Després d'acomiadar-se del Recinte Modernista de Sant Pau l'octubre passat, la 080 Barcelona Fashion apunta ara cap al Port de Barcelona, on es traslladaria, segons avancen fonts properes a l'organització.
El trasllat era inevitable. Les obres de rehabilitació previstes per a l'any vinent al local impossibiliten la celebració de l'edició de primavera de 2026.
"Avaluem"
A això s'hi afegeix que l'organització de la passarel·la feia temps que advertia que el local quedava "petit" pels plans de creixement de l'esdeveniment de moda.
A preguntes d'aquest mitjà sobre la qüestió, la plataforma de moda no ha descartat la nova ubicació, però matisen que "no hi ha cap decisió presa" i que ara es troben "avaluant diverses ubicacions".
De totes maneres, l'última edició ja introduïa una nova fase, ja que l'Ajuntament de Barcelona hi participava amb finançament per primera vegada, amb una aportació de 150.000 euros.
Tercera jornada de la 080 Barcelona Fashion 2025
36a edició
L'edició passada de la 080 no només va mostrar creativitat i talent, sinó que també va destacar pel seu impacte econòmic en la indústria de la moda catalana.
L'incorporació de nous espais i activitats --exposicions, tallers, xerrades i homenatges a l'artesania local-- va contribuir a dinamitzar un sector que agrupa més de 12.500 empreses i 80.000 professionals.
Les desfilades, que van reunir més de 11.000 assistents i nombrosos professionals internacionals, van reafirmar Barcelona com un referent global de la moda.
De fet, Moisés Rodríguez, president del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM), organitzador de la passarel·la, va expressar la seva satisfacció per l'èxit de l'esdeveniment.
Història
080 Barcelona va néixer el 2008 sota l'impuls de la Generalitat de Catalunya, amb l'objectiu de reactivar la indústria tèxtil de la comunitat i consolidar-la com a referent en el sector.
Des de la seva edició pilot --al juliol de 2007-- fins a l'edició oficial --celebrada al març de 2008--, l'esdeveniment ha crescut de manera notable, tant en mida i qualitat com en valors i impacte.
La passarel·la se celebra dues vegades l'any, seguint el calendari internacional de la moda: l'edició de primavera/estiu sol tenir lloc entre febrer i març, mentre que la de tardor/hivern es realitza entre setembre i octubre.
14.500 milions
En les darreres edicions, la Generalitat, a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), destina un pressupost de dos milions d'euros a l'esdeveniment, complementat amb aportacions de patrocinadors.
Tot i així, la moda a Catalunya continua sent un sector potent: reuneix més de 13.700 empreses, genera més de 14.500 milions d'euros en facturació i ocupa al voltant de 80.000 persones.
Vista del Port Olímpic (2024)
Visibilitat real?
Més enllà de la magnitud d'aquest sector, la 080 Barcelona Fashion també ha rebut crítiques al llarg de la seva història.
Alguns dissenyadors, com Justícia Ruano el 2013 (a La Vanguardia), van assenyalar que, tot i que la passarel·la "té bona organització", no oferia suficients oportunitats comercials.
A més, durant la pandèmia, l'edició va quedar pràcticament en segon pla i diversos professionals del sector van coincidir que la setmana necessitava una revisió profunda, ja que no estava complint la seva funció com a plataforma de projecció per als dissenyadors.
Port de Barcelona
Fora d'això, tot i que la propera edició se celebri al Port de Barcelona, no seria la primera vegada que la 080 utilitza aquesta ubicació.
Imatge de la Marina Vela Barcelona
Ja el 2019, durant la seva 24a edició, una desfilada dedicada a la moda de bany va tenir lloc al Port Marina Vela, abans de la pandèmia.
Copa Amèrica de vela
El Port de Barcelona, sobretot el Port Marina Vela, arriba amb la reputació tocada després de el fracàs de la 37a Copa Amèrica de vela de l'any passat. Tot i que l'Ajuntament va presentar un balanç positiu, la realitat és que la competició no es tornarà a celebrar.
La Fundació Barcelona Capital Nàutica va acumular pèrdues d'1,7 milions el 2024.
L'última edició va rebre crítiques d'empresaris, polítics i col·lectius veïnals, mentre que la inversió pública total va superar els 63 milions d'euros, sumant aportacions d'Ajuntament, Generalitat, Executiu central i Diputació de Barcelona.