Potser la millor frase per entendre el que passa al món la va pronunciar Mark Zuckerberg: "Move fast and break things".
Per a Jordi Ibáñez Fanés és la frase que millor explica "el que estem vivint". Ho té clar el professor de filosofia de la Universitat Pompeu Fabra, que acaba de publicar Apocalipsis i democràcia (Tusquets), un assaig clarivident que despulla un dels gurús tecnològics que més i millor ha pensat sobre l'immediat futur. Es tracta de Peter Thiel, cofundador de Paypal, i actual president de Palantir, l'empresa que gestiona dades per a la indústria militar. El que deixa sobre el tauler Ibáñez és que els multimilionaris de Silicon Valley han arribat a una conclusió: el món actual no serveix, i és millor fer-lo esclatar des de dins, a través d'un procés d'acceleració com mai s'ha conegut a la Història.
Fa esglai, sí, però al davant no hi ha res, només una mena de trànsit cap a un final que sembla inevitable. És el món liberal, el que es va construint a partir del somni de la Il·lustració, és la democràcia liberal, amb la seva divisió de poders, i és també una certa idea sobre la justícia, sobre el repartiment de béns i serveis. Tot això no té cap futur, segons Thiel.
Si la Màquina no es pot aturar, el que cal és "accelerar-la i fer-la anar a tota pastilla perquè rebenti. Ibáñez ho assenyala així: "La posició reaccionària apunta al desig que rebenti un món esforçat per fer sostenible el que aquesta posició considera insostenible, o que considera que el preu a pagar per garantir la sostenibilitat és molt més elevat que el que costaria arreglar alguns desperfectes provocats per l'acceleració, sense la qual no hi ha creixement, i sense la qual no hi ha benefici".
Portada del llibre de Jordi Ibáñez Fanés
Els empresaris tecnològics, l'entorn de Thiel, coneguts com "la màfia de Paypal" --socis, amics connectats des de fa dècades-- entenen que els processos democràtics van en contra de la innovació, obstaculitzen l'acceleració, i estan convençuts que el sistema polític i econòmic, amb regulacions, amb garanties per als ciutadans, ja no té cap sentit. Cerquen un camí molt diferent, una mena d'autocràcia en què no tothom estarà cridat a seguir actiu. Es contraposa, per tant, l'improductiu amb el sobrant. I quants éssers humans poden ser valorats com a productius? Segons Thiel, ben pocs.
El llibre d'Ibáñez Fanés indaga en les fonts de Thiel, en les referències intel·lectuals d'aquests multimilionaris, que han trobat en Trump el subjecte perfecte per tirar endavant els seus plans. Tot passa per la Universitat de Stanford, i per la inspiració que produeix en Thiel un pensador catòlic com René Girard, que lamenta l'arribada de l'Apocalipsi. Per a Girard en la història humana la violència ha jugat un paper primordial. I també el que ell denomina com a mimesi. L'home es mou a partir de la imitació del desig dels altres. I aquesta constant històrica solia tenir un boc expiatori, algú que pogués pagar els plats trencats. Violència i pobles o subjectes a qui castigar.
El món va evolucionar. La Il·lustració determina una nova manera d'actuar. Ja no serà possible aquesta exhibició de la violència ni el sacrifici d'uns determinats individus o pobles. La humanitat camina cap a un final catastròfic perquè, seguint Girard, ja no hi ha mecanismes com la religió o els sacrificis per frenar aquesta violència mimètica.
Thiel recull a la seva manera aquests principis de Girard. A mitjans dels anys 2000 finança seminaris per poder reflectir la seva pròpia visió. Admira Girard, però, a diferència d'ell, que tem aquest final de la humanitat des d'una visió cristiana, Thiel vol accelerar. L''apocalipsi' de les actuals institucions és per a ell inevitable i necessari amb l'objectiu que una nova elit tecnològica assumeixi el comandament.
Els somnis són assolibles, entén Thiel, amb la preponderància d'una tecnologia que va cada cop més de pressa, que pot allargar la vida humana, que pot portar la humanitat a altres planetes. Ja s'ha establert per la NASA un pla per això. No són plans esotèrics, són molt reals per a tots aquests empresaris multimilionaris, com Thiel o Elon Musk.
Trump és una peça que encaixa com un guant en aquests plans. Per això aquests multimilionaris l'han finançat. I cerquen algú que pugui seguir el camí, com el vicepresident J.D.Vance, la carrera política del qual està avalada pel mateix Thiel.
Jordi Ibáñez Fanés
El president Trump ha funcionat com la força disruptiva necessària per "netejar" les institucions velles i donar pas a un nou ordre liderat per la tecnologia i el capital, abans que el sistema anterior implosionés per la seva pròpia inèrcia.
En això estan aquests empresaris de Silicon Valley. És un canvi total a la partida.
I què proposa el vell món? Ibáñez assumeix la poca ambició, o la desorientació: "Què proposem nosaltres, a part d'esquinçar-nos una mica les vestidures i escandalitzar-nos, o d'intentar retallar una mica per aquí això o allò, una mica de CO2, una mica de despesa pública, una mica de pensions, una mica d'atur, tot en nom del creixement i la sostenibilitat. No sembla que se'ns hagi concedit la gràcia de creure en gaire cosa més". I afegeix l'autor d'Apocalipsis i democràcia: "Com va dir Nietzsche en una de les seves observacions més terribles, "l'home prefereix voler el no-res abans que no voler res".
Thiel, d'origen sud-africà, com Musk --hi ha quelcom inquietant en això, perquè van créixer a l'època de l'Apartheid a Sud-àfrica-- està obsessionat per l'Anticrist, i ha viatjat a Roma per parlar-ne, davant una nul·la resposta del Vaticà. Però com a ciutadà estatunidenc veu en el seu país d'acollida el referent religiós que ha estat sempre per a la majoria --es va quedant en minoria-- blanca, anglosaxona i protestant.
L'Anticrist és per a Thiel un Estat mundial dominat per una tecnofòbia quietista i per una concepció decreixentista de l'economia. Aquest estat mundial estaria governat "ni més ni menys que per l'Anticrist", escriu Jordi Ibáñez.
Per tant, és preferible "el risc del cataclisme abans que qualsevol forma de control i de governança mundial que, segons ell, no pot ser totalitària".
No es desitja el final definitiu, sinó una crisi que permeti reformular i reorientar el món --una part del món, la que es salvaria de l'horror-- en uns termes no aliens al transhumanisme i a les possibilitats d'un desenvolupament biotecnològic revolucionari"
El llibre d'Ibáñez, amb referències a Carl Schmitt, a qui també interpreta a la seva manera Thiel, s'endinsa en la foscor, en la d'uns multimilionaris que han pres una decisió.