A la tardor de 2025 Granta en espanyol —la revista que el 2003 va néixer de la britànica Granta gràcies al desig dels editors Valerie Miles i Aurelio Major—, va publicar el seu darrer número: Centreamèrica, les línies de les seves mans —títol salvat de Guatemala: Les línies de la seva mà (1968), les memòries de l'escriptor Luis Cardoza y Aragón. Aquest volum és una obra polifònica que trasllada la realitat inquietant que travessa la història de les set nacions de l'istme centreamericà: Belize, Hondures, Guatemala, Nicaragua, El Salvador, Costa Rica i Panamà.
El número reuneix les veus de testimonis des de dins, des de la frontera i des de l'exili, com és el cas de Carlos Dada, fundador i director de El Faro, que va abandonar el seu país per l'assetjament del president Nayib Bukele, o de Sergio Ramírez, qui va ser vicepresident de la República de Nicaragua i fa uns anys va haver d'abandonar el seu país.
Ramírez ha estat el detonant d'aquest número de Granta en espanyol. Valerie Miles, confessa en un pròleg commovedor que va ser ell a qui va acudir —després de gairebé dues dècades mantenint converses amb la revista— per demanar-li consell sobre l'estructura i la forma per a aquest volum.
En aquesta xarxa creada per diferents autors i autores, el volum vol demostrar que “el que mai es trenca són les paraules, que sostenen la comunitat davant la destrucció”.
Veus que ens traslladen a un camí per l'ancestral, la cultura, la política, la societat, la violència i la resistència de totes les nacions. Un acostament a Llatinoamèrica que fa anys que fluctua i es dona a la revista.
L'últim volum de 'Granta'
El número 26 de Granta en espanyol reuneix els textos de disset autors. Obre Records de la mort, de Sergio Ramírez, el seu testimoni sobre la massacre del 23 de juliol de 1959 a León, Nicaragua. Prossegueix Dany Díaz amb Terra suau, La Quebrada, que relata la brutal mort d'un jove en un poble.
La costarricense Gabriela Peña-Valle escriu una faula nocturna a Estams marins. Segueix Beka Lamb de Zee Edgell, ambientada al Belize dels anys 50, sobre un país cap a la independència.
Eduardo Halfon, crea Cendres, una sàtira sobre la violència, i continua El tap de Darién, de Carlos Fonseca, en la densitat i el perill de la selva que connecta Panamà amb Colòmbia. Rodrigo Rey Sosa proposa Obra en curs, sobre el seu darrer llibre Animal Colonial (Alfaguara, 2026) ambientada en una república centreamericana fictícia governada per una dona i una presó, també fictícia: L'Infiernón.
Històries difuminades
També s'hi inclou la crònica Martha Gellhorn, L'ocupació de Panamà, sobre la invasió de Reagan a Panamà. Mans de pedra, de Carlos Wynter Melo, entre míssils. Nicaragua 1984 de Reed Brody, on l'advocat explica com la situació de Nicaragua el 1984 va ser detonant en la seva vocació com a defensor dels drets humans.
Virginia Grütter parla sobre la desaparició del seu marit xilè durant la dictadura de Pinochet. A Un tret èpic apareix Gioconda Belli a la guerra de Nicaragua. Francisco Goldman a Els infiltrats troba el seu Kurtz en un riu entre Nicaragua i Hondures. En aquest volum s'hi inclou també el reportatge sobre El Salvador el 1982, de Joan Didion.
Carlos Dada, el periodista salvadorenc expulsat del seu país, escriu L'home de la televisió. Òscar Martínez parla a Petit diari de pau d'un ignorant, sobre diferents punts de vista de Nicaragua en conversa amb el seu oncle. I Pablo García Talé tanca aquest número amb un cicle poètic sobre l'infern com a “altar on es reuneixen els contraris”.
El número 26 de Granta en espanyol reuneix així relats, assaigs, cròniques, poemes… que esclareixen les històries difuminades —i dibuixades des de perspectives alienes— de Centreamèrica. Portant al lector un retrat fidel sobre els països de l'istme.