“La gent encara no entén l'important que és menjar bé”. Gemma Hortet ho repeteix gairebé com un mantra. Nutricionista, dietista holística i antropòloga, porta més d'una dècada dedicada exclusivament a la nutrició.
El seu darrer llibre, El poder del tupper (Libros Cúpula), neix d'aquesta convicció. Però menjar bé no és una qüestió de modes ni de suplements. Una dieta saludable requereix compromís i esforç perquè la clau rau en una bona planificació i en recuperar l'hàbit de cuinar.
La Gemma treballava en l'àmbit de l'educació social abans de decidir formar-se com a nutricionista, dietista holística, en medicina xinesa i també en psiconeuroimmunoendocrinologia. “M'interessava tot el que feia referència a la connexió entre cos i ment”, explica a Mujeres en Crónica.
El seu interès tenia a més un trasfons molt personal. Feia anys que patia problemes digestius, fatiga i dolors d'esquena. Recorda que la seva mare li deia: “Filla, és que sempre estàs cansada”. I era veritat, tot i que menjava, en teoria, super sa: molta fruita i verdura, carn i peix a la planxa. “No entenia res”.
“Entendre la meva constitució em va canviar el paradigma”
La resposta va arribar mentre estudiava medicina xinesa. Va ser llavors quan va descobrir que tenia una 'constitució yin', una constitució de metabolisme lent que tendeix a refredar-se i que necessita més coccions lentes que amanides. “Necessitava xup xup. Entendre això em va canviar el paradigma. Vaig comprendre que per cuidar-me, per estar bé, havia de començar a prendre guisats de carn, llenties, brous, els plats de cullera de tota la vida que la meva mare ja feia i que jo havia apartat de la meva dieta, en part per la tendència dietètica d'aquella època”.
A partir d'aquí, diu, la seva energia va canviar radicalment. “Et puc assegurar que ara, amb 53 anys, tinc molta més energia que quan en tenia 20”. D'aquella revelació va néixer el seu primer llibre, Alimenta la teva vitalitat. El segon, en canvi, és fruit de l'experiència a la seva consulta.
“La gent no té ni idea de com bullir un bròquil”
Gemma Hortet dissenyava dietes personalitzades, donava als seus pacients el receptari, l'organització setmanal dels menús, els proporcionava tot el necessari per a una alimentació adequada. Tot i així, alguna cosa fallava.
“Em vaig adonar que no sabien fer el més bàsic. No sabien comprar, planificar i organitzar la compra, què es pot congelar i què no… La gent no sap ni cuinar un bròquil. Imagina't plasmar això en un recipient per portar a la feina. La meva consulta sempre acabava sent una classe de nutrició en comptes de centrar-me en la part de dietoteràpia, d'adaptació individualitzada”, explica.
Va ser llavors quan va veure necessari escriure El poder del tupper. Medicina i plaer per a cada dia, un manual que aborda totes aquestes qüestions bàsiques però essencials “perquè qualsevol persona pugui començar a menjar bé”. Des de què són els hidrats de carboni, les proteïnes o els greixos, fins a on comprar cada producte, quin tall de carn convé a cada recepta per aprofitar tots els seus nutrients o de quin material han de ser els tuppers i recipients per evitar els disruptors endocrins.
Portada de 'El poder del tupper'
No és un llibre de receptes però inclou menús setmanals de temporada per a tot tipus de dietes, i també el que anomena “rebost d'emergència”. Una mena de fons d'armari amb llegums en pot de vidre, verdures congelades, ous, conserves i brous de qualitat, fideus, arròs o quinoa, preferiblement integrals. Ingredients amb els quals en cinc minuts pots muntar un plat espectacular.
Els tres principis del “tupper ideal”
La fórmula del tupper ideal descansa sobre tres principis. “Primer, menjar aliments reals. Si vols menjar carn, compra una peça de carn, no substituts com els nuggets de pollastre. Segon, que siguin de temporada, i no només perquè siguin més econòmics, sinó perquè la natura dóna en cada moment de l'any el que necessitem. L'hivern dóna cols i a l'hivern cal menjar cols. Estem tan acostumats a trobar de tot tot l'any que si no tenim varietat ens avorrim ¡Madurem d'una vegada! Deixem d'infantilitzar l'alimentació. I tercer, cuinar. Aquí hi ha la clau”.
I com seria aquest tupper ideal? Segons la Gemma, ha de tenir una bona quantitat de verdura verda, hidrats de carboni per a una energia sostinguda –cereals integrals, llegums, tubercles o verdures midonoses– i proteïna animal o vegetal sempre de qualitat. Com a amaniment, oli d'oliva verge extra i un grapat de fruits per donar-li un toc cruixent. “Això és medicina i plaer”. La recepta és ben senzilla. El problema és l'ordre d'importància que donem a certes coses.
Precocinats, inflació silenciosa i disruptors endocrins
“La gent troba temps per allò que li dóna valor. Ara està de moda el skincare o anar al gimnàs i troba temps per a això”. Tanmateix hem deixat d'anar al mercat, hem deixat de cuinar que és la medicina del dia a dia, és invertir en salut i qualitat de vida. “La gent encara no entén l'important que és menjar bé”.
Amb tothom fora de casa i sense ganes, ni intenció, de cuinar, la indústria alimentària ha trobat una excel·lent oportunitat de negoci. “Els ho hem posat en safata. Ara, pràcticament, tots els supermercats tenen zona de preparats amb taules, cadires i fins i tot espai de cafeteria. Acabaran desapareixent els restaurants de menú del dia perquè no poden competir amb plats a quatre o cinc euros”.
Per a Gemma Hortet, una alimentació saludable és la medicina del dia a dia
El problema, adverteix, no és només la mala qualitat dels ingredients que utilitzen, que a més afavoreixen la inflamació silenciosa, sinó la toxicitat dels envasos fabricats en cartró però plastificats. “Tot això està ple de PFAS, disruptors endocrins que interfereixen directament en la nostra salut. Imagina't a més aquest plàstic en contacte amb un aliment calent i a vegades reescalfat. Hi ha un traspàs total i això t'ho menges. Prendre consciència de tot això és important”.
Per això el seu llibre és, sobretot, una invitació a recuperar el valor del quotidià. Entendre que cuinar, planificar i comprar conscientment no són una pèrdua de temps sinó la forma més senzilla de cuidar-se. Potser la clau està a deixar de veure el menjar com un caprici i començar a prendre-se'l, d'una vegada per totes, seriosament.