Els germans Duffer, creadors de l'exitosa Stranger things, apadrinen, com a productors executius, la nova sèrie de Netflix The boroughs (literalment, els municipis; més encertadament, les afores), creada per Jeffrey Addiss i Will Matthews, clarament influïts per la manera de fer dels germanets Duffer.
En aquest sentit, no és exagerat afirmar que The boroughs és un Stranger things per a adults en què el grup de nens s'ha convertit en una colla de jubilats que viu en una ciutat artificial on els joves no són benvinguts.
Al bell mig del desert de Nou Mèxic, un suposat visionari anomenat Blaine Shaw (Seth Newrich) va crear una petita urbs per a jubilats que pretenia anar una mica més enllà de la típica gated community de l'estat de Florida, una mena de gegantina residència de la tercera edat on esperar la visita de la Parca en les millors condicions possibles.
Imatge de 'The Boroughs'
La ciutat del somni carcamal no és barata, però els fills amb sentiments de culpa poden aparcar-hi els seus pares i fer-se la il·lusió, gràcies als diners que els costa, que no s'estan desfent d'ells.
A aquest suposat paradís a la terra hi arriba un dia Sam Cooper (el gran Alfred Molina, fill d'un barceloní emigrat a Londres, per cert), un enginyer aeronàutic a qui els seus fills dipositen a la seva nova casa perquè a la seva ja no hi caben. Sam va quedar vidu fa poc, ho veu tot molt negre, no va oposar resistència quan li van suggerir fer-se amb una propietat a Les afores i es deixa conduir mansament fins a aquell lloc que, en el fons, li fa molta ràbia.
Li diuen que ha tingut sort que la seva casa es buidés fa uns dies, quan la inquilina va morir sobtadament (el seu marit fa temps que viu a l'hospital del complex). El que no sap en Sam és que la pobra Grace la va matar un bitxo repugnant, una mena d'insecte enorme que se li va colar a casa. Nosaltres sí que ho sabem perquè ho hem vist a les seqüències pre-crèdits del primer episodi de la sèrie (són vuit en total).
En Sam no triga gens a fer amistat amb el seu veí Steve (Bill Pullman), un tipus simpàtic i optimista que manté un romanç amb la Judy Daniels (Alfre Woodward), periodista jubilada el marit de la qual fuma massa porros i viu al seu propi món. Quan en Steve apareix mort, a en Sam se li encén la mosca al nas i comença a investigar aquella estranya comunitat amb bitxos que no és el que sembla ser. Però què és?
Els únics que semblen saber-ho són el seu fundador i el cap de seguretat, que es diu Hank Williams, com el gran cantant de country (Eric Edelstein). Les investigacions d'aquests nens grans que són en Sam, la Judy i la Reneé (Geena Davis, esplèndida als seus setanta anys) els exposen a tota mena de perills a mig camí entre El resplandor, Els Goonies i els dibuixos animats de Scooby Doo i la seva colla de la furgoneta Volkswagen.
Un Stranger things per a jubilats
És a dir, que The boroughs, malgrat el seu pressupost i els seus excel·lents autors, té un punt model El Tren de la Bruixa que, tot i les edats avançades dels protagonistes, sembla ideada per entretenir nens i adolescents. Que eren el target principal de Stranger things, motiu pel qual em vaig empassar la primera temporada, però no les següents, ja que em semblava entretinguda, però una mica pueril: si tingués catorze anys, potser s'hauria convertit en la meva sèrie preferida de tots els temps.
No em vull posar paranoic, però és com si els germans Duffer (i els seus alumnes avantatjats, els senyors Addis i Matthews) haguessin volgut recuperar els que ens vam donar de baixa de Stranger things amb una versió de la sèrie per a jubilats. I, ja posats, el to de la sèrie és vagament de comèdia, quan hauria pogut ser una història esgarrifosa. Els seus creadors han inventat el terror amable, una cosa que no es veia des que es va estrenar Abbott i Costello contra els monstres.
Si ets un adult de l'edat de Geena Davis, com és el meu cas, Les afores es segueix amb interès decreixent, fins que arriba un moment en què t'és igual veure el següent capítol o passar a una altra cosa. Hi ha quelcom una mica ofensiu en agafar una colla de jubilats i tractar-los com si fossin nens: prou deprimeixen ja les infermeres quan fan exactament el mateix.