Un cuiner, sobre l'arròs cubà: "El més saborós no porta ou, sinó 500 g de fesols, 500 g de carn picada de vedella i 1 cullerada de comí mòlt"
Tot i que el seu nom apunta directament a l'illa caribenya, la recepta que es prepara a les llars espanyoles és molt diferent de la que realment es menja allà
Altres notícies: José Andrés, xef: "El millor arròs a la cubana no porta pebrot, sinó 2 plàtans, 80 g de formatge cremós i 4 ous"
Notícies relacionades
L'arròs a la cubana és un d'aquells plats que han acompanyat generacions d'espanyols. Arròs blanc, tomàquet fregit, ou, plàtan i, de vegades, una salsitxa. Una combinació senzilla que amaga una curiositat: no és una recepta tradicional de Cuba.
Malgrat el seu nom, aquesta preparació és molt més habitual a Espanya que a l'illa caribenya. El seu origen exacte continua sent incert, tot i que diferents teories el relacionen amb els intercanvis gastronòmics durant l'època colonial.
Un nom amb història
Una de les explicacions més esteses apunta als espanyols que van tornar de Cuba, especialment a Canàries. Aquests haurien contribuït a popularitzar una adaptació dels plats d'arròs que van conèixer durant la seva estada a l'illa.
Tanmateix, la gastronomia cubana té una identitat pròpia. Les seves receptes reflecteixen segles d'influències espanyoles, africanes i asiàtiques, a més d'ingredients i costums locals que han donat forma a la seva cuina criolla.
![Feria de la Leche de Vilobí de Onyar](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570869.png?p=w:320\/h:240&h=IIq9Bd1s"])
El veritable protagonista
A Cuba, l'arròs i els fesols ocupen un lloc fonamental en l'alimentació quotidiana. Tots dos ingredients apareixen en nombroses preparacions i poden servir-se per separat o cuinar-se junts, segons la recepta i les preferències familiars.
D'entre els plats més coneguts destaquen els moros i cristians, elaborats amb arròs i fesols negres, i el congrí, tradicionalment associat als fesols vermells en diferents zones de l'illa. Són acompanyaments habituals tant en àpats quotidians com en celebracions.
Molt més que arròs
La cuina cubana també concedeix una gran importància a les viandes, nom que reben aliments com la iuca, la malanga, el boniato i la patata. Aquests productes poden servir-se bullits, fregits o en puré, i acompanyen nombroses receptes tradicionals.
D'entre les carns destaca el porc rostit, especialment present en celebracions familiars. També són populars els guisats de carn i el picadillo a la habanera, una preparació que guarda certes semblances amb l'arròs a la cubana espanyol.
![El bonito pueblo para recorrer a pie donde creció Julia Otero.jpg](["https:\/\/a2.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/asociados\/570641.jpg?p=w:320\/h:240&h=xpysrJ6-"])
La recepta més semblant
El picadillo a la habanera s'elabora amb carn picada, tomàquet, ceba, all i pebrot. Sovint incorpora olives i panses, que aporten un característic contrast entre sabors dolços i salats.
Aquesta preparació sol acompanyar-se d'arròs blanc, fesols negres i plàtan fregit. Algunes versions també inclouen petits daus de patata fregida, que es barregen amb la carn per aconseguir un plat més contundent.
Una tradició diferent
Els plàtans dolços de consum habitual a Espanya també es poden fregir, però la seva textura canvia considerablement. Per això, el plàtan mascle madur sol ser una opció més adequada per reproduir les guarnicions característiques de la cuina cubana.
Una cosa semblant passa amb l'arròs. En moltes llars cubanes s'utilitza arròs de gra llarg, preparat perquè quedi solt. El seu consum freqüent explica també la presència d'olleres arrosseres en nombroses cuines domèstiques.
Una confusió que roman
El nom d'arròs a la cubana està tan arrelat a Espanya que difícilment desapareixerà. Tanmateix, conèixer les diferències permet descobrir una gastronomia molt més variada que la combinació d'arròs, tomàquet i ou fregit.
Al final, el plat espanyol conserva el seu lloc al receptari popular, però l'autèntica cuina cubana explica una altra història. Una història de fesols, viandes, plàtans i guisats que demostra que, de vegades, el nom d'una recepta no revela el seu veritable origen.
Recepta per a l'arròs cubà
Aquesta és la recepta per fer arròs cubà:
Ingredients
- Per al potatge de fesols:
- Fesols (mongetes) negres secs, 500 g
- All, 3 grans
- Llorer, 2 fulles
- Ceba, 1 ud
- Pebrot, 1 ud
- Comí mòlt, 1 cullerada
- Orenga, 1 cullerada
- Oli d'oliva, 2 cullerades
- Per als plàtans fregits:
- Plàtan de fregir madur, 2 ud
- Oli per fregir
- Sal
- Per a l'arròs blanc:
- Arròs, 1 got gran
- Aigua, 2 gots grans
- Més sal
- Oli, 1 cullerada
- All, 1 gra
- Llorer, 1 fulla
- Per al picadillo cubà:
- Carn picada de vedella o mixta, 500 g
- Més pebrot, 1 ud
- Més ceba, 1 ud
- All, 2 grans
- Olives, 100 g
- Patata, 1 ud
- Panses, 30 g (opcional)
- Salsa de tomàquet, 250 g
- Oli d'oliva, 3 cullerades
- Vi blanc, 50 ml
Pas 1
La nit anterior posem els fesols en remull en un bol amb una quantitat suficient d'aigua.La nit anterior posem els fesols en remull en un bol amb una quantitat suficient d'aigua.
Pas 2
L'endemà, els escorrem, els esbandim amb aigua neta i els posem a coure amb una fulla de llorer en una olla a pressió. Aquí recomano seguir les instruccions de l'olla per coure llegums, ja que el temps i la forma de procedir dependrà del model d'olla. Per descomptat, es poden coure en una olla normal, però necessitaran més temps.
Pas 3
Mentre es couen els fesols, aprofitem per fer el sofregit. Pelem la ceba i la piquem juntament amb l'all i el pebrot.
Pas 4
Posem a escalfar dues cullerades d'oli en una paella i sofregim l'all, el pebrot i la ceba fins que estiguin tendres. Salpebrem al gust. Quan els vegetals estiguin tendres, fem un petit forat a la paella i hi afegim el comí i l'orenga. Escalfem les espècies durant uns segons i ho barregem tot. Reservem.
Pas 5
Quan els fesols estiguin tendres -a la meva olla triguen uns 45 minuts-, hi afegim un parell de cullerots del brou a la paella, ho barregem tot i tornem la barreja a l'olla dels fesols.
Pas 6
Ajustem el punt de sal i continuem cuinant a foc baix amb l'olla destapada perquè s'espesseixi el brou.
Pas 7
Per cuinar l'arròs blanc, posem a escalfar l'oli amb el gra d'all pelat. Quan aquest comenci a desprendre la seva aroma, hi afegim l'arròs.
Pas 8
Remenem durant un minut amb una cullera de fusta o una espàtula i hi afegim l'aigua, sal al gust i una fulla de llorer.
Pas 9
Cuinem a foc alt fins que arrenqui el bull i, en aquell moment, baixem el foc i deixem coure durant uns 18 minuts.
Pas 10
Per preparar el picadillo, farem un sofregit amb la ceba, l'all i el pebrot tallats molt fins, que ofegarem en oli d'oliva verge extra amb sal al gust.
Pas 11
Mentre es van ofegant les verdures, salpebrem la carn que afegirem a la cassola quan les verdures estiguin tendres. La millor manera de fer-ho serà apartant les verdures cap a la vora de la cassola i afegint la carn al centre, remenant-la fins que es dauri per tot arreu.
Pas 12
Quan la carn estigui daurada, ho barregem tot, pugem el foc al màxim, afegim el vi blanc, deixem cuinar a foc viu fins que deixi de fer olor d'alcohol.
Pas 13
Afegim la salsa de tomàquet, les panses i les olives verdes sense os, baixem el foc al mínim i deixem cuinar durant uns 10 o 15 minuts.
Pas 14
Mentre s'acaba de fer el picadillo, aprofitem per fregir la patata tallada a daus de menys d'un centímetre.
Pas 15
Aprofitem també per fregir els plàtans tallats a rodanxes. Quan estiguin daurats, els passem a una reixeta o un colador, perquè s'escorri l'excés d'oli i els salem al gust.
Pas 16
Muntem el plat amb una porció d'arròs blanc, una altra de fesols, unes quantes rodanxes de plàtan fregit i una porció de picadillo.
Pas 17
Es pot acompanyar amb una amanida de tomàquets i alvocat amanits amb oli i sal.
