard Jara. en un acte de la Universitat Rovira i Virgili
Una circumstància, resa l'escrit, que obre un debat legítim sobre possibles conflictes d'interès i sobre la transparència econòmica d'una investigació presentada com a independent.
Des d'aquesta perspectiva, es recorda que les administracions públiques tenen el deure d'actuar conforme als principis de prudència institucional, neutralitat i transparència, especialment quan el prestigi d'un reconeixement públic està en joc.
Es demana revisar la feina de Marrasé
En aquest context, el document sol·licita formalment a l'Ajuntament que revisi la concessió del Premi Mañé i Flaquer per determinar si la feina guardonada compleix realment els criteris d'independència, rigor i servei a l'interès públic que justifiquen aquest tipus de distincions.
Mentre aquesta revisió no es resolgui, la petició insta el consistori a acordar la suspensió cautelar del premi com a mesura de prudència institucional i protecció del prestigi del guardó i del mateix municipi.
Així mateix, es reclama a l'Ajuntament que adopti una posició pública clara, motivada i transparent sobre aquesta qüestió, en considerar que el silenci institucional també té implicacions polítiques i reputacionals.
Griñó contraataca
Aquest nou episodi es produeix en paral·lel al procediment judicial obert després de l'admissió a tràmit de la querella presentada pel grup Griñó, que ha situat el digital portaenrere.cat i el seu màxim responsable al centre de la presumpta estratègia de difamació dissenyada per danyar la reputació de l'empresa gestora de residus.
Segons consta a la querella —liderada pel penalista Fermín Morales—, la companyia denuncia l'existència d'una suposada trama organitzada l'objectiu de la qual hauria estat construir un relat fals que la vinculava amb activitats criminals i provocar l'obertura d'una causa penal que la defensa qualifica d'"artificial".
Grup Griñó
L'escrit judicial descriu un entramat que, segons la versió de l'empresa querellant, hauria tingut com a finalitat erosionar la imatge pública de Griñó i afectar negativament el seu valor empresarial mitjançant la difusió d'informacions que la relacionaven amb el tràfic il·legal de residus i organitzacions criminals.
Titulars pactats
Un dels elements centrals de la querella és la relació entre Marrasé i l'empresari Gerard Jara.
Segons la documentació que està en poder d'aquest mitjà, la Fundació Jara Barceló va destinar almenys 43.200 euros a finançar directament el digital portaenrere.cat, des d'on es van publicar algunes de les principals informacions que vinculaven Griñó amb el crim organitzat i el tràfic de residus tòxics.
La investigació incorpora també el testimoni de Jesús Llungueras, exdirector de màrqueting del grup empresarial de Jara durant més d'una dècada.
La seva declaració constitueix, sempre segons la versió de la defensa, una peça clau per sostenir l'existència d'una suposada estratègia deliberada de construcció mediàtica d'un relat perjudicial per a l'empresa.
Tal com recull la querella, Llungueras va assegurar que era ell qui indicava els titulars que s'havien de publicar a portaenrere.cat i qui ordenava modificar o retirar determinats continguts quan no s'ajustaven a l'enfocament prèviament definit.
Pressupost destinat als projectes de la Fundació Jara Barceló
Però hi ha més
A aquests elements s'hi suma un informe elaborat per l'agència de detectius Método 3 que aporta nous detalls sobre l'estructura de finançament del projecte.
Segons aquest document, les aportacions de la Fundació Jara van representar el 55% de la despesa total de l'entitat entre 2022 i 2023, la qual cosa evidencia, segons els investigadors, el pes determinant d'aquest finançament en l'activitat del digital.
La documentació analitzada conclou que la fundació no només va contribuir al sosteniment del mitjà digital, sinó que també va finançar llibres, edicions, desplaçaments, el desenvolupament de la pàgina web i actes públics vinculats al projecte, amb una despesa total documentada de 97.927 euros.