Si hi ha una verge coneguda a Catalunya, aquesta és la de Montserrat. Amb la seva pell negra i el sobrenom de la Moreneta, s'ha guanyat un lloc al cor de molts catalans.
Ajuda també el fet d'estar en una muntanya amb formes particulars, que en el seu dia va estar sota el mar i coberta per un halo de misteri i llegendes de fenòmens paranormals i històrics. Tot suma.
En qualsevol cas, la devoció per aquesta imatge religiosa no es circumscriu a la muntanya de Montserrat de Barcelona. Són moltes les esglésies que tenen alguna talla o figura d'aquesta verge en algunes de les seves capelles. Però n'hi ha una que sorprèn a les portes del Pirineu.
Es tracta d'una figura més de la Moreneta, sí, però el lloc en concret és un altre. Es troba, sí, a les portes del Pirineu, a Sant Quirze de Besora. I l'estètica del lloc és una altra, molt més eclèctica, per no dir kitsch.
Un origen particular
El curiós és que l'origen de la capella és previ al kitsch. Tot comença el 1860. L'impulsor del temple va ser l'empresari Josep Guixà, fundador d'una de les primeres filatures tèxtils de la península al poble.
Com era típic a l'època, la construcció de la fàbrica, al costat del riu Ter, va venir també acompanyada de l'edificació de tota una colònia per donar aixopluc als treballadors.
Qui va estar allí
Van ser més de 300 persones les que van passar per allí. Per a elles es van construir diverses vivendes, alguns negocis i, com no, una petita capella, que va estar dedicada a la Moreneta.
Tot això va quedar abandonat després del tancament de la fàbrica el 1987. Les edificacions van quedar allí, sense vida. Tot i així, la colònia i la capella van sobreviure fins i tot a la Guerra Civil.
Així van passar els anys i el temple dedicat a la Verge de Montserrat de Sant Quirze de Besora resistia. La malesa anava creixent i, d'alguna manera, algú el va anar mantenint.
Només això explica que, de camí a la capella, un es trobi amb una vegetació exuberant, conformada per bambús, teixos, sequoies i xiprers. Si un els travessa, pot donar amb ella.
Un Sant Jordi de benvinguda
Un rètol artesanal amb “Capella de Montserrat” i l'exhortació a “estimar l'entorn” donen la benvinguda al visitant. Un camí on també apareix un altre dels patrons catalans.
Una talla de Sant Jordi, situada en un tronc, recorda aquesta iconografia tradicional catalana, que arriba al seu cim en el temple d'adoració a la Moreneta.
Com és la capella
La capella té una estructura força estàndard: una planta triangular, parcialment oberta al front, per donar la benvinguda als devots. I, a l'interior, arriba la sorpresa.
Una estètica eclèctica, acolorida, completament kitsch envolta la verge. Arcades arabescades, baranes de ferro colat, escales diminutes i una làmpada penjant acullen l'altar.
Allí es troba la imatge central i protagonista: la Moreneta. Està en una cavitat amb relleu muntanyós de Montserrat com a fons, evocant la muntanya santa en miniatura.
Sota la talla principal, un fresc mostra a Crist entre àngels músics, reinterpretant el gòtic català amb tocs ingenus.
Placa commemorativa
A això s'hi sumen vitralls simulats que incorporen fotos antigues i records marians. Fins i tot el terra, un mosaic hidràulic amb sòcol de rajoles, resulta especialment curiós.
Un rètol en català antic, “Homenatge a la Verge de Montserrat”, i una placa de 1956 daten algunes restauracions.
Tota aquesta fa que cada any aquest lloc atragui a centenars de curiosos i fins i tot feligresos que acudeixen el 27 d'abril, dia de la festivitat, a la capella de Sant Quirze de Besora.
Com arribar
El lloc no està molt lluny de Girona, a penes a hora i mitja. S'hi va per la C-66 i, a l'altura de Besalú, s'enllaça amb l'autovia A-26 (Eix Pirinenc) fins a Olot. Allí es continua per la carretera C-37 i, en sortir del túnel de Bracons, s'enllaça amb la C-17, que té una sortida cap al poble.
Des de Barcelona, en canvi, són aproximadament dues hores. El camí és molt més directe: es pren directament la C-17 fins a la sortida de Sant Quirze de Besora, seguint el vall del Ter.