Realista, però amb un punt sempre optimista. En aquests paràmetres se situa l'economista Jordi Alberich.
Vicepresident de l'Institut d'Estudis Estratègics de Foment, el think tank de la patronal catalana, i cofundador de la revista de pensament La Maleta de Portbou, Alberich, analitza l'origen material de l'auge de l'extrema dreta, els límits de l'esquerra i la necessitat urgent d'"industrialitzar els serveis" per garantir l'arrelament social i un horitzó vital estable.
La crisi econòmica i financera que va esclatar entre 2007 i 2008 no ha estat resolta completament i les seves rèpliques continuen modelant el panorama polític i social contemporani. Així ho percep Jordi Alberich, que observa el moment actual a través de la cèlebre premissa d'Antonio Gramsci sobre els períodes de transició: el vell món s'ha anat, el nou no acaba d'arribar i, en aquest espai intermedi, emergeixen dinàmiques preocupants. "Vivim en una fase de clarobscur en què sorgeixen els monstres", assegura.
En aquesta entrevista amb Letra Global –en format audiovisual—Alberich agraeix a Josep Sánchez Llibre –president de Foment—la gestació del think tank el 2018 i per haver-li atorgat un marge d'actuació absolut, assumint el risc que l'organisme adopti, en ocasions, posicionaments que puguin sorprendre dins l'àmbit estrictament patronal.
Jordi Alberich, a l'entrevista amb 'Letra Global'
Alberich destaca el paper pioner de Foment del Treball en haver estat l'única entitat empresarial espanyola a donar suport a la primera pujada rellevant del salari mínim. Considera que la sortida a les dificultats actuals exigeix la fórmula indissoluble de "creixement empresarial i bons llocs de treball", ja que ambdós conceptes es retroalimenten a mitjà i llarg termini.
En abordar el panorama polític global i el declivi de la socialdemocràcia, Alberich descarta de manera categòrica que l'auge de les opcions populistes sigui una mera reacció a les anomenades batalles culturals o al denominat moviment woke, al qual qualifica de fenomen simbòlic i menor.
Al seu parer, atribuir el creixement d'aquests moviments a qüestions culturals és una manera d'eludir la responsabilitat sobre les condicions materials. L'origen real, afirma, es troba en la pèrdua de la cohesió social i en la desaparició d'un horitzó vital previsible basat en una feina sòlida i estable que permeti a la persona planificar el seu futur.
Jordi Alberich vicepresident de l'IEE de Foment del Treball, amb 'Letra Global'
Per això, Alberich entén que els que valoren el sistema capitalista l'han de “mimar” perquè pugui continuar oferint fruits a la societat. I, com a bon liberal i humanista, fa una ferma defensa de l'impost de successions.
L'economista exposa que no té lògica que es gravi el consum o la feina i que, en canvi, no es pagui per heretar si es pretén defensar la moral del capitalisme modern. La solució, al seu parer, no passa per desmantellar el sistema fiscal arran d'agravis comparatius entre territoris, sinó per articular un rearmament fiscal més just i homogeni a nivell europeu, simplificant la burocràcia, reduint la teranyina de tributs i elevant els mínims exempts per blindar les classes mitjanes i les petites empreses. “L'impost de successions és l'essència del bon capitalisme”, sosté.
Pel que fa a la situació a Catalunya, Alberich entén que la millora ha estat significativa. Subratlla el valor d'haver superat els moments més aguts del procés independentista per recuperar la normalitat social i un clima de convivència absoluta que avui permet compartir taula amb naturalitat amb qui pensa diferent. Des de la seva perspectiva, el panorama actual de Catalunya en termes d'entesa i estabilitat és clarament superior al clima de rebuig sistemàtic que percep avui a Madrid.
L'economista Jordi Alberich, a l'entrevista amb 'Letra Global'
La projecció global d'esdeveniments recents, com les imatges de la Sagrada Família i la visita papal, han servit com una injecció de moral interna i un reflex que el país compta amb un teixit empresarial diversificat i sòlid que reacciona amb èxit si no se li posen "pals a les rodes".
Jordi Alberich conclou que, lluny de ser la societat "rara" que el món o el mateix imaginari català percebia fa uns anys, Catalunya destaca actualment per ser un entorn dinàmic capaç de gestionar el seu propi èxit des de la moderació i el retrobament social. "Barcelona i Catalunya, si els deixes fer, funcionen", sentencia.