Com a europeu criat amb Tintín, Astèrix i el Capità Trueno (és a dir, un maleït boomer), sempre he tingut problemes per aclimatar-me als manga japonesos, de gran èxit entre les generacions posteriors a la meva: guions que em semblen més puerils que els d’Stan Lee (que ja és dir!), dibuix uniforme i adocenat amb poc (o nul) marge per a l’experimentació personal, universos ficticis que m’importen ben poc… En resum, que mai he aconseguit entrar en l’estètica i el contingut dels còmics nipons.
Amb una excepció: el gran Yoshihiro Tatsumi (1935 – 2015), poc conegut al seu país, a qui vaig descobrir a les pàgines de la revista El Víbora i que és el responsable d’un dels millors totxos de tota la història del còmic, el monumental Una vida errant (editat aquí per Astiberri), una barreja d’autobiografia i història recent del Japó que va tenir força èxit als Estats Units gràcies al patrocini de l’excel·lent dibuixant d’origen nipó Adrian Tomine.
M’havia quedat amb la idea que només podia confiar en Tatsumi per una mica d’esbarjo intel·lectual oriental tebeístic, però un llibre acabat de publicar entre nosaltres (per la petita editorial de Gijón Satori, especialitzada en literatura japonesa) m’ha tret de l’error. Afortunadament per a la cultura en general i la japonesa en particular, Tatsumi no va estar sol en els seus esforços per una historieta més literària que la mundialment coneguda de Bola de Drac i Naruto.
Vida més enllà dels còmics
És el que es dedueix de la lectura de Gekiga. La revolució del manga, de l’americà Ryan Holmberg, un estudiós del Japó i la seva cultura que fa anys que presta especial atenció als seus còmics, als quals també s’ha acostat com a traductor a l’anglès.
Gekiga. La revolució del manga, de l’americà Ryan Holmberg
El moviment Gekiga, iniciat a finals dels anys 50, proposava unes historietes per a adults que no eren el que solia editar-se i vendre’s. El citat Tatsumi va brillar amb llum pròpia en aquest moviment, però no va ser l’únic, com deixa clar el llibre del senyor Holmberg, especialment adequat per a qui crèiem que en el còmic nipó gairebé no hi havia res a salvar (especialment des d’una òptica literària).
Hi apareixen aquí un munt de noms dels quals un, en la seva ignorància i desinterès, mai havia sentit a parlar i que demostren que hi ha vida més enllà dels còmics que han captivat l’atenció dels nostres menors (una maniobra subtilment iniciada amb els dibuixos animats televisius i continuada després en els còmics).
Lluitador solitari
Es dedueix de la lectura de Gekiga (traducció literal: imatge dramàtica) que la vida no va ser fàcil per als seus dibuixants, que només buscaven ampliar el focus del gènere i fer-lo més gaudible pels adults (una transició que va ser molt més suau a Europa i als Estats Units). És el perill tradicional de sortir del camí trillat, però, a força d’insistir, el gekiga es va anar imposant al Japó i fins i tot va arribar a influir en autors de l’ancien régime, com el gran patró del manga Osamu Tezaka (1928 – 1989), creador del popularíssim Astroboy.
El gekiga ha viatjat poc a Espanya i continua sent, en certa mesura, un gran desconegut entre els lectors locals. Ryan Holmberg ens en conta la història, ens fa interessar pels seus autors i, de propina, ens ofereix una bonica historieta de Seiichi Hayashi (1945), Port de flors, a manera de colofó a un text molt necessari per als que crèiem que el pobre Tatsumi va ser un lluitador solitari que va acabar morint en l’intent d’integrar els còmics del seu país en la cultura adulta.
Suposo que els devots de Naruto no tindran res a fer amb el llibre del senyor Holmburg, però els consumidors d’historietes adultes hi trobaran una informació de primer ordre.