Aquesta és la primera obra de l'escriptor de Nova Jersey que es porta a terme al seu país. Per motius que mai he arribat a endevinar, fins ara, tot el que s'ha adaptat del senyor Coben (que ha estat molt) s'ha portat a terme bàsicament a Anglaterra, encara que també hi ha hagut adaptacions audiovisuals procedents de països com França, Espanya (amb Mario Casas!) o Polònia (les més sinistres de totes, no pas per dolentes, sinó per dures).
Mai vaig esbrinar a què es devia aquella estranya ordre d'allunyament que el seu país li havia endossat a Harlan Coben, però funcionava a rajatabla. Com a lector habitual de les seves novel·les, cada vegada que s'anunciava una adaptació televisiva, em preguntava on s'hauria rodat. Els canvis d'escenari no afectaven especialment el que s'hi narrava, però sí obligaven a encaixar certes coses tremendament americanes com si fossin d'allò més normals a Europa.
És a dir, que sempre es notava que la sèrie de torn, per bona que fos, estava treta d'una novel·la ambientada als Estats Units d'Amèrica (o de Trump, d'un temps ençà).
I will find you, la novel·la, es va publicar als països anglòfons el 2023 (i dos anys després a Espanya). La vaig llegir al seu moment i, com em passa sempre amb el senyor Coben, la vaig gaudir enormement i la vaig oblidar als dos dies d'haver-la acabat. Gràcies a això, he pogut empassar-me la sèrie sense aquella molesta sensació que t'expliquin la mateixa història dues vegades.
Amèrica com a escenari
Amb Et trobaré, Coben torna a Amèrica, i això es nota en una adequació total del contingut al seu entorn, en uns actors més coneguts del que és habitual (encara que això no sigui una millora del producte si poses de protagonista aquell tipus pètri i incapaç d'expressar emocions que és Sam Worthington, ideal per als seus papers de barrufet digital a la saga Avatar) i en un pressupost molt superior a l'habitual que dona per a persecucions en cotxe, escenes d'acció, voladures majúscules i fins i tot un helicòpter: recordeu que una pel·lícula amb helicòpter no té res a veure amb una pel·lícula sense helicòpter.
Cartell de la sèrie ´I will find you´
David Burroughs (Worthington) fa cinc anys que és a la presó, acusat d'haver assassinat a cops el seu fill de tres anys, a qui va deixar irreconeixible i van haver d'identificar per l'ADN. David insisteix en la seva innocència, però ningú el creu, excepte la seva ex cunyada, Rachel (Britt Lower), que l'ajudarà a escapar del penal perquè pugui provar la seva innocència. Et trobaré no és la més versemblant (o mínimament creïble) de les novel·les del senyor Coben, però tant se val perquè els seus fans sabem practicar com ningú la suspensió de la versemblança i ens empassem el que ens posin, sempre que sigui trepidant.
Un exnòvio de la Rachel, Hayden Payne (Milo Ventimiglia), els dona un cop de mà en la seva missió, tot i que la seva mare, la súper milionària Gertrude Payne (Madeleine Stowe, brillant com sempre, encara que s'hagi excedit una mica amb el bòtox i hi hagi certes expressions facials que se li resisteixen) s'oposa a qualsevol relació del pusil·lànime del seu fill amb la tal Rachel.
Com era de preveure, la suposada mort del petit Matthew amaga una conspiració d'aquí t'espero a la qual David i Rachel (que comencen a sentir cosetes l'un per l'altre) s'hauran d'imposar amb l'ajuda, involuntària al principi, de l'agent de l'FBI Sarah Greer (Logan Browning): ningú com el senyor Coben per convertir un assassinat/segle en una conspiració que involucra gent poderosa i perjudicial.
M'he donat certa pressa a escriure aquesta ressenya perquè si espero uns dies més m'oblidaré de la sèrie, com abans m'he oblidat de la novel·la. Però aquí el que impera és l'ànsia d'entreteniment trepidant, encara que a vegades el llindar de la inversemblança s'ampliï de manera exponencial. La cosa hauria millorat si s'hagués comptat amb un actor en el paper que transita, absent i adormit, l'inefable senyor Worthington, però el resultat general és més que satisfactori i t'assegura un cap de setmana magnífic. Així doncs, no demaneu peres a l'om i a gaudir!