Què fer a Europa? Com tornar a una cosa semblant a un ordre internacional de tall liberal? Els canvis dels últims anys, marcats pel segon mandat de Donald Trump com a president dels Estats Units, obliguen a nous posicionaments, a posar en peu estructures noves, respectant tot el que es pugui el codi de valors europeu.
És la tasca a la qual ha emplaçat l'excap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, en un diàleg amb el periodista Claudi Pérez i la directora del diari Ara, Esther Vera, a la llibreria +Bernat, aprofitant la presentació del llibre de Pérez, La invasió dels bàrbars (Debate).
Borrell, sense pèls a la llengua, ha considerat que hi ha molts bàrbars, jugant amb el títol del llibre de Pérez, però que cal saber diferenciar en aquests moments: “Hi ha bàrbars clars com Trump o Netanyahu, però no els xinesos. Aquests dirigents han decidit no respectar res, deixar de banda l'ordre internacional, declarar guerres quan volen, sense atendre ningú. Però no és el cas dels xinesos, que, com ells diuen, no han envaït ningú”.
La conversa ha versat sobre l'auge dels populismes, sobre el descontentament de les poblacions europees, que han vist com el preu de la vida anava en augment, com les seves condicions materials es van veure perjudicades de manera greu a partir de la crisi de 2008. Per a Claudi Pérez, “encara estem en aquella crisi, que ha marcat de manera clara les societats europees”.
Responsables
El problema és que s'ha gestat una societat dividida en terços, segons Pérez: un terç de centre-esquerra, un terç de centredreta i un terç d'ultradreta. I el “perill” és que en el camp de la centredreta s'ha apostat per abraçar l'altre terç d'ultradreta.
Josep Borrell, Claudi Pérez i Esther Vera, a la llibreria +Bernat
“A Espanya ho veiem, però també a Brussel·les, on aquesta divisió en terços és molt similar”, apunta Pérez, amb l'afegit que és impossible “arribar a grans consensos, que serien ara molt necessaris per implementar reformes”.
En la conversa, Esther Vera ha incidit en qui ha pogut tenir més influència perquè s'arribi a aquesta situació, deixant la responsabilitat al flanc de l'esquerra. Per a Pérez la socialdemocràcia “ha comès errors, no ha fet molt més per pal·liar la desigualtat, o combatre-la. Ha fet més que la centredreta, sí, però no prou”.
Borrell s'ha pronunciat amb més ardor en la qüestió internacional, en considerar que el gran problema és el primer ministre israelià, recolzat per Trump. I ha reclamat una major valentia, tot i entendre les dificultats, per part de la Unió Europea. “El problema per a Europa és que la seva seguretat depèn dels Estats Units. I no pots exigir un acord comercial, o has d'acceptar el que llança Trump, perquè no tens una autonomia en el camp de la seguretat. De la mateixa manera que no pots regular en el terreny de les empreses tecnològiques, quan tota la tecnologia està en mans d'empreses nord-americanes”.
"Relíquia viva"
Aquesta és la crua realitat en què es troba la UE, amb la necessitat i la pròpia exigència dels Estats Units que iniciï un camí propi de rearmament. Per a Borrell, i també per a Claudi Pérez, aquest és un greu risc, perquè és Alemanya la que ha començat a transformar la seva indústria per adaptar-la a les necessitats militars. “Alemanya va camí de ser el tercer país amb més inversió en seguretat, amb un exèrcit de 400.000 efectius. I ja sabem el passat d'Alemanya”, sentencia Borrell.
Malgrat tanta foscor a l'horitzó, tant Borrell com Pérez han volgut ser optimistes, des de la consideració que “el sistema democràtic aguanta molt més del que sembla”. La democràcia pot ser “una relíquia viva”, en paraules de Claudi Pérez, que posa l'accent en el “viva”.
Borrell ha destacat com en els darrers quaranta anys la Xina ha tret de la pobresa “milions i milions de xinesos”, i que el seu paper, en aquests moments, està més a prop de preservar l'ordre internacional, basat en lleis i en institucions multilaterals, que els Estats Units.
Per això, “els bàrbars són Netanyahu i Trump, però no veig els xinesos en aquest paper”, segons Josep Borrell.