Londres, 1990. Últim any del règim instaurat per Margaret Thatcher. El narcotràfic s’està desbocant. La policia va curta de diners. El marró li cau al Servei de Duanes. L’exinfiltrat Don (Steve Coogan, actor conegut principalment pels seus papers còmics) munta una brigadeta per enfrontar-se als narcotraficants (turcs i locals), que tenen les seves places fortes a Londres i Liverpool. Al govern, òbviament, li és igual la gent cutre que la palma per culpa de l’heroïna, però quan mor la filla d’un membre de la cambra dels lords, es posa les piles per persona interposada: l’equip improvisat pel pobre Don, qui, d’una banda, és conscient del que li ha caigut a sobre i, de l’altra, veu en l’encàrrec la possibilitat de reivindicar el seu departament, que l’opinió pública considera una colla de buròcrates apoltronats.
Amb aquests mimbres, el guionista Neil Forsyth, responsable de dues sèries anteriors del mateix estil, Guilt (2019) i The gold (2023), ens ofereix a Llegendes (Movistar, sis episodis) una intriga d’allò més estimulant i trepidant, una cosa que semblava impossible amb un grup de duaners al capdavant.
Una infiltració
Per infiltrar-se a l’organització, en Don recorre al molt proactiu Guy (Tom Burke, a qui hem pogut veure prèviament fent d’Orson Welles a la pel·lícula de David Fincher Mank i de C. B. Strike a la sèrie homònima, basada en les novel·les de J.K. Rowling en què no surt Harry Potter; el seu pare, David Burke, recentment traspassat, va ser el doctor Watson a la sèrie sobre Sherlock Holmes protagonitzada pel gran Jeremy Brett), que s’avorreix com una soca a la seva feina i vol donar una mica d’emoció a la seva vida.
El facilitador de la seva infiltració serà un presidiari grec, Mylonas (Gerald Kyd), que ja no pot més dels seus amiguets kurds relacionats amb el narcotràfic.
Imatge de la sèrie de sis capítols 'Llegendes'
La cosa es posa en marxa amb en Guy a Londres i dos dels seus companys a Liverpool. Quan es descobreix la connexió dels kurds de Londres amb un tal Carter, de Liverpool (Tom Hughes), en Don s’adona de la potència del càrtel. El que segueix és una lluita entre gat i ratolí sense que se sàpiga gaire bé qui fa el paper de gat i qui el de ratolí.
Lluita entre el bé i el mal
Però aquí el que importa és el ritme frenètic que el senyor Forsyth imprimeix al relat, que només és una volta de rosca més a l’eterna lluita entre el bé i el mal, però especialment reeixida, aconseguint que un tema tan manit com la lluita contra el narcotràfic sigui seguida per l’espectador com si fos la primera vegada que li l’expliquen.
Com sol passar a les produccions britàniques, el repartiment compleix a la perfecció, i Steve Coogan aconsegueix que no et posis a riure només veure’l, cosa que té molt de mèrit si tenim en compte els seus antecedents, que van del promotor pop embogit de 24 hours party people al dandi del televisiu Alan Partridge).
Tom Burke està impecable en el seu paper de justicier voluntari. I el mateix es pot dir de la resta del repartiment, i especialment de Gerald Kyd en el rol del bocamoll Mylonas, que s’ho pren tot com una broma immensa, incloent-hi la traïció als seus amics narcos, que el poden eliminar tan bon punt el descobreixin.
En resum: una sèrie que no es limita a oferir més del mateix, sinó que renova brillantment el subgènere de polis contra narcos, i que et porta a esperar amb (certa) ànsia les noves criatures televisives del senyor Forsyth.