El restaurant on paren a dinar Javier Bardem i Messi: gastronomia mediterrània amb el millor marisc de la ciutat
L'actor va visitar un dels establiments més coneguts de la Barceloneta, un local que ha rebut grans personalitats
Altres notícies: Els cuiners coincideixen: "La clau per a un xai rostit perfecte no és fer servir diferents espècies, sinó enfornar-lo a 180 °C per ambdós costats"
Barcelona ha estat escenari d'alguns dels moments més importants de la carrera de Javier Bardem. L'actor ha protagonitzat pel·lícules que retraten diferents cares de la capital catalana, des de la seva faceta més romàntica fins a la realitat dels seus barris més humils.
Però la seva vinculació amb la ciutat també arriba a la gastronomia. Bardem figura entre les cares conegudes que han passat pel Restaurant Salamanca, una històrica marisqueria de la Barceloneta que combina cuina mediterrània, tradició familiar i una ubicació privilegiada al costat del mar.
Una connexió de pel·lícula
Una de les seves grans trobades amb la ciutat Comtal va arribar el 2008, quan va protagonitzar Vicky Cristina Barcelona, dirigida per Woody Allen. Hi va interpretar Juan Antonio, un pintor embolicat en una complicada història sentimental al costat dels personatges de Scarlett Johansson, Rebecca Hall i Penélope Cruz.
Dos anys després, va tornar a rodar a la ciutat amb Biutiful (2010), d'Alejandro González Iñárritu. La seva interpretació d'Uxbal li va permetre guanyar el premi al millor actor al Festival de Cannes, un reconeixement que va compartir amb l'italià Elio Germano.
![Prades](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/496414.jpg?p=w:320\/h:240&h=QEHTEqVG"])
Una visita molt especial
En l'àmbit gastronòmic, l'actor també va deixar la seva empremta al Restaurant Salamanca, situat al número 34 del carrer de Pepe Rubianes. Al desembre de 2025, l'establiment va compartir a Instagram imatges de la seva visita davant del Mediterrani.
Tot i que no se sap quin plat va tastar, el local destaca per les seves paelles, peixos i mariscs frescos. Una oferta que combina els sabors mariners de Barcelona amb carns, pernils i embotits procedents de Salamanca.
![Parada de mercadillo](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/564139.jpg?p=w:320\/h:240&h=luCC__gG"])
Altres plats
La carta també inclou especialitats com la fideuada, l'arròs negre i l'arròs caldós amb llamàntol. Entre els entrants destaquen els calamars a l'andalusa, els xipirons de platja, les navalles a la planxa i els musclos a la marinera.
Per a qui prefereixi altres sabors, l'establiment ofereix garrí de Salamanca, cabrit de Burgos i costelles de xai. També destaquen preparacions com el lluç a la basca, el bacallà a la llauna i l'orada al forn.
Una història que va començar el 1969
El restaurant va néixer el 28 d'abril de 1969, quan Silvestre Sánchez Sierra va emprendre un projecte familiar en un antic bar anomenat Can Rosith. Ho va fer amb el suport de la seva esposa, Lorenza González, i el seu germà Modesto Sánchez.
El negoci va anar creixent fins a incorporar nous salons i una àmplia terrassa. La seva popularitat també va augmentar gràcies a una clientela que incloïa personalitats com Salvador Dalí i Leo Messi, segons recorda el mateix establiment.
El llegat del seu fundador
La història del Salamanca va viure un capítol trist el 5 de desembre de 2025, quan va morir Silvestre Sánchez als 88 anys. L'empresari havia compaginat els seus inicis en l'hostaleria amb la seva feina com a agent de la Policia Nacional.
La seva trajectòria també va estar marcada pel reconeixement de les seves arrels. El 2009 va rebre la Medalla d'Or de Salamanca, després d'haver estat pregoner de les festes de la ciutat el 2007. Un vincle que va mantenir durant tota la seva vida.
Molt més que una marisqueria
Actualment, la família continua al capdavant d'un negoci que ha acompanyat la transformació de la Barceloneta i que conserva bona part de la identitat dels seus inicis.
Entre les seves taules han coincidit generacions de barcelonins, turistes i grans figures públiques. Una història de més de mig segle que demostra com un petit bar familiar pot convertir-se en part de la memòria gastronòmica de Barcelona.
